Política

La impossibilitat d’un acord encadena Mattarella al càrrec

Atesa la incapacitat de trobar-li substitut, els partits demanen a l’actual cap d’estat que es quedi

La por d’eleccions si Draghi esdevenia president de la República ha unit les formacions del govern

Han calgut vuit torns de votació i gairebé una setmana d’estratègies fallides i ridículs estratosfèrics perquè els polítics italians arribessin a la conclusió que no se’n sortien. No han aconseguit arribar a cap acord per escollir un nou president de la República, i per això han implorat a l’ancià Sergio Mattarella, a qui li acaba de caducar el mandat, que si us plau no se’n vagi. “Tenia altres plans, però si cal ser-hi, hi soc”, va dir, ahir, resignat el democratacristià sicilià, que ja havia iniciat el trasllat per abandonar el Palau del Quirinal, la seu del cap d’estat.

Mattarella té 80 anys, i el mandat en dura 7. Des de fora pot semblar estrany que s’elegeixin presidents d’aquesta edat, però a Itàlia ja hi estan acostumats. El predecessor de Mattarella, Giorgio Napolitano, va renovar el càrrec quan li faltava un mes per fer-ne 88. Era l’abril del 2013 i el motiu va ser el mateix que el d’ara. La impossibilitat dels partits d’arribar a cap entesa va fer que es demanés al veterà president que no deixés el càrrec. Era el primer cop que succeïa en la història d’Itàlia.

En la segona presa de possessió, Napolitano va renyar els partits i va dir que el fet d’haver de repetir era una anomalia que demostrava que els polítics no havien sabut fer la seva feina. Hi va haver certa autocrítica i la sensació general, més o menys dissimulada, fluctuava entre la vergonya i la impotència. Aquest cop, en canvi, els partits, que han tornat a fallar en el deure d’escollir nou president, han reaccionat amb força cofoisme. Com si haguessin fet un favor als italians renovant el càrrec al president que gaudeix de bons índexs de respectabilitat transversal.

La situació política a Itàlia, però, és diferent que el 2013, malgrat que molts actors són els mateixos. Ara, hi ha un govern d’unitat nacional liderat per Mario Draghi, que inclou totes les formacions excepte la postfeixista Germans d’Itàlia. I són tots aquest partits, de l’esquerra a l’extrema dreta de la Lliga de Matteo Salvini, que han decidit que era millor deixar les coses com estaven i no arriscar-se a la inestabilitat i a perdre posicions de poder i escons.

Només hi ha una formació que està en desacord amb la reelecció de Mattarella: Germans d’Itàlia, que s’ha convertit en l’única veu de discrepància i oposició. Una situació que beneficia notablement al partit d’extrema dreta ultraconservador. En efecte, si hi hagués eleccions ara mateix, la seva líder, Giorgia Meloni, tindria tots els números per esdevenir primera ministra.

La caiguda del govern i haver d’anar al vot és el que s’ha volgut evitar de totes totes. És l’escenari que es temia si Draghi, que era l’únic candidat real de consens, canviava la cadira de primer ministre per la de president de la República. No s’ha aconseguit trobar-li cap substitut que agradés tant al poder i que tranquil·litzés tant els mercats com ell. Tot just iniciar les votacions, el britànic The Economist va avisar en un editorial que seria un greu error que Draghi fes el canvi de cadira. Deia que seria “nociu per a Itàlia i per a Europa”. The Economist estarà content; els italians que tenien l’esperança que els polítics farien política, una mica més desencantats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

El jutge demana al TSJC que investigui Vergés per les vacunacions a policies

barcelona
rússia

Putin afirma que el 95% de les forces nuclears russes han estat modernitzades

barcelona
política

Diana Riba, cap de llista d’ERC a les eleccions europees del 9 de juny

barcelona
estat espanyol

El jutge investiga l’augment patrimonial de Koldo García: 1,5 milions entre el 2020 i el 2022

barcelona
estats units

Els EUA imposaran sancions a 500 objectius russos

barcelona
guerra a gaza

Netanyahu presenta el primer pla oficial de postguerra per a la Franja

barcelona
Xavier Fonollosa
Alcalde de Martorell (Junts per Martorell)

“Hem fet cent vegades més habitatge protegit que Colau”

Martorell
Lluís Campmajó
Cap de l’oposició per Activa Vidreres

“L’equip de govern no ens dona l’oportunitat d’aportar”

VIDRERES
Rússia

Biden es reuneix amb la família de Navalni a San Francisco

Barcelona