Els judicis per desordres públics són ja setmanals
Veïns que es van mobilitzar pels presos polítics i la independència són acusats amb penes elevades
Alerta Solidària recela del nou anunci del govern de retirar-se com a acusació
El cas de Tamara, clau
Des que els nou presos polítics van ser indultats a l’estiu, els judicis contra ciutadans que es van mobilitzar la tardor del 2019 contra la seva condemna per part del Suprem –i un any abans en totes les accions per mantenir l’esperit de l’1-O– són un degoteig gairebé setmanal en aquests darrers mesos del 2021. A més, la majoria s’enfronta a penes de presó pels delictes de desordres públics i atemptat a l’autoritat, a banda d’alguna acusació pel delicte de lesions, sempre lleus, a agents dels Mossos.
El cas dels “nou de Lledoners”, jutjats a Manresa la setmana passada, va tornar a qüestionar el paper de la fiscalia i de la Generalitat, quan sis dels quals van ser absolts in voce per falta de proves, amb la retirada de les acusacions. Una nova data crítica és el 25 de novembre, quan l’Audiència de Barcelona ha de jutjar set veïns acusats de desordres públics el 30 de gener del 2018, per la participació en la mobilització per reivindicar la investidura fallida del president Puigdemont. El govern va anunciar dijous al vespre que en aquest cas retiraria l’acusació de dos anys de presó, encara que la fiscalia demana per a ells tres anys.
“El govern arriba tard i malament. Per ara, no tenim cap anunci oficial que s’hagin retirat del cas dels set del 30-G. No cal esperar al judici, poden informar-ne el tribunal. També van dir que ho farien amb els quatre bagencs, per als quals demanen 10 anys de presó, i no han fet res. Han estat anys mantenint acusacions sense valorar el patiment provocat a les persones i també hi ha condemnes com la d’Adrià Sas”, afirma Eva Pous, una de les advocades d’Alerta Solidària, organització independentista que porta la majoria de defenses en aquests casos de mobilitzacions al carrer. “Si afirmen que es retiren d’acusacions en què no és clara l’autoria, són acusacions fraudulentes, en les quals han demanat anys de presó”, sosté Pous, i hi afegeix: “La Generalitat com a institució s’ha de retirar de tots els procediments contra mobilitzacions socials.”
El govern d’ERC i Junts, per aconseguir el sí de la CUP als pressupostos, va anunciar que revisa trenta casos penals més per retirar-se’n en bloc. Pous sosté que hi ha molts més casos en què la Generalitat està personada contra ciutadans i dissidents i denuncia “falta de transparència del govern”, perquè li han demanat reiteradament en quants casos està personada en el context de mobilitzacions ciutadanes i no ho fa públic.
Amb aquest setge de judicis, les jornades antirepressives s’han multiplicat pel país. Hi intervenen testimonis, advocats d’Alerta i representants d’entitats. Per exemple, Marcel Vivet , condemnat a cinc anys de presó per la manifestació Holi el 2018 i pendent de recurs, i l’Olga, condemnada en la protesta Aturem el Parlament i víctima en rebre una bala de foam al crani en les mobilitzacions del 2019, participaran avui en la jornada per exigir l’absolució d’Adrià, a la plaça del Mercat del Clot a Barcelona. A Girona hi ha quatre judicis pendents per mobilitzacions independentistes: set activistes, per a qui la fiscalia demana penes d’entre dos anys i mig i sis anys i mig de presó, seuran al banc dels acusats els propers mesos pel tall del TGV durant el primer aniversari de l’1-O i per les mobilitzacions postsentència del 2019. Per al 20 de novembre han organitzat una jornada antirepressiva.
Jornada antirepressiva#DissidentsNoDelinqüents pic.twitter.com/Y6AXgG5krM
— XarxaFamiliarsDeting (@XAFD_Cat) November 9, 2021
En les dues setmanes de mobilitzacions i aldarulls de la tardor del 2019 es van detenir prop de 200 persones, 29 de les quals van estar en presó preventiva. Un d’ells va ser en David, que va estar 36 dies en presó preventiva pels aldarulls a Tarragona contra la sentència del Suprem, i que el febrer passat va ser condemnat a un any i tres mesos de presó per desordres públics. Inicialment, la pena que demanava la fiscalia contra David i altres detinguts era de fins a sis anys de presó.
“Les mobilitzacions populars sempre s’han intentat aturar, amb acusacions de desordres públics. I sobta que una manifestació en si mateixa ho sigui, com manté la fiscalia, lluny del criteri del Tribunal Europeu de Drets Humans, que fixa que la participació en el marc de la crítica política pot implicar el tall d’una via i que cal un risc per a les persones perquè sigui delictiu”, exposa Pous.
Difusió de la protesta
En aquest sentit, el Tribunal Suprem aviat s’ha de pronunciar sobre el cas de Tamara Carrasco, absolta per un jutjat penal i l’Audiència de Barcelona, mentre que la fiscalia la vol condemnar a set mesos de presó per incitació a desordres públics. És un delicte (recollit en l’article 559) inclòs en la reforma del Codi Penal del 2015 i del qual no existeix cap condemna, i la resolució de l’alt tribunal espanyol podria ser un nou límit al dret de protesta. L’advocat de Carrasco, el penalista Benet Salellas, en el seu escrit perquè s’inadmeti el recurs de la fiscalia, exposa que se li vulnera el dret de tutela judicial efectiva, ja que la fiscalia, en el seu recurs, “reinterpreta els fets provats en una sentència”, proscrit en qualsevol instància judicial.
Com a segon argument, Salellas sosté que se li vulnera el dret de reunió, ja que Carrasco, en el missatge de WhatsApp que va enviar a un grup d’amics, resumia les accions que es volien fer en el context de vaga general contra la detenció de l’expresident Puigdemont el 2018. “Una acció de crítica política no es pot traduir en un problema de desordres públics”, sosté l’advocat, que recorda jurisprudència europea, que valida el tall de carreteres. Per la fiscalia, el missatge de WhatsApp enviat per l’activista de Viladecans té caràcter de difusió pública, comparable a les xarxes socials obertes, fins ara negat. Salellas hi exposa la paradoxa que Carrasco va ser identificada en el tall de l’AP-2 el 27 de març del 2018, acció que ni la fiscalia ni el jutjat de Lleida van considerar encaixable en el delicte de desordres públics, i ara la fiscalia la vol castigar per fets preparatoris d’aquella protesta, cosa que implica “una contradicció insalvable en el sistema jurídic penal”, conclou.
