Política

El PDeCAT busca fórmula per concórrer a les municipals

El partit es pren un temps arran de l’aparició de Centrem per veure com s’hi articula amb vista als comicis del 2023

Denuncia l’“opa” de Junts, que entretant mira de captar càrrecs locals indecisos

El maig del 2019, quan encara faltava més d’un any perquè Junts per Catalunya es fundés com a força política i s’escindís del Partit Demòcrata, centenars de candidatures es van presentar a les eleccions municipals amb la marca “Junts per...”, això sí, sota el paraigua legal del PDeCAT. Ara que s’atansa la propera cita per escollir els càrrecs locals, però, i en espera que es resolgui la batalla judicial entre els dos espais generats per veure qui es queda el nom –el 15 de març està previst el judici–, també fa mesos que s’ha obert la batalla política per veure qui es queda el gran pastís de les candidatures. I els seus integrants, és clar. La troca, a més, encara s’acabarà d’embolicar a partir de demà, quan, amb l’aquiescència dels seus antics companys, la fins fa unes setmanes líder del PDeCAT, Àngels Chacón, presentarà Centrem, el nou espai polític on pretén que acabin confluint tots els militants demòcrates.

El partit que va néixer de les cendres de CDC, en tot cas, no té previst desaparèixer encara a curt termini, i dubta ara sobre quina és la millor fórmula per presentar-se el 2023, quan té clar que es vol articular d’alguna manera amb la nova força i, alhora, en un equilibri difícil de quadrar, voldrà retenir al màxim, en la pugna amb JxCat, el poder municipal que avui exerceix. I és que d’entrada, de les 370 alcaldies obtingudes el 2019, el PDeCAT afirma que unes 150 no es van afiliar a Junts i, per tant, són seves –hi destaquen Reus, Igualada, Tortosa i Martorell–, igual que uns 2.000 dels 2.800 regidors assolits.

Els demòcrates no tenen pressa de moment per trobar la fórmula, i s’han donat un temps de reflexió, en espera també de veure com evoluciona el nou partit de Chacón, que podria suposar una arma de doble tall, ja que si bé neix per aglutinar al màxim l’espai de centre, també podria allunyar càrrecs locals que ara dubten si presentar-se per Junts o pel PDeCAT. “Hi ha temps suficient per veure com articulem el trencaclosques del món local davant la irrupció de nous actors polítics”, declarava aquesta setmana Marc Solsona, el nou líder provisional del partit i alcalde de Mollerussa, que és l’encarregat, a més, de l’organitzativa municipal. “Si apareix un altre espectre, hi haurà més possibilitats per buscar projectes complementaris per ser més forts”, assenyalava en positiu sobre la creació de Centrem, mentre reclamava “visió àmplia”, i que no es posin etiquetes ni vets a ningú.

En aquest sentit, al PDeCAT no agrada que només se’ls compari amb Junts. “Ens hem generat l’univers que sembla l’única alternativa al PDeCAT, quan no és així, i encara menys en el món local, que és molt més complex”, sosté Solsona. Això sí, no amaga el seu enuig amb els antics socis per l’“opa” que segons ell estan llançant sobre els seus càrrecs municipals. Això és el que interpreta, si més no, del fet que en el reglament que Junts està a punt d’aprovar per a les municipals prevegi que cap alcalde actual hagi de passar pel preceptiu procés de primàries per presentar-se per aquesta sigla. “Ara resulta que ja són menys participatius i hi intervé molt més el control de l’aparell... És una opa al món local del PDeCAT”, exclamava. La pugna està servida.

LA FRASE

A hores d’ara, el que existeix és el PDeCAT, i quan apareguin nous actors anirem encaixant les noves pautes que hi hagi
Marc Solsona
secretari general adjunt pdecat

LA XIFRA

2.793
regidors
i 370 alcaldes va obtenir la marca Junts el 2019. El PDeCAT diu que són seus uns 150 alcaldes i 2.000 edils.
Les claus

El quid de la qüestió: la sigla de darrere del guionet

ò.p.j

“No volen saber res del PDeCAT, però volen la gent del PDeCAT”, es queixaven amargament dirigents del partit consultats les últimes setmanes, amb relació a la “segona part de l’opa hostil” que asseguren haver rebut de Junts, després d’un primer atac que situen en el moment de l’escissió. “Es mouen en la contradicció permanent; estan tocant molta gent nostra perquè es volen quedar tot el capital, però confiem en el nostre projecte”, constaten. En el marc d’aquesta guerra oberta, això sí, el PDeCAT també té les seves armes. Fa uns mesos, ja va donar instruccions als seus principals càrrecs municipals per tal que registressin les marques amb què es van presentar el 2019 a les seves ciutats. A més, Marc Solsona recordava dilluns passat un altre detall gens menor: qui té tots els drets electorals a tots els ajuntaments on avui la marca Junts té representació és el PDeCAT, inclosos aquells, com el de Barcelona, on tots els regidors es van passar al nou partit de Carles Puigdemont...

Solsona, en tot cas, fugia d’estudi i assegurava genèricament que la seva intenció és fer propostes “de plataformes i coalicions” diferents, que poden ser “múltiples” en funció de la casuística de cada municipi. Ell no es tanca a acords amb ningú, deia, ni tan sols amb Junts, tot i que la ponència organitzativa aprovada al maig només permet la doble militància en les llistes locals si és per unir-se amb integrants d’una altra formació estrictament municipalista, així que ara mateix ni tan sols hi cabrien militants de Centrem.

És clar que la mateixa assemblea del PDeCAT va introduir en la ponència el que podria ser la clau de volta de tot plegat: la possibilitat de muntar una plataforma electoral (ara veurem si sols o bé en aliança amb Centrem) per donar empara a les llistes municipals, a l’estil de l’Acord Municipal (AM) que ara delata les llistes lligades a ERC, o el Progrés Municipal (PM) de les del PSC. I és que, en definitiva, el que importa és el que va després del guionet, que identifica per quin partit comptabilitzen els vots. I, vista la situació, ara és molt fàcil pensar que es repetiran centenars de candidatures de “Junts” arreu del país. El quid serà mirar quina sigla va darrere de cada guionet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

En mans de les bases de Junts

barcelona

Lula busca vots a esquerra i dreta per guanyar Bolsonaro

Buenos Aires
GUIFRÉ RICART REAL
CAP DE L’OPOSICIÓ A BALAGUER (TREBALLEM X BALAGUER)

“Balaguer necessita amb urgència un pla de neteja i manteniment”

Balaguer

El Suprem decidirà si inhabilita Bernat Solé el 16 de novembre

Lleida

Truss rectifica i retira el seu polèmic pla de rebaixa fiscal

Londres

Vistiplau a la congelació de taxes i tributs a Figueres

FIGUERES

El 16 de novembre se sabrà si el Suprem inhabilita Bernat Solé

barcelona

L’eurocambra vol l’Europol implicada en el cas Pegasus

barcelona

Kíiv manté l’avenç en zones annexionades per Rússia

MOSCOU