Política

AURORA CARBONELL I ABELLA

ALCALDESSA DE SITGES (ERC)

“El que hem fet en habitatge és un primer pas d’una línia que no s’hauria d’aturar”

“Hi havia un concepte de platja de feia 30 anys, i en 30 anys tots hem canviat molt i les platges també”

“Sitges ja hi té un contacte directe, amb l’audiovisual, i sabem que hi ha qui està buscant llocs per implantar-se i necessiten personal amb formació tècnica”

Fer aportacions de sorra a les platges és inútil. El mal que fa la draga és molt més gran que el benefici
La restauració, els hotels s’han anat recuperant, però l’ajuda al lloguer encara es manté
El sector del turisme és el més important de Sitges i estem tornant a les xifres de 2019

Funcionària del Departament d’Economia i Coneixement, a la secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat, s’ha format professionalment en el sector del turisme. Abans de ser alcaldessa, ha estat primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Sitges i regidora de Promoció Econòmica, Turisme i Platges, i consellera comarcal del Garraf.

Com són les relacions en el si del govern?
Són bones, tot i que és difícil. Vam començar tres partits i, com que de seguida vam tenir amenaces de mocions de censura, vam creure convenient que si hi havia gent que volia entrar a governar, li havíem de donar aquesta oportunitat. Ara som cinc i la veritat és que ens avenim molt pel caràcter de les persones.
Quines són les principals accions que ha fet aquest govern des de l’inici del mandat?
Vam entrar al govern amb tres eixos clars d’actuació que feien referència a territori, habitatge, entorn i medi natural; un altre que feia referència a l’àmbit de les persones, esport, cultura i oci, i un altre sobre la convivència en un Sitges divers i igualitari. Gairebé una de les apostes més importants que hem fet és la de l’habitatge. A Sitges, l’habitatge és un problema greu. En aquest mandat fins ara hem fet 175 habitatges de lloguer social, seguint criteris de sostenibilitat màxima, a un preu just. Amb aquests 175 habitatges socials cobrirem un 1% de tot l’habitatge de Sitges. Per tant, estem encara molt enrere de les recomanacions de la UE del 10 o el 15%. Però creiem que aquest és un primer pas d’una línia molt important que no s’hauria d’aturar. En aquest moment ja hi ha 43 habitatges on ja hi estan vivint, 62 habitatges que els donarem en un termini de dos mesos, i la resta s’estan acabant de construir i l’any que ve els entregarem.
També han recuperat les antigues cases dels mestres.
Sí. Les hem rehabilitat per destinar-les a habitatges d’emergència social. Això és molt important per a nosaltres perquè fins ara no hem tingut cap recurs d’aquest tipus. Si demà es queda una família al carrer o hi ha un problema de violència domèstica, tenim vuit habitatges disponibles per atendre l’emergència, i en el futur seran dotze.
Hi ha hagut un canvi respecte a la visió tradicional de l’entorn.
A Sitges, sobretot, l’urbanisme s’ha vist sempre com un sinònim de construcció. Nosaltres hem intentat canviar aquest xip. Entenem l’urbanisme com tot allò que ens envolta i considerem molt més important preservar els espais de la massificació, cuidar els entorns naturals com la riera de Ribes, la riera de Vallbona, i un seguit d’espais que s’han de preservar davant dels interessos urbanístics. Aquest canvi no donarà fruits fins d’aquí a uns quants anys, però era molt important posar aquesta primera pedra. I amb la mateixa idea, hem treballat en la preservació del patrimoni, aprovant el catàleg del patrimoni i creant una comissió que valorarà qualsevol transformació dels espais i edificis inclosos al catàleg.
Aquest estiu s’han viscut canvis a les platges.
Aquest estiu s’acabava la concessió de les guinguetes i coincidia amb el final del pla d’usos de les platges. Aprofitant que ens trobàvem en aquest moment i recollint els estudis que s’han fet de la dinàmica del litoral i del fons marí, hem adaptat el pla d’usos per fer unes platges més sostenibles i respectuoses amb l’entorn. Hi havia 33 activitats diferents i ho hem reduït a 21. Volíem garantir que hi hagués el servei però volíem evitar la massificació. Això també ha estat un canvi de xip. Ha estat complex, però enteníem que en algun moment s’havia de fer perquè aquestes accions també contribueixen a la preservació del medi natural. Hem mogut guinguetes de lloc d’acord amb els estudis de dinàmica del litoral, però a més hem prioritzat les guinguetes amb energia solar, sense plàstics, amb oferta de menjar saludable i, sobretot, que tenen empleats contractats.
Per què ha estat tan controvertit aquest canvi?
Hi havia un concepte de platja de feia 30 anys. I en 30 anys tots hem canviat molt i les platges també. Què ha passat? Que vam començar tard, però hem aconseguit una oferta de guinguetes molt més adaptada a les necessitats d’avui, amb criteris de sostenibilitat, amb millors serveis, més qualitat... I lliga molt amb la línia de preservació de l’entorn i el litoral que volem promoure. Per a nosaltres, és molt important l’activitat econòmica que es fa a les platges perquè la majoria són urbanes, però vigilant perquè no deixem d’estar en l’entorn del parc natural del Garraf, i aquesta idea s’havia perdut una mica.
Hi ha hagut discrepàncies amb l’oposició sobre la regeneració de les platges.
Les platges de Sitges estan perdent sorra, com a tot el litoral català. Els estudis que tenim ens diuen que, dins de la inestabilitat que hi ha, Sitges és encara bastant estable. I, en canvi, hi ha unes platges al nucli de les Botigues, que és on hi ha més sorra, on se n’ha perdut més. Per què passa això? Perquè allà fa quinze anys que ve una draga a treure sorra del fons marí per portar-la al port de Barcelona. Nosaltres això ho hem denunciat i hem demanat que s’acabi. Per tant, de dragues no en volem. Però no en volem a Sitges ni en cap altre lloc... Fer aportacions de sorra és inútil. El mal que fa la draga sobre la biodiversitat és molt més gran que el benefici d’una setmana o quinze dies de sorra. Per tant, nosaltres ens hem negat a fer recuperació de sorra per mitjans que no siguin sostenibles.
I com ho faran?
A les Botigues estem intentant que el ministeri ens faci el passeig marítim i, si ens el fa, aquest projecte va lligat a la recuperació dunar de les platges. Les dunes són importantíssimes per a la retenció de sorra. Què fem a les platges urbanes? Aquí tenim un passeig, tenim un port..., la dinàmica litoral va boja... El que diuen els experts és que deixem el litoral tranquil, que els ports, amb les noves concessions, facin actuacions més conscients. Ara ja n’hi ha que ho fan, i s’està avançant en el desenvolupament de biòtops, que són uns esculls artificials amb una funció natural, però no es poden fer d’un dia per l’altre. Les actuacions que fem, les hem de fer per garantir que no es perdi tanta sorra. Si la dinàmica del litoral t’arrossega la sorra a un altre lloc i allà es genera una nova platja, doncs l’hem de deixar fer. Una draga és una actuació a curt termini, però no un sistema estable.
Sitges ha estat històricament un referent en cultura.
Sí. En aquest àmbit hem treballant per garantir una programació estable, hem tret el programa La Pregonera, que permet saber tot l’any quines activitats hi haurà, i això facilita l’accés a la cultura. Els teatres s’omplen contínuament i veiem gent de la comarca que ve aquí perquè sap que cada mes hi ha dues o tres activitats importants, en el sentit que no cal anar a Barcelona. I aquestes activitats van més enllà del que fem destinat al públic turístic. I ara han començat les obres de l’Escorxador, que és un espai molt maco que volíem revalorar i que no ho hem pogut començar fins ara.
Els ha afectat molt la pandèmia de la covid-19 en l’execució del que havien previst?
La veritat és que ens ha costat tot molt més de fer. Durant la pandèmia ens vam bolcar moltíssim a garantir les ajudes: hem donat ajudes al lloguer, a les residències de la gent gran, a l’oci nocturn, als comerciants, als hotelers... A tot l’àmbit econòmic que aquí va patir molt i aquests dos anys això ha reduït el pressupost i ens ha obligat a incrementar els recursos humans.
