Menys pena per sedició si ERC ho vota i admet delictes l’1-O
Sánchez encareix la reforma del Codi Penal i la lliga a l’assumpció de culpa delictiva
Feijóo enduriria la sedició i la rebel·lió i penalitzaria els referèndums
El pressupost salva el primer escull amb una majoria de 186 vots que esperona el president
Montero promet més control de l’execució, com té el PNB a Euskadi
Mentre que a terra ferma ahir Alberto Núñez Feijóo pervertia l’obra de George Orwell sentenciant que 1984 va ser publicada “allà pel 1984” –quan en realitat és del 1949–, en un avió que volava a 10.000 metres d’altura, Pedro Sánchez va voler compartir un homenatge a Catalunya amb el seguici de periodistes que l’acompanyen en el viatge oficial a Sud-àfrica i, en una conversa informal, va encarir el preu de la reforma del delicte de sedició al Codi Penal. D’acord amb aquest passatge, recollit en la seva literalitat per Efe, Sánchez sosté que, abans de presentar un projecte de reforma del delicte de sedició, ell hauria de tenir un doble compromís d’ERC: que els d’Oriol Junqueras han de votar-hi a favor i que han d’assumir en públic que durant el procés independentista que va conduir a l’1-O del 2017 es van cometre delictes. “S’ha de parlar menys”, rebatia des del Congrés el republicà Gabriel Rufián.
Sense haver de recórrer a la distòpia d’Orwell que Feijóo data incorrectament, la justícia espanyola va regalar ahir als negociadors un tast de les aberracions que ofereix el menú delictiu de l’actual Codi Penal: la sala d’apel·lacions de l’Audiencia Nacional condemnava a vuit anys i nou mesos de presó per delictes d’homicidi en grau de posició i dipòsit d’armes de guerra el vigilant de seguretat Manuel Murillo, un ultradretà de Terrassa que va proposar a través de WhatsApp matar el president espanyol. La condemna a aquest franctirador armat amb un arsenal de guerra és cinc anys inferior als 13 anys de pena a Junqueras, quatre anys inferior als 12 anys a Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, i la mateixa de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Si el govern i ERC necessitaven un nou al·licient en forma de mirall deformador, el callejón del Gato de l’actualitat judicial no podia ser més generós.
Els 176 vots hi són
El requisit d’exigir una majoria prèvia suficient és la manera que té Sánchez de comprar la pòlissa d’assegurança per no cremar-se amb un vot en contra final d’ERC, perquè els 176 vots a favor per a la majoria absoluta que imposa una llei orgànica hi són (sense l’escó d’Alberto Rodríguez fins i tot s’abarateix a 175). Els únics vots en contra serien els del PP, Vox, Cs, Junts i la CUP, que sumen 159 nos. Quan es demana al PNB i a EH Bildu quin seria el seu vot, la resposta és: “El que digui ERC. És ERC la que ha de fixar el llistó.”
Homologable a Europa
Rufián, però, vol i dol: no el satisfà que se’n parli cada dia, i alhora no pot evitar citar-ho i que sigui el fil musical del debat pressupostari. “Qui tingui una mica de memòria sap que nosaltres sempre hem dit que és una bona notícia democratitzar el Codi Penal i que sigui homologable al que succeeix a Europa quant al delicte es refereix”, avisa Rufián. “Qui sap comptar...”, rebla.
Page evoca Puigdemont
La malfiança de Sánchez pel vot d’ERC en un punt clau de l’agenda de desjudicialització conviu amb el recel creixent que detecta a les baronies de PSOE en l’avantsala de les autonòmiques del maig del 2023. “Soc a Brussel·les i no m’he trobat Puigdemont, però li ho diria també: «Abans de poder parlar seriosament a Espanya sobre una cosa que afecta un delicte pel qual se’l vol jutjar, ha de retornar i sotmetre’s als tribunals. Això per començar»”, va etzibar el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page. Si tant ell com l’aragonès Javier Lambán ja van posar el crit al cel amb els indults, ara temen pagar en carn pròpia a les urnes un càstig a Sánchez. “Qualsevol Constitució necessita una autodefensa”, reblava García-Page.
Plena disposició pública
Si bé a l’avió i sense micròfons va imposar les dues condicions a ERC (el sí i l’admissió del delicte), en públic Sánchez reiterava la disposició a complir una promesa d’investidura. “Una de les principals lliçons que hem d’extreure de la situació tan dramàtica que va viure Espanya, de discrepància i fractura, el 2017, és la necessitat d’homologar alguns tipus de delicte del nostre Codi Penal al context europeu”, va dir a Pretòria al costat del president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa.
De Ferran Bel a Errejón
Ferran Bel (PDeCAT) és qui primer va desafiar Sánchez a portar un nou Codi Penal i descobrir que hi té majoria –igual que la tenia amb els 173 sís a la llei de memòria–, i l’esquerra dona un xec en blanc. “Sobren raons, sobren suports, només cal convocar-los”, va dir Jaume Asens (Unides Podem). “Crec que hi ha majoria i que s’hauria de fer. La tipificació actual s’assembla més a l’Espanya del segle XIX que a la del XXI”, hi afegia Íñigo Errejón (Més País). Si es vol evitar la proximitat de les urnes el 2023, però, el temps parlamentari vola.
Feijóo vol l’eina d’Aznar
Davant la temptativa de reforma, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, avisa que endurirà encara més tot el ventall penal i recuperarà la presó per als referèndums amb la qual José María Aznar va fer front al pla Ibarretxe el 2003. “El que hem de fer és reforçar els delictes i incrementar les penes. Estem a favor de concretar amb més exactitud els delictes de sedició i rebel·lió i ser contundents en la tipificació i en l’agreujament de les penes. Una simple convocatòria d’un referèndum il·legal ha de tenir una sanció clara i contundent com a delicte al Codi Penal”, avança. Va ser José Luis Rodríguez Zapatero qui el 2005 va derogar aquest tipus penal a les consultes imposat dos anys abans per Aznar.
Més control de l’execució
Amb el Codi Penal al fons, el pressupost estatal del 2023 va salvar ahir el primer escull al Congrés –el debat de totalitat– i Sánchez va aplegar una majoria de 186 vots (inclosos els d’ERC, el PNB i EH Bildu) per derrotar els vets del PP, Vox, Cs, Junts i la CUP. La majoria del 2022 està 20 escons per sobre dels 167 sís obtinguts en la investidura el 2020 i l’esperona a acabar el mandat sense suar. Serà el 24 de novembre quan Sánchez necessiti el sí d’ERC, així que Rufián ja sap que ha de pagar per avançat en la reforma de la sedició. En el debat amb Joan Margall (ERC), la ministra María Jesús Montero prometia reforçar el mecanisme de control de l’execució de les inversions a Catalunya com té el PNB a Euskadi.
“Ja s’enredi un amb el títol d’un llibre d’Orwell o amb el país d’Àfrica on és, queda clar que tots ens equivoquem. I el que està a les nostres mans és acceptar-ho amb humor i gaudir del generós enginy de les xarxes socials”, ironitzava Feijóo a Twitter hores després sobre la seva relliscada orwelliana tot adjuntant al seu mea culpa un acudit en què el Doc (Cristopher Lloyd) de Retorn al futur explica a Marty McFly (Michael J. Fox) que puja al DeLorean per viatjar al passat del 1949 per portar Orwell al 1984 a “escriure una cosa” per “mandat de Feijóo”. El líder del PP va exhibir que sap riure’s de si mateix, però el Codi Penal és un material vedat a l’humor: els seus redactors sempre han sabut que és un GPS del present que té vida pròpia en mans dels jutges del futur.
