Política

El govern espanyol es desentén de l’espionatge

Assegura que Pedro Sánchez “ni sabia ni havia de saber res”

El CNI ha mostrat avals judicials per vigilar 29 persones, 11 dels quals amb els noms tatxats

El govern espanyol es desentén de l’espionatge del Centre Nacional d’Intel·ligència al president de la Generalitat l’any 2019 (quan era vicepresident) que la directora del CNI, Paz Esteban, ha admès a la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats. Fonts de l’executiu espanyol afirmen que el govern espanyol i el seu president, Pedro Sánchez, “ni sabia ni havia de saber res” de la tasca dels serveis secrets. Això, malgrat que els resultats d’aquesta tasca d’espionatge es remeten directament a la presidència del govern espanyol, i no al Tribunal Suprem. Fonts de l’executiu insisteixen en la seva aposta pel “diàleg” amb la Generalitat.

El nom d’Aragonès consta entre el de les 18 persones que van ser espiades amb l’aval del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Lucas, per part dels serveis secrets espanyols.Segons ha transcendit de la comissió de secrets oficials, el president de la Generalitat va ser espiat el 2019, quan era vicepresident i conseller d’Economia. El setembre del 2019 va ser nomenat coordinador nacional d’ERC. L’octubre del 2019 es va fer pública la sentència als líders independentistes, i van tenir lloc les protestes de Tsunami Democràtic.

Entre el llistat de 18 noms que ha mostrat, també hi ha el d’alguns membres de l’entorn de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Waterloo com Josep Lluis Alay, cap de l’oficina de l’expresident, així com dos membres d’Òmnium entre els quals hi ha Marcel Mauri, i dos de l’ANC no confirmats. També hi consta el diputat de la CUP Carles Riera.

Segons fonts coneixedores del contingut de la compareixença, Esteban no ha explicat si per a aquestes operacions d’espionatge el CNI va utilitzar el sistema Pegasus. Les mateixes fonts apunten que en el llistat de persones espiades pel CNI en relació amb el moviment independentista que Esteban ha desgranat a la comissió de secrets oficials hi ha altres càrrecs però també persones sense projecció pública

Noms esborrats

De fet, la directora del CNI no només ha facilitat als membres de la comissió de secrets oficials els avals del Tribunal Suprem a l’espionatge a 18 independentistes catalans, sinó també documents sobre 11 casos més d’espionatge amb els noms tatxats en negre. D’aquesta manera, segons fonts coneixedores del contingut de la compareixença d’Esteban, s’eleva a 29 el nombre de persones que el CNI hauria investigat amb aval judicial, tot i que en 11 dels casos ha evitat revelar-ne la identitat.

La xifra, però, queda encara lluny dels 65 casos d’espionatge que va posar al descobert Citizen Lab i que va publicar The New Yorker. Entre aquests casos hi havia els de la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, i el diputat de la CUP Albert Botran, tots dos presents a la comissió de secrets oficials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
exteriors

Alsina ofereix al govern portuguès afegir-se al lobby europeu Regions for EU Recovery

Barcelona
ONU

L’ONU acusa el Marroc i Espanya de fer un “ús excessiu de la força” a Melilla

Nacions Unides
estats units

Trump i el seu equip sabien que hi havia risc de violència durant l’assalt al Capitoli

Washington

Turquia aixeca el veto a l’ingrés a l’OTAN de Finlàndia i Suècia

madrid
societat

Més mesures per prevenir l’assetjament sexual en el transport

Barcelona
territori

Puigneró garanteix unitat del govern sobre la B-40 i exigeix recursos a l'Estat

Barcelona
Escòcia

Johnson respon a Sturgeon que no és el moment de parlar d’un referèndum

Londres

Fiscalia investigarà si Villarejo va espiar Jaume Giró per ordre de Sánchez-Camacho

barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Un 46% dels ucraïnesos desplaçats ja ha tornat al seu lloc d’origen, segons dades de l’ONU

Brussel·les