Política

MIREIA DIONISIO

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC)

“No hauria estudiat sense educació pública”

“La vida dels meus pares demostra que no tothom neix amb igualtat d’oportunitats”

“Tota la meva formació acadèmica ha estat enfocada a l’àmbit públic”

ORGULL DE PARES I CONVICCIÓ
Va triar aquesta foto amb els seus pares, feta fa uns dos anys, per l’emoció amb què han rebut el seu nomenament com a diputada del Parlament. “Sempre s’han sentit molt orgullosos de la meva germana i de mi, perquè hem estat dues dones que hem pogut fer el que hem volgut i vivim del que ens agrada, però els vaig notar una emoció i un orgull especials i em va impactar.” Però també perquè la trajectòria vital dels seus pares la referma en les seves conviccions socialistes, hi afegeix.
Salvador [Illa] és de la federació del Vallès Oriental però patrimoni nacional, patrimoni de tots
Mai m’he plantejat si m’agradaria ser alcaldessa, perquè en política i a la vida poden passar moltes coses

La tinenta d’alcaldia de Mollet del Vallès és des de fa pocs dies diputada del Parlament en substitució de la nova portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados.

Va ser una sorpresa haver de substituir Granados?
La veritat és que sí. En les eleccions vaig quedar fora per un escó i, immersa en la política municipal, que és la meva àrea natural, ni hi vaig pensar ni em va passar pel cap més.
Ningú no li va dir que es preparés perquè hi podria haver canvi?
No, fins a principis de setembre, no. Quan va sortir la notícia que l’Eva podria anar al Senat, sí, però faltaven molts passos. Ho havia d’aprovar el PSOE i, després, el Parlament. Però aleshores sí que vaig rebre la trucada del primer secretari de la federació i del Salvador [Illa] per dir-me que era bastant probable.
Quina va ser la impressió?
Il·lusió. Ser representant al Parlament de Catalunya pel meu partit sempre fa il·lusió. Por, no, però sí que fa respecte. Per a mi és un àmbit fins ara desconegut. Sí que és veritat que fa molts anys que estic en política municipal, com a regidora des del 2007, però la política nacional catalana era un àmbit desconegut. Ara toca aprendre i donar-ho tot.
Es planteja en algun moment deixar l’Ajuntament?
No, no, no. Mai. En vaig parlar amb l’alcalde quan vaig anar a les llistes. Estic compromesa amb l’Ajuntament i amb la meva ciutat al cent per cent. En cap moment m’ha passat pel cap deixar la política municipal.
I si hagués de triar?
S’hauria de veure en quin moment tocaria triar. Ara mateix, no, i el Salvador ho sap. No m’agrada posar una cosa davant de l’altra, perquè des del Parlament també es pot fer feina per millorar la vida dels meus veïns i veïnes. Les dues coses es poden compaginar i s’han de compaginar... Però, ara mateix, seria Mollet i Parlament.
El 2003 entra a militar al PSC, i el 2007 comença de regidora. Per què?
A casa meva sempre s’ha parlat molt de política, tot i ser una família molt humil i en què mai s’havia militat en cap partit. Sempre he tingut la sensació que la política era un instrument útil per canviar coses i plasmar les meves idees. Sempre ho he cregut així, des de ben petita. Quan el meu pare va quedar a l’atur pel concurs de creditors de l’empresa lletera Rània, recordo el trasbals a casa. La meva mare venia ous en una parada del mercat; ens quedàvem dues nenes petites. Era quan començava a escriure i vaig escriure una carta a Felipe González per demanar-li ajuda per al meu pare, perquè jo els veia preocupats. Des de petita he vist la política com un instrument útil. Sempre m’he considerat d’esquerres; per a mi el socialisme representa els valors del que som a casa i em vaig decidir sense cap dubte a militar al PSC. Després, com que era molt jove, vaig ser primera secretària de les Joventuts Socialistes de Mollet, i des de llavors.
I el pas a l’Ajuntament?
Josep Monràs entra d’alcalde en substitució de Montserrat Tura, però el 2007 és el primer cop que és el candidat i em comenta que vol comptar amb mi. Jo soc funcionària de l’Ajuntament de Granollers. Tota la meva formació acadèmica ha estat enfocada a l’àmbit públic. Em va proposar estar amb dedicació exclusiva a l’Ajuntament. A mi sempre m’ha interessat l’àmbit de territori i urbanisme. Em vaig demanar comissió de serveis especials a Granollers i vaig començar. Ara soc primera tinenta d’alcaldia.

A la pràctica, això vol dir número dos del consistori.

Sí, l’alcalde em presenta de vegades com la mà dreta i la mà esquerra, però som un equip de deu regidors socialistes, cadascú a la seva àrea.
Teniu pacte amb algú?
Estem governant amb dos regidors de Podem, que a Mollet estan separats dels comuns. En som dotze. No tenim majoria absoluta.
Amb qui feu els principals acords de majoria?
És variable. Ciutadans, Junts per Mollet, que ve de la branca del PDeCAT... Per exemple, acabem d’aprovar les ordenances fiscals amb el vot del regidor de Junts i l’abstenció de la resta.
Sou tres diputats del Vallès Oriental, inclòs el president del grup parlamentari, Salvador Illa, des de dimecres primer secretari del partit.
Estic molt contenta de formar part de la federació del Vallès Oriental. Sempre comentem que el Salvador és de la federació però patrimoni nacional, patrimoni de tots. Al Salvador el coneixem de fa molts anys, de quan era alcalde de la Roca i primer secretari nostre. Sembla poc objectiu el que diré, però és una persona molt treballadora, de consens, dialogant, i ho ha estat sempre. Sempre ha tingut aquest tarannà, aquest saber estar, mai una paraula per sobre de l’altra. El respecto molt i espero aquí aprendre molt. També amb el meu company Jordi Terrades. Formo part d’un grup de 33 persones. Els estic coneixent, però, evidentment, amb el Salvador fa molts anys que ens coneixem i amb el Jordi hi ha un vincle especial. M’han vist créixer políticament. Provenir del món municipal crec que és un plus.
S’ha plantejat mai si li agradaria ser alcaldessa de Mollet?
Coses així, no me les plantejo mai, perquè en política i a la vida poden passar moltes coses. Soc socialista i molt municipalista. Mollet té un excel·lent alcalde, estem fent una gran feina i seré on el meu alcalde i el partit considerin.
Parli’m de la trajectòria dels seus pares, que vincula amb les seves conviccions.
El meu pare és de Granada i la meva mare, de Jaén. Es van conèixer a Ripollet. El pare mai va anar a l’escola. Es va criar amb els tiets cuidant ramats de béns d’altres propietaris. La mare treballava agafant cotó i havia anat alguns dies a l’escola. El pare es va proposar sortir d’allà perquè la situació estava com estava, i va arribar a Sants a buscar feina com va poder. La meva mare sí que va venir amb tota la família. Després que el pare quedés sense feina a Rània, van muntar una botigueta de barri. Els he vist sempre treballar molt, perquè no ens faltés res. Sense luxes. Si no hagués estat per l’educació pública –a l’escola, a l’institut i a la universitat– i la sanitat pública, segurament no hauríem aconseguit estudiar. La vida dels meus pares demostra que no tothom neix amb igualtat d’oportunitats i que les administracions hi són justament per a això, perquè un nen, independentment de si neix en una família rica, menys rica o més pobra, tingui igualtat d’oportunitats.

Vocació de gestió pública

Primer es va diplomar en gestió i administració pública a la UB, es va llicenciar en ciències polítiques, va fer un màster en dret local i dret urbanístic a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i, finalment, es va llicenciar en dret a la UAB. Des dels 17 anys treballava a l’Ajuntament de Granollers, primer, fent pràctiques; després, d’interina, i des del 2006, com a funcionària de carrera. Ho defineix com una vocació de gestió pública, ja que, per exemple, de les diverses branques del dret va triar dret administratiu. Té especial interès per l’urbanisme: “El dibuix i la planificació territorials són essencials per crear cohesió social i igualtat a les ciutats. A Mollet hem aconseguit amb el planejament que a menys de 200 metres de cada casa hi hagi una zona verda.” Acaba de prendre possessió de l’escó de diputada i l’han escollit vicepresidenta de la comissió de Polítiques Digitals i Territori: “Es pot dir que és la meva àrea natural.” Dins del grup parlamentari, “el govern alternatiu del PSC”, forma part del consell tècnic donant suport en infraestructures i mobilitat. Va ballar flamenc molts anys i li agrada llegir novel·la negra.

Mireia Dionisio Calé

Nascuda a Mollet del Vallès el 1979, el 2003 comença a militar al PSC i avui és primera secretària i tinenta d’alcaldia a Mollet, i forma part de l’executiva nacional dels socialistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La cambra es conjura ara per suprimir els privilegis

Barcelona

Bèlgica repetirà el judici per l’euroordre de Valtònyc

El govern descarta accions legals per les afirmacions de Villarejo

Barcelona

L’antiavortista Metsola, nova presidenta de l’eurocambra

Brussel·les

L’òmicron demana més temps

Barcelona

Vint morts al Iemen en el pitjor bombardeig en anys

Beirut

L’OTAN no atacarà Rússia si Moscou envaeix Ucraïna

berlín / moscou
El Parlament debatrà reparar  les dones acusades de bruixeria
Política

El Parlament debatrà reparar les dones acusades de bruixeria

Política

Socis per conveniència

girona