afganistan
Els EUA maten amb un dron el líder d’al-Qaida, Ayman al-Zawahiri
Biden anuncia en un discurs a la nació la mort de l’antic número dos de Bin Laden en un atac a Kabul sense “víctimes civils”
Els Estats Units i l’Afganistan s’acusen mútuament d’incomplir els acords de Doha
Els Estats Units van matar el cap de setmana passada líder d’al-Qaida, Ayman al-Zawahiri, que va assumir la direcció de l’organització terrorista després de l’assassinat d’Ossama bin Laden el 2011, en un atac amb dron a Kabul, l’Afganistan.
En un discurs televisat a la nació des del balcó de la Sala Blava de la Casa Blanca, dilluns a última hora del vespre, el president nord-americà, Joe Biden, va confirmar la mort d’Al-Zawahiri. “S’ha fet justícia” , va sentenciar el mandatari nord-americà que va afegir: “El món ja no ha de témer a aquest despietat assassí. Ja no podrà tornar a actuar. No importa el temps que passi, ni el molt intentin amagar-se. Els qui amenacen els Estats Units han de saber que els trobarem i els liquidarem”, va afegir.
Al-Zawahiri, segons va informar la Casa Blanca, va ser assassinat diumenge all matí en una residència de Kabul, concretament quan passaven tres minuts d’un quart de set del matí hora local, quan es trobava en el balcó de la casa on s’allotjava i un dron li va disparar dos míssils Hellfire.
En l’atac no hi va haver “víctimes civils”. Segons va assegurar Biden en l’operació antiterrorista únicament va morir el líder d’al-Qaida, una de les condicions, va dir Biden, que havia posat per procedir a l’atac. L’operació va ser autoritzada la setmana passada, després de dies de reunions. El servei d’intel·ligència dels Estats Units portava mesos confirmant per múltiples fonts i diferents mètodes que efectivament era Ayman al-Zawahiri qui residia en aquella casa, de la qual mai sortia i únicament quedava exposat quan era el balcó.
“L’operació es va planejar acuradament per minimitzar el risc de la vida de civils”, va dir el mandatari nord-americà, que va repassar els comptes pendents del líder d’al-Qaida amb els Estats Units.
“Va estar profundament implicat en els atacs de l’11-S, en els quals van morir 2.977 dels nostres compatriotes”, va recordar el polític demòcrata. “També va ser el cervell de diversos atacs contra nord-americans, inclòs el perpetrat contra el portaavions USS Cole al Iemen, en què van morir disset marins, i va jugar un paper fonamental en els atemptats contra les ambaixades de Kenya i Tanzània, que van causar la mort de 224 persones i ferides a 4.500 més”, va dir Biden.
El considerat número u d’al-Qaida es va traslladar a la capital afganesa juntament amb la seva família a principis d’any procedent del Pakistan i, d’acord amb la Casa Blanca, tot i la seva avançada edat, constituïda una amenaça pels ciutadans, els interessos i la seguretat nacional dels Estats Units.
Mà dreta de Bin Laden
Nascut a Egipte el 1951, Al-Zawahiri era un metge que va arribar a convertir-se en una de les persones més buscades del món com a líder d’al-Qaida després de la mort de Bin Laden, el 2011. Una de les últimes vegades que Al-Zawahiri va aparèixer en un vídeo va ser en un enregistrament fet amb motiu del vintè aniversari dels atemptats de l’11 de setembre de 2011 als Estats Units. En aquell vídeo, es veia Al-Zawahiri vestit amb una túnica i una llarga barba blanca parlant durant més d’una hora sobre una àmplia diversitat de temes, especialment de la causa palestina.
Després dels atemptats de l’11-S a Nova York i Washington, la Interpol va ordenar la seva cerca i captura –Al Zawahiri era aleshores la mà dreta de Bin Laden–, sota l’acusació d’accions terroristes a Egipte i de ser “un dels caps d’al-Qaida”, i l’FBI el va incloure a la seva llista de més buscats amb una recompensa de 25 milions de dòlars per informació que conduís al seu arrest.
Des d’aleshores, ha viscut amagat presumiblement en algun o diversos llocs entre l’Afganistan i el Pakistan.
Doha, una arma llancívola
Després de l’anunci de la mort d’Al-Zawahir, el secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, va acusar el règim dels talibans a l’Afganistan de violar “greument” l’acord de Doha en haver donat refugi a Kabul al líder d’al-Qaida. En un comunicat, Blinken també va acusar els talibans d’haver traït les “reiterades” garanties al món que no permetria que el territori afganès fos usat per terroristes per amenaçar la seguretat d’altres països.
Per contra, el règim talibà va condemnar l’atac, tot i que no va fer cap mena d’al·lusió a la víctima, i va afirmar que es tracta d’una violació dels acords de Doha, signats en aquesta ciutat de Qatar el 2020 pel govern dels EUA, presidit aleshores per Donald Trump, i els talibans, fixava un calendari per a la retirada definitiva dels Estats Units i els seus aliats de l’Afganistan després de gairebé dues dècades de conflicte. A canvi, els talibans es comprometien a no permetre que el territori afganès fos utilitzat per planejar o dur a terme accions que amenacessin la seguretat dels Estats Units.
Aniversari de la caòtica retirada nord-americana
L’anunci de la mort del líder d’al-Qaida, arriba dues setmanes abans que es compleixi el primer aniversari de la caòtica retirada de les tropes nord-americanes de l’Afganistan, una sortida que va permetre als talibans tornar a agafar el control del país vint anys després d’haver estat fet fora del poder en una invasió llançada per l’aleshores president nord-americà, George Bush fill, com a resposta als atemptats de l’11-S.