Un cop s’ha normalitzat la situació han notat un increment de la demanda d’ajuts?
Les ajudes en lloguer són les que més es mantenen. La restauració, els hotels i els diferents àmbits econòmics ja s’han anat recuperant i no han demanat tant, però en l’ajuda al lloguer sí que encara es nota un increment. És veritat que aquí el sector de serveis va començar a treballar de seguida que es va obrir i hi ha hagut moltíssima feina, però tot i així, com que els lloguers són tan cars, i amb la inflació que patim, continuen requerint l’ajut al lloguer. És que el tema de l’habitatge a Sitges és importantíssim.
Hi ha hagut un canvi de model de l’oci nocturn?
A Sitges ens vam oferir per acollir una prova pilot per intentar obrir els locals d’oci nocturn en una situació de pandèmia. Es va demostrar que no hi va haver contagis i Sitges va tornar a ser referent... Però, a més, al carrer del Primer de Maig han canviat les persones que explotaven alguns locals i estan organitzant festes temàtiques, i això atrau un altre tipus de públic i s’està notant. Tot i que hi ha moltes ganes de sortir, ja s’han acabat els botellots i això està funcionant bastant bé.
Hi han abocat més recursos de vigilància?
Durant la pandèmia hi va haver molt de control de policia a les platges. Vam tenir alguns problemes de botellots però es feien moltes més festes a les cases privades. Això es veia per les denúncies de la policia. Ens feia por que això després es quedés, però no..., la cosa ha quedat més controlada. Hem fet molta oferta. A les guinguetes de la platja aquest estiu s’hi podia sopar, han obert aquests bars nous, i la gent s’ha esponjat més... En un cap de setmana, a Sitges poden venir entre 100.000 i 150.000 persones. I la veritat és que no tenim problemes greus de seguretat. I això també és pel tipus de gent que ve.
És l’aposta pel turisme de qualitat?
Sí, però què és el turisme de qualitat? El turisme que a tu t’interessa. A mi, qui m’interessa que vingui? Un turisme respectuós, sostenible... Doncs com et vens? Com una destinació sostenible... És molt important el missatge que donem cap a fora.
A Sitges, històricament es parla de la diversificació econòmica com una assignatura pendent. Què han fet?
El sector econòmic més important de Sitges és el turisme. En aquest sector estem tornant a les xifres de 2019. El sector dels esdeveniments ens ha servit per desestacionalitzar i evitar la massificació amb els festivals de cinema, de patchwork, la Gay Pride. Però fa anys que treballem per ser també referents en altres sectors. I el sector de l’audiovisual n’és un. El nostre municipi ja hi té un contacte directe i sabem que hi ha empreses que busquen llocs per implantar-se i que necessiten personal amb formació tècnica. I, d’altra banda, també estem desenvolupant la idea dels nòmades digitals, que poden fer teletreball i poden ser un nou model de desestacionalització turística.
Com són les relacions amb l’oposició?
Hem intentat parlar molt amb ells, tot i que ells sempre es queixen que no ho fem. Crec que, al llarg del mandat, han fet una oposició més obstructiva que constructiva, però també és veritat que, amb la pandèmia, van ajudar tant com van poder. La pandèmia ens ha marcat molt a tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

àfrica

Intent de cop d’estat a la República Democràtica del Congo

L'Iran dona per mort el president Ebrahim Raisi en l'accident del seu helicòpter

barcelona
CARLES RUIZ
Alcalde de Viladecans

“Viladecans té el repte de ser neutra en emissions el 2030”

Viladecans
BÀRBARA LLIGADAS
Cap de l'oposició de Viladecans

“Volem una ciutat equitativa, republicana i sostenible”

Viladecans
Guerra a Gaza

La guerra de les mares d’Israel

Beirut

Encavalcant eleccions

Barcelona
GUERRA A EUROPA

Onze morts i desenes de ferits en nous atacs russos al nord-est d’Ucraïna

BARCELONA
ESTAT ESPANYOL

Albares exigeix a Milei que retiri l’acusació de “corrupta” a la dona de Sánchez

BARCELONA
política

El vot exterior del 12-M no aixeca el cap

barcelona