La llei de memòria democràtica tira endavant amb el suport de Bildu, PNB i PDeCAT i l’abstenció d’ERC

El Congrés ha aprovat aquest dijous per 173 vots a favor, 159 en contra i 14 abstencions la llei de memòria democràtica.

La mesura ha tirat endavant amb el vot a favor del PSOE, Unides Podem, EH Bildu, PNB, PDeCAT i Més País. ERC, que reclamava un text més ambiciós, i BNG s’han abstingut i JxCat i la CUP hi han votat en contra perquè consideren la norma insuficient. PP, Vox i Cs s’han oposat frontalment a la llei.

La norma ha aconseguit així el suport parlamentari suficient però neix sense un consens social i polític ampli. La majoria de les víctimes del franquisme i alguns partits d’esquerra com ERC la consideren insuficient. La dreta i polítics com l’expresident socialista Felipe González critiquen l’acord entre el govern de Pedro Sánchez i EH Bildu per tirar endavant la norma després de l’aprovació de diverses esmenes. El PP com Cs han acusat l’executiu espanyol de qüestionar la Transició.

Un dels elements més criticats per la dreta és que s’hagi inclòs una esmena que preveu la creació d’una comissió tècnica que estudiï possibles vulneracions de drets humans de persones que van lluitar “per la consolidació de la democràcia” fins al 1983.

Aquesta esmena amplia en un any el que ja havien pactat el PSOE i Unides Podem, incloent així l’any d’inici dels GAL, l’organització terrorista dedicada a la guerra bruta contra ETA, i el primer any de govern de Felipe González.

Fonts del govern espanyol remarquen que això no implica estendre l’aplicació de la norma fins a aquell any sinó que es limita temporalment fins a l’aprovació de la Constitució de 1978.El que s’estén fins al 1983 és la possibilitat d’estudiar violacions de drets humans perquè experts puguin proposar el reconeixement i la reparació de les víctimes, però les mateixes fonts precisen que això no obre la porta a investigacions judicials.

Arran dels acords del govern espanyol amb EH Bildu i el PDeCAT el text ha incorporat alguns elements reivindicats, com la declaració explícita de la il·legalitat dels tribunals franquistes, el reconeixement de les institucions d’autogovern catalanes com a objecte de reconeixement i reparació, i la consideració de víctimes de les llengües i cultures catalana, basca i gallega.

Una reivindicació no atesa és el traspàs de la titularitat de les dependències de la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona a la Generalitat, perquè pugui museïtzar l’edifici i convertir-lo en un centre de memòria.

Anar més enllà de la Llei de memòria històrica
La Llei de Memòria Democràtica busca mantenir el record de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista a través dels principis de “veritat, justícia i reparació”, així com fomentar el coneixement d’aquelles figures individuals i col·lectives que van fer possible la Transició.

El govern pretén superar amb aquesta norma la llei de Memòria Històrica, aprovada el 2007 durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i que serà derogada amb l’entrada en vigor del nou text norma, previsiblement al setembre, després de la seva votació definitiva al Senat i la seva publicació al BOE.

La nova llei estableix de forma expressa que la recerca de les al voltant de 114.000 persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura correspondrà a l’ Administració General de l’ Estat, sens perjudici de les competències d’altres administracions públiques.

Per a això, l’Estat elaborarà un mapa de localització de les persones desaparegudes i crearà un banc estatal d’ADN de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura per poder comparar perfils genètics en la identificació de restes.

El text declara il·legals tant el règim franquista com els seus tribunals, i en conseqüència, la nul·litat de totes les seves condemnes.

A més, amplia la definició de víctimes en incloure les persones LGTBI, els nens adoptats sense consentiment dels seus progenitors, i les llengües i cultura basca, catalana i gallega, entre altres casos.

Una altra mesura prevista és la creació d’un fiscal de Sala per a la investigació de violacions de dret internacional i de drets humans durant el cop d’Estat, la Guerra Civil i la dictadura franquista.

No modifica la llei d’amnistia
La llei de memòria democràtica no modifica la llei d’amnistia de 1977, tal com reivindicaven els partits independentistes, que reclamaven retocar-la per poder investigar i jutjar a l’Estat els crims del franquisme.

No obstant això, la norma estableix que totes les lleis espanyoles s’interpretaran i aplicaran de conformitat amb el Dret Internacional, especialment el Dret Internacional Humanitari, “segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables”.

D’altra banda, la norma contempla la creació d’un inventari estatal de llocs de memòria democràtica. En aquesta llista, el Valle de los Caídos passarà a denominar-se Valle de Cuelgamuros i tindrà un nou marc jurídic, ja que es declararà extingida la Fundació de la Santa Cruz del Valle de los Caídos, de qui depèn el monument administrat temporalment per Patrimoni Nacional. A més, les restes del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, ja que no podran estar en un lloc preeminent com fins ara.

Altres mesures de caràcter simbòlic són la supressió d’un total de 33 títols nobiliaris concedits entre 1948 i 1978, entre ells els de duc de Primo de Rivera, de Calvo Sotelo i de Mola.

Amb l’objectiu de fer pedagogia entre les noves generacions, la nova llei de memòria estableix l’actualització dels continguts curriculars d’ESO, FP i Batxillerat per reflectir la “repressió que es va produir durant la guerra i la dictadura”.

Finalment, garanteix el dret a l’accés lliure, gratuït i universal als arxius públics i privats sobre tots els fets ocorreguts entre el cop d’Estat de 1936 i la Transició fins a l’entrada en vigor de la Constitució de 1978.