JUDICIAL
L’Eurocambra enviarà al març una missió a Espanya per investigar Pegasus
Es desconeix si Puigdemont, que forma part de la comissió investigadora, podrà fer el viatge
La comissió d’investigació del Parlament Europeu sobre el programa espia Pegasus ha acordat avui enviar una missió a Madrid, els dies 20 i 21 de març, per recaptar més informació sobre l’ús aquesta aplicació, que suposadament va afectar membres del govern espanyol i polítics i membres de la societat civil catalana.
La missió, acordada aquest dimarts pels coordinadors dels grups polítics al Parlament, encara no té una agenda definida, tot i que aquestes delegacions parlamentàries solen acudir als països per mantenir reunions amb membres del govern, de la societat civil o periodistes, entre d’altres.
Tampoc es coneix encara la composició de la delegació que viatjarà a Madrid al març, que habitualment està integrada, com a mínim, per un diputat per partit polític fins a un màxim de dotze membres.
D’aquesta comissió en forma part l’eurodiputat de JxCat Carles Puigdemont, que no està adscrit a cap grup parlamentari europeu. A priori, els membres no inscrits no acudeixen a aquestes missions però el president i coordinadors de la comissió poden decidir el contrari.
Els altres espanyols membres d’aquesta comissió són el socialista Juan Fernando López Aguilar i el popular Juan Ignacio Zoido, tots dos exministres amb els governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, respectivament.
La comissió parlamentària ha viatjat ja a Israel, Polònia, Grècia i Xipre i planeja un altre viatge a Hongria setmanes abans del viatge a Espanya.
L’esborrany de recomanacions del Parlament, presentat aquest mateix matí, planteja instar Espanya a què “aclareixi totalment tots els suposats casos” de l’ús d’aquest programari al país i que asseguri que totes les víctimes tenen accés a “recursos legals”.
El text, que encara pot ser modificat per esmenes en les properes setmanes i va ser redactat per la liberal neerlandesa Sophie in ‘t Veld, conclou que Espanya va ser un dels països, al costat d’Hongria, Grècia o Polònia, en els quals “s’han produït infraccