Presenten l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació

“L’amnistia entesa com la necessitat d’una solució col·lectiva per a totes les persones exiliades, encausades i represaliades.” “L’autodeterminació, entesa com la necessitat d’un marc de resolució democràtica.” Aquestes dues descripcions resumeixen les dues principals reivindicacions del nou Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació (ASAA) presentat ahir a la Llotja de Mar de Barcelona. Constituït el passat 30 de març a Barcelona, el nucli impulsor de l’acord està format per una trentena de persones i es defineix com “un grup de treball autònom i plural que treballarà activament entre abril i octubre”.

Els representants del grup impulsor van assegurar ahir que, tot i el context de bloqueig per la pandèmia, la guerra i la crisi social i política, és imprescindible i essencial per avançar el fet de traduir el suport d’entre el 67% i el 81% a l’amnistia i a l’autodeterminació en un manifest col·lectiu. Entre els impulsors d’aquesta nova iniciativa, que, segons afirmen, no està lligada a cap partit i és de caràcter transversal, hi ha l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l’exdirigent d’Òmnium Marina Llansana o Mireia Boya, Pepe Beunza, Tamara Carrasco, Marcel Vivet, Bernat Sorinas, Guillem Agulló o Laura Gisbert, entre altres.

“Volem traduir aquest suport a aquestes dues demandes en una eina de transformació i resolució democràtica”, va dir l’ex-presidenta del Parlament Carme Forcadell, que hi va afegir: “Personalment estic convençuda que l’única manera de resoldre el conflicte és que els catalans decidim lliurement el nostre futur.”

Per la seva part, l’exdiputada per ERC Marina Llansana va remarcar: “La forquilla del suport d’entre el 67% i el 81% existeix i és això el que volem traduir en un manifest coral i transversal. La resposta social sí que existeix i és diàfana i majoritària.”

L’exconsellera Marina Geli, que també forma part del grup promotor, va afirmar que l’ASAA representa “només un punt de partida, de retrobament i d’arribada per al pròxim 1-O”. “Això d’avui és un nou llibre, o un pròleg, que necessita escriptura col·lectiva”, va assenyalar.

Per la seva banda, l’exdirigent de la CUP David Fernàndez va reconèixer que la proposta va sorgir d’una conversa amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i va anunciar que també es buscarà el suport de grups que no creguin que “l’amnistia i autodeterminació són la solució per al país”.