Política

Estats Units acusa Rússia de mentir amb l’anunci del replegament militar a Ucraïna

El departament d’Estat afirma que han vist més tropes a la frontera i que es mouen “de manera preocupant cap a posicions de combat”

El Pentàgon creu que Moscou fa propaganda i la Casa Blanca manté que un atac “podria passar en qualsevol moment”

El govern dels Estats Units d’Amèrica (EUA) ha advertit aquest dimecres que Rússia concentra cada vegada més militars a la seva frontera amb Ucraïna, cosa que contradiu l’anunci del Kremlin que afirma que ha retirat a diverses unitats militars, i ha denunciat les “falses narratives” llançades per l’executiu rus.

Poc després que el ministeri de Defensa rus hagi informat del replegament de diverses tropes a regions limítrofes amb Ucraïna, tant la Casa Blanca com el departament d’Estat dels EUA han qualificat de propaganda els anuncis de Moscou.

“Hem vist el contrari en les setmanes recents, fins i tot en els dies recents. Més forces russes, no menys, a la frontera”, ha assegurat el portaveu del departament d’Estat, Ned Price, en una roda de premsa. “I s’estan movent de manera preocupant cap a posicions de combat”, ha afegit.

En els últims dies, Washington ha incrementat les seves estimacions de militars russos concentrats prop d’Ucraïna fins als 150.000 efectius, enfront dels 100.000 de fa unes setmanes.

Segons el portaveu del Pentàgon, Moscou està emprant el “clàssic manual rus” de propaganda “de dir una cosa i fer una altra”, alhora que difon “falses narratives”.

Des de la Casa Blanca, la portaveu presidencial, Jen Psaki, ha remarcat que “un atac podria passar en qualsevol moment”. “Podria estar precedit per un pretext fabricat pels russos com a excusa per a una invasió”, ha apuntat.

Encara que el president, Vladímir Putin, ha assegurat que no vol un conflicte bèl·lic a Europa, el seu homòleg nord-americà, Joe Biden, va advertir ahir  dimarts que una invasió del territori ucraïnès desfermaria “una guerra sense causa ni raó”, que tindria costos humans “immensos” per a Ucraïna i greus conseqüències per a Moscou.

Per això, el govern dels EUA ha insistit a remarcar la unitat a l’OTAN davant l’agressivitat mostrada per Rússia.

Aquest dimecres, el cap del Pentàgon, Lloyd Austin, ha participat en la cimera de ministres de Defensa de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les. Posteriorment es desplaçarà a Lituània i Polònia, enmig de les discussions dins de l’OTAN per a reforçar les seves posicions al flanc oriental davant la concentració militar de Rússia.

Després de la trobada, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha coincidit amb els EUA que “de moment” no s’ha “vist cap retirada, ni desescalada russa sobre el terreny”.


Esforços diplomàtics
En paral·lel, el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, assistirà aquest cap de setmana a la Conferència de Seguretat de Munic (Alemanya), on ha confirmat també la seva presència la vicepresidenta nord-americana, Kamala Harris.

“El secretari abordarà amb els nostres aliats l’esforç coordinat per a exigir a Rússia que opti per una desescalada i per la via diplomàtica, així com per a tractar la imposició de dures sancions a Rússia si envaeix Ucraïna”, ha explicat el departament d’Estat en un comunicat.

Blinken va mantenir dimarts una conversa telefònica amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, en la qual va insistir que encara hi ha una “finestra” oberta per a una solució pacífica de la crisi, però va exigir a Moscou una desescalada “creïble i verificable”.

La presència militar russa al voltant d’Ucraïna ha estat el detonant de la tensió de les últimes setmanes entre Rússia i Occident, que ha anat en augment a mesura que els Estats Units denunciaven una invasió “imminent” del país europeu, un extrem que Moscou ha negat.

En els últims dies la diplomàcia s’ha intensificat, especialment per part dels socis europeus, amb visites a Moscou del president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, per a reunir-se amb Putin.

No obstant això, les posicions semblen encara allunyades, ja que durant aquesta crisi Rússia ha exigit que Occident ofereixi garanties de seguretat, com el fre de l’expansió de l’OTAN i que Ucraïna no ingressi en l’Aliança.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia