Política

Any nou, majoria nova

El govern entra al 2022 amb nou pressupost gràcies als comuns, que s’han situat al centre polític

Aragonès diu que vol reconduir les relacions amb la CUP, però avisa que ja no se sent obligat a sotmetre’s a una qüestió de confiança el 2023

L’aprovació en els últims dies del 2021, gràcies a l’abstenció dels comuns, del nou pressupost per al 2022, ja en vigor des del dia 1, marcarà un punt d’inflexió en l’encara tendra legislatura catalana, i fa que s’entri al nou any polític amb una majoria diferent de la que va facilitar la investidura de Pere Aragonès tot just set mesos abans, ja que la CUP ha estat substituïda en l’equació per En Comú Podem. L’espai de Jéssica Albiach, que ja havia avalat els anteriors comptes el 2020, ha tornat al centre de l’escaquer polític i es consolida així com a força clau en tres de les principals institucions on es juguen les garrofes del país, si s’hi afegeix que participen en el govern de l’Estat i tenen l’alcaldia de Barcelona. La possibilitat d’un canvi de cromos amb els comptes de l’Ajuntament, precisament, és el que va precipitar el canvi d’aliances al Parlament, consumat amb certa pressa i que caldrà veure si té continuïtat ara, després que l’últim gran decret del 2021, el de desplegament de les energies renovables, també es convalidés a la cambra gràcies al seu sí.

Els comuns s’han mostrat predisposats a continuar jugant aquest paper, empassant-se amb una pinça al nas el gripau que en conseqüència suposa haver de pactar amb Junts, un gripau que en tot cas és recíproc, però que els de Puigdemont també han acabat donant per bo –després de la furibunda reacció inicial d’alguns dirigents– pel bé major de disposar de comptes nous, que venien, a més, amb el segell d’un dels seus consellers de més pes, Jaume Giró. Això sí, aquesta animadversió mútua continua sent, segurament, un dels grans esculls perquè l’aliança perduri, per molt que ERC presumeixi que amb l’aval dels comuns a uns comptes que ja es fonamenten en gran part en l’acord original amb la CUP es fa possible el govern –o si més no, les polítiques– “de via àmplia”, és a dir, de tot l’espectre sobiranista, que tant ha estat pregonant ja des de la campanya del 14-F.

En tot cas, el gran damnificat sembla precisament qui va decidir dir no al pressupost tot i els intents del govern: la CUP. Però l’executiu, ni que sigui per mantenir l’eslògan de la majoria del 52%, no renuncia a rescatar enguany el seu suport, com el mateix Giró ja va expressar en el debat parlamentari. Entrevistat per Efe en els últims dies, el president Aragonès ha anat en la mateixa línia, i ha avançat que “en les properes setmanes i mesos” està disposat a parlar amb la CUP per “trobar la fórmula” que permeti “recuperar les confiances” perdudes, a fi que es pugui “recuperar la dinàmica habitual d’un soci prioritari per al govern”. Al cap i a la fi, recordava, molts compromisos programàtics que van pactar per a la investidura apareixen en el pressupost que s’executarà ara, i això ho veu un “bon punt de partida” per reconduir la posició i retrobar “un camí d’acords compartits”. Això sí, el president també ha deixat clar que, vist el que ha passat, ja no se sent lligat al punt de l’acord que l’obligava a sotmetre’s a una qüestió de confiança a mitja legislatura per avaluar la negociació amb l’Estat i la gestió del govern. “No té gaire sentit mantenir una qüestió de confiança si aquesta ja s’ha retirat abans”, esgrimia a Efe, justificant que el rebuig de la CUP als comptes “ja ha avançat aquesta avaluació”.

Caldrà veure, doncs, cap on enfila ara la relació, després que en les últimes setmanes la CUP hagi aguditzat les crítiques al govern, alhora que ha subratllat que el compromís de la qüestió de confiança per a ells es manté intacte. Això sí, diumenge a Catalunya Informació, la cap de llista el 14-F, Dolors Sabater, líder de Guanyem Catalunya, denotava alguns dubtes, en mostrar-se partidària de “condicionar al màxim” la legislatura, cosa que òbviament costa més a l’oposició. “El que cal desestabilitzar és el govern de l’Estat”, proclamava. “No pas el de la Generalitat”, es podia llegir entre línies...

I el PSC? Després d’oferir-se fins a la sopa, en va, en l’afany de recuperar la centralitat que no té tot i ser la primera força, també entra al 2022 amb expectatives renovades. I és que els de Salvador Illa, que en el debat de política general ja van ensenyar la poteta pactant amb ERC l’aposta pel diàleg i amb Junts la d’ampliar l’aeroport del Prat, continuen sent claus en aquests i altres pals de paller com la renovació de càrrecs en òrgans que pengen del Parlament –un acord anunciat a tocar de Nadal, que s’haurà d’acabar de materialitzar en les properes setmanes– o la defensa del català, i ja se’ls festeja perquè es quedin al consens del Pacte Nacional per la Llengua que és a punt de convocar-se.

El PDeCAT se’n felicita.
Tot i no ser al Parlament, els vots al PDeCAT també es compten en el 52%. Ahir el seu dirigent Marc Solsona es felicitava que hi hagi pressupost, i sense la CUP, com insten “fa temps”. “Fins fa poc semblava que no es podia fer política a Catalunya sense el vistiplau de la CUP i el consens de totes les forces «indepes»”, s’alegrava.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Els EUA calculen que Rússia ha sofert entre 70.000 i 80.000 baixes a Ucraïna

Washington
Tensió a l'estret de Taiwan

Biden, “preocupat” per les maniobres militars de la Xina

Washington
rússia

Rússia suspèn la comprovació de les seves instal·lacions nuclears per part dels EUA

Moscou
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Rússia augmenta la pressió sobre Ucraïna

Moscou / Leopólis
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

L’exministre de Defensa ucraïnès Yezhel, acusat d’alta traïció

Leópolis
Israel

Blinken urgeix Israel i Palestina a llimar diferències després de la treva a Gaza

Johannesburg
alemanya

El partit de Schröder l’exculpa de possibles danys pel seu vincle amb Putin

Berlín
colòmbia

Colòmbia entra a l’era del canvi

bogotà
pròxim orient

Israel i la Gihad Islàmic mantenen la treva a Gaza

el caire