Política

Irlanda del Nord

El Sinn Féin aconsegueix una victòria històrica a Irlanda del Nord

És la primera vegada que els republicans guanyen unes eleccions a l’Ulster des de la partició de l’illa

L’ascens de l’antic braç polític de l’IRA tant a Belfast com a Dublín apropa la possibilitat d’un referèndum sobre la reunificació

El Sinn Féin ha guanyat les eleccions a Irlanda del Nord per primera vegada a la història.

Els republicans, partidaris de la reunificació amb la República d’Irlanda, s’han imposat als comicis del passat dijous amb almenys 27 diputats, per davant dels 24 representants obtinguts pels unionistes britànics del Partit Unionista Democràtic (DUP).

El recompte encara continua a quarts de nou del vespre d’aquest dissabte, però amb 89 dels 90 diputats del Parlament d’Stormont adjudicats, el DUP ja no té opcions de fer el sorpasso. A l’espera de l’ultim escó en disputa, el Sinn Féin ja és el primer partit republicà que guanya uns  comicis en els cent anys d’història d’Irlanda del Nord.

La victòria electoral de l’antic braç polític del desaparegut Exèrcit Republicà Irlandès (IRA, per les seves sigles en anglès) apropa la possibilitat d’un eventual referèndum sobre la reunificació d’Irlanda sota la República d’Irlanda, cent anys després de la partició de l’illa en dues jurisdiccions.

Després d’aquests comicis, el Sinn Féin té a tocar tant el govern de Belfast com el de Dublín. La vicepresidenta del partit i la seva líder al nord, Michelle O’Neill –filla d’un excombatent de l’IRA- presentarà la seva candidatura a ministra principal de l’executiu compartit amb els unionistes –segons els acords de Divendres Sant-, un càrrec que mai abans havia ocupat un polític republicà.

O’Neill ha fet una crida a la unitat per formar un govern de poder compartit amb els unionistes que “resolgui els problemes quotidians”. “Oferiré un lideratge que és inclusiu, que celebra la diversitat, que garanteix els drets i la igualtat per a aquells que han estat exclosos, discriminats o ignorats en el passat”. Segons ella, les urnes han demostrat que la ciutadania vol un govern on hi hagi “espai per a tots, tots plegats”.

Al sud, una altra dona, la presidenta Mary Lou McDonald, va convertir el Sinn Féin en el partit més votat, per davant dels hegemònics Fianna Fáil i Fine Gael, si bé no va aconseguir prou suports per convertir-se en la primera ministra.

Aquestes són les primeres eleccions a Irlanda del Nord des de l’entrada en vigor del Brexit, que els nord-irlandesos van rebutjar amb el 55,8% dels vots i que ha provocat que la frontera física entre el Regne Unit i Irlanda sigui un cas excepcional.

L’executiu autònom de Belfast està suspès d’ençà que el Partit Democràtic Unionista (DUP), majoritari durant els últims 20 anys, va provocar la seva caiguda per la seva oposició al protocol del Brexit per a Irlanda del Nord.

La seva líder, Jeffrey Donaldson, ha advertit durant la campanya que no entrarà en un govern encapçalat pels republicans si les converses que mantenen Londres i Brussel·les no porten a la derogació d’alguns aspectes del protocol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Contacte cordial entre Sànchez i Aragonès

Barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Rússia s’acarnissa amb Lissitxansk i implica Bielorússia en la campanya militar

Moscou / Kíev
estat espanyol

Díaz sent “impotència i tristesa” per la tragèdia de Melilla i demana “explicacions”

Madrid
política

Un jutge admet la querella d’Òmnium pel cas d’espionatge

Barcelona
conflicte bèl·lic a l’est d’europa

Lituània pateix ciberatacs russos en resposta al bloqueig de Kaliningrad

vílnius
política

El TC anul·la la delegació de vot del diputat de Junts Lluís Puig

Barcelona
regne unit

Londres veu “legal” i “necessari” el seu pla per a ignorar l’acord del Brexit

Londres
economia

Sánchez Llibre fa una crida a unir forces contra “l’huracà econòmic que ens ve al damunt”

Barcelona
otan

L’OTAN diu que la protecció de Ceuta i Melilla han de consensuar-la els aliats

Brussel·les / Madrid