Política

Xile vira a l’esquerra

L’exlíder estudiantil Gabriel Boric es converteix en president després de vèncer per més d’onze punts el candidat d’extrema dreta, José Antonio Kast

El nou govern arriba amb una agenda de profunds canvis estructurals i socials

Xile ha virat cap a l’esquerra. Gabriel Boric, un polític de 35 anys sorgit en les protestes estudiantils del 2011 i el 2019, va superar en segona volta per més d’onze punts José Antonio Kast, el candidat de l’extrema dreta, que mai va renegar del tot del llegat del dictador Augusto Pinochet. La de diumenge va ser una nit carregada de fites: Boric, de pare croat i mare d’origen català, serà el president més jove de la història de Xile i també el més votat, amb 4,6 milions de vots. La seva presidència, en aliança amb el Partit Comunista, suposa, a més, l’arribada a La Moneda, la seu del govern, d’una generació de polítics que eren nens quan Pinochet va entregar el poder el 1990 als civils.

La nit electoral va ser d’alegria a la capital, Santiago. Desenes de milers de persones van sortir als carrers com no ho feien des del 1988, quan en un referèndum es va votar per treure el poder al dictador. “Faré un govern amb els peus al carrer. Les decisions no es prendran entre quatre parets”, va dir Boric a la multitud. L’agenda de Boric coincideix amb la de les revoltes d’octubre del 2019, quan els xilens van exigir a l’Estat reformes per protegir la salut i l’educació i el final d’un model basat en les prestacions mínimes, famílies endeutades i una gran desigualtat. Aquelles protestes van marcar també un trencament generacional entre els més grans, que diumenge van votar per les promeses d’ordre de Kast, i aquells que volen la seva part del “miracle xilè”.

Xile és el país amb millors indicadors econòmics de l’Amèrica del Sud, però no té un sistema amb l’educació i la sanitat gratuïtes i és habitual que els joves s’hagin d’endeutar de per vida per pagar els estudis universitaris.

Aquests comicis han marcat un punt de trencament a Xile, perquè ha nascut una nova esquerra de joves que descreuen el que han fet els governs de centreesquerra i centredreta que van liderar la transició democràtica des del 1990. Boric va quedar segon en la primera volta, darrere de Kast. Però ràpidament va moderar el discurs i es va apropar als pares fundadors de la transició, com els expresidents Ricardo Lagos i Michelle Bachelet. El candidat es va comprometre, a més, a mantenir a ratlla la despesa fiscal, ja que va percebre que als mercats els feia por que les seves promeses d’augmentar la despesa social causessin un daltabaix en els comptes de l’Estat. No va cedir, això sí, en l’agenda social: Boric és un defensor de la igualtat de gènere, l’avortament i el matrimoni entre persones del mateix sexe. Té també molt present el discurs dels drets humans. Ja va prometre, fins i tot, que hi haurà indults per als joves que encara continuen empresonats després de les protestes socials als carrers del 2019.

Urgències econòmiques

El seu govern, que iniciarà el mandat l’11 de març, estarà carregat de desafiaments. Haurà de negociar cada pas amb un Congrés que en la primera volta va quedar empatat entre la dreta i l’esquerra. Haurà de complir, a més, les promeses de més seguretat i resoldre les urgències econòmiques d’una població que encara no s’ha recuperat dels estralls de la pandèmia. Els mercats ja li han girat l’esquena. Ahir, la borsa de Santiago va caure un 6% i el dòlar va fer el salt més gran davant del peso xilè des del novembre del 2008, en plena crisi financera mundial. Boric va avançar ahir que nomenarà el seu gabinet abans del dia 22 de gener. El nom més esperat és el del ministre d’Hisenda, que haurà de demostrar als inversors que el nou govern no pensa dinamitar el model de desenvolupament xilè.

En qualsevol cas, Boric va complir amb el protocol dels seus antecessors, com qualsevol polític tradicional. En la seva primera activitat oficial, va visitar com a president electe el president en funcions, Sebastián Piñera. I la mateixa nit electoral es va reunir amb Kast, després d’haver protagonitzat una campanya molt agressiva. Van ser gestos de convivència republicana que enorgulleixen els xilens. Boric també haurà d’acompanyar el procés constituent, impulsat per ell com a sortida a la crisi. Els legisladors de l’Assemblea, de majoria d’esquerres, hauran de redactar aquest any una Constitució que substitueixi l’actual, heretada de la dictadura. És en el nou text on Boric es jugarà bona part del seu capital polític.

LES XIFRES

35
anys
té el president electe de Xile, Gabriel Boric.
4,6
milions de vots
va obtenir Boric, que es converteix en el president amb més suport a les urnes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Compàs d’espera sobre l’anul·lació del vot de Puig

barcelona

Condemna a l’Estat espanyol

Estrasburg

Retorn a la guerra freda

madrid

El govern vol un mínim de quatre grans films en català cada any

barcelona

Biden llueix sintonia amb Sánchez i es fa fort a Rota

madrid

Esquerra i Junts giren full a l’enèsima discrepància

Barcelona

El Congrés investigarà la causa andorrana de l’operació Catalunya

barcelona

Sturgeon hi posa data

Londres

El G7 es referma contra Rússia i les pràctiques econòmiques de la Xina

BERLÍN / KÍIV