Aragonès apressa l’Estat per la reforma de la sedició

Quatre dies després que es formalitzés la remodelació del seu govern després de l’espantada de Junts, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va protagonitzar ahir una entrevista a TV3 i Catalunya Ràdio, en aquella franja on la quota de pantalla va cara –de les 22 a les 23 hores–, per explicar-se i fer un repàs de la situació política actual. A preguntes de Laura Rosel, una de les primeres qüestions que va voler tractar, per ordre cronològic, va ser, justament, la del trencament de l’executiu, sobre la qual va ser taxatiu a l’hora d’establir responsabilitats: “Les decisions que han desembocat en aquesta decisió les ha pres exclusivament Junts”, va manifestar Aragonès, que també va reconèixer que el punt d’inflexió de la crisi va ser quan Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat, va flirtejar amb una qüestió de confiança, enmig del debat de política general. “Va ser una deslleialtat”, va concloure. Malgrat aquesta ruptura, però, es va mostrar obert a fer possible que els seus antics socis continuïn conservant la presidència del Parlament –“No tindria cap problema que fos així”–, tot i que, alhora, va emfatitzar que aquest càrrec, almenys ara mateix, no l’hauria d’ocupar Laura Borràs. Per tancar el cercle, va ser prudent a l’hora d’entrar en el fang amb Carles Puigdemont quan aquest acusa l’actual president de fer “autonomisme”.

Ja en clau de l’actualitat més immediata, una de les primeres qüestions que va haver de respondre Aragonès és com s’ho farà amb només 33 escons al Parlament. La recepta que va donar serà la de buscar acords, una estratègia que passarà un primer test de força amb l’aprovació del pressupost. Sobre això va reiterar que la seva prioritat continua sent pactar-los amb Junts –“Em semblaria inversemblant que no ho fessin”–, tot i que va revelar que ja ha mantingut trobades amb els comuns o el PSC per si calgués aplicar un pla B. D’entrada, però, no ho preveu. La pròrroga? Ja hi pensa. Si es prorroguessin els comptes l’escut social estaria igualment garantit, va insistir. I sobre apujar o abaixar impostos, d’entrada no hi compta. La negociació amb l’Estat va ser un dels altres eixos centrals de l’entrevista, al qual va voler menar pressa recordant que hi ha “compromisos en matèria de desjudicialització” –concretament la reforma del delicte de sedició– que s’haurien de concretar abans de finals d’any. En clau similar, va insistir que l’amnistia i un referèndum seran dues demandes recurrents en les converses que han de venir: –“Hem d’obligar l’Estat a acceptar-ho”–. També va voler reafirmar que “Sense Junts no abandonem la lluita per la independència”