La normalitat democràtica va començar a tornar a la vida municipal avui fa 30 anys
Les eleccions del 3 d'abril de 1979 van obrir una nova etapa de millores després de molts anys de subdesenvolupament
-
A dalt, el debat de les eleccions municipals a Banyoles. A sota, dues imatges de col·legis electorals el 3 d'abril d'ara fa 30 anys. FOTOS: LLUÍS PAU. FONS D'IMATGES DE L'AJUNTAMENT DE BANYOLES / JOAN COMALAT. -
A dalt, el debat de les eleccions municipals a Banyoles. A sota, dues imatges de col·legis electorals el 3 d'abril d'ara fa 30 anys. FOTOS: LLUÍS PAU. FONS D'IMATGES DE L'AJUNTAMENT DE BANYOLES / JOAN COMALAT. -
A dalt, el debat de les eleccions municipals a Banyoles. A sota, dues imatges de col·legis electorals el 3 d'abril d'ara fa 30 anys. FOTOS: LLUÍS PAU. FONS D'IMATGES DE L'AJUNTAMENT DE BANYOLES / JOAN COMALAT.
La convocatòria a les urnes va ser el 3 d'abril del 1979 i ja en aquella primera campanya electoral el jove Punt Diari (nascut el 24 de febrer d'aquell mateix any) va organitzar concorreguts debats electorals als principals pobles i ciutats. Tot i aquest caliu previ, el cert és que en els comicis es va registrar un índex d'abstenció considerable, una situació propiciada, en part, pel fet que en molts municipis només es va presentar una candidatura i, per tant, ja se sabia qui guanyaria. A la Garrotxa, per exemple, en onze dels vint municipis només s'hi va presentar una llista.
Llistes d'independents
Els resultats globals de la demarcació (1.764 regidors electes) van donar el repartiment següent: CiU va obtenir 445 regidors; la UCD, 290; el PSC, 201, i, ja més enrere, ERC en va sumar 73 i el PSUC 32, mentre que l'anomenat Bloc Català de Treballadors va obtenir una regidoria. Cap d'aquestes formacions, això no obstant, va ser la guanyadora: les candidatures independents van sumar 712 regidors a tota la demarcació. Val a dir que la majoria d'aquestes candidatures responien a tendències progressistes, les UPM (Unió de Progrés Municipal), la majoria de les quals havien sorgit com a oposició a algunes llistes que amb les sigles dels nous partits pretenien reciclar alcaldes procedents de l'antic règim. Alguns d'aquests batlles nomenats pel franquisme, però, van passar la revàlida de la democràcia. Va ser el cas de Josep Gual, a Begur; Josep Parals, a Palamós; Miquel Marquès, a Madremanya, o Josep Grau, a Jafre. Aquests dos últims van continuar renovant la confiança dels veïns fins al segle XXI.
L'anàlisi dels resultats porta a concloure que CiU es va imposar en nombre de municipis, mentre que el PSC va obtenir el control dels principals ajuntaments, un equilibri de forces que, amb poques variacions substancials, s'ha anat mantenint amb el pas del temps. Trenta anys després, el mapa electoral ha mantingut una certa estabilitat, amb una evolució important d'ERC sobretot a partir dels comicis del 1999. Paral·lelament, les candidatures independents en aquests anys han anat disminuint per integrar-se en els grans partits, amb diverses fórmules de col·laboració, com ara les sigles PM, de Progrés Municipal, associades al PSC, o EPM, d'Entesa pel Progrés Municipal, en l'òrbita d'ICV. Així, en les últimes municipals, celebrades el maig del 2007, CiU es va acostar als 800 regidors, mentre que el PSC va passar dels 450, ERC va superar els 400 i ja a molta distància van quedar el PP, amb una vuitantena llarga, o la vintena escassa de regidors obtinguts per ICV a tota la demarcació. Les llistes totalment independents van sumar 147 regidors. El més destacat d'aquesta evolució, en tot cas, ha estat que l'entrada en joc d'ERC com a partit amb prou força municipal ha comportat per primer cop en 30 anys que la Diputació deixi de ser presidida per un representant de CiU.
Nous valors polítics
Els comicis d'ara fa tres dècades també van possibilitar l'emergència de nous valors en la política gironina, com ara Joaquim Nadal (Girona), Lluís Medir (Palafrugell), Jaume Soler (Arbúcies), Arcadi Calzada (Olot) o Telm Zaragoza (Tossa de Mar). Noms que han contribuït a la història de les últimes tres dècades en la política municipal, i en alguns casos més enllà de l'àmbit estrictament local.
Les terceres eleccions
S.G-ALes municipals del 3 d'abril del 1979 van ser les terceres eleccions després de la restauració de la democràcia. Era, a més, el cinquè cop que els ciutadans de l'Estat espanyol majors d'edat havien estat convocats a les urnes després de la mort del dictador Francisco Franco. La primera vegada que van votar va ser en aquell referèndum anomenat de la llei de la reforma política, que es va fer el 15 de desembre del 1976. Era la llei que permetia la transició. El segon cop que es van organitzar els col·legis electorals va ser el 15 de juny del 1977, per a les primeres eleccions generals. Es comença a redactar la Constitució i el text es porta a votació el 6 de desembre del 1978. Un cop aprovada, es dissolen les Corts i es convoquen eleccions generals —les constituents— per a l'1 de març del 1979, i municipals per al 3 d'abril. Quaranta-vuit anys abans, les primeres eleccions després de la dictadura —de Primo de Rivera— havien estat les municipals. Els republicans van arrasar i va caure la monarquia.
Sense serveis ni diners
S.G-AEls equips de govern de tots els ajuntaments s'han queixat sempre de la migradesa del finançament local. Al principi, la situació econòmica era molt pitjor que no pas ara, perquè aquella crisi era de país subdesenvolupat amb l'anomenada inflació galopant, del 25%! L'endarreriment dels municipis feia que fessin falta molts recursos per als serveis elementals: aigua, enllumenat, clavegueram, pavimentació, escombraries... Per fer-se una idea de la migradesa de recursos, n'hi ha prou comparant l'evolució dels pressupostos de l'Ajuntament de Girona i de la Diputació. El 1979 l'Ajuntament de la ciutat tenia un pressupost de 600 milions de pessetes, 3,6 milions en euros. El 2009 és de 104 milions d'euros, 17.304 milions mesurat en pessetes. El 1980, el pressupost de Girona ja va ser de 900 milions i el 1981, de 1.200 milions. La Diputació de Girona va començar el 1979 amb 1.074 milions de pessetes. El 1980 va ser de 1.600 milions i el 2009 és de 146,19 milions d'euros, 24.324 milions en pessetes.
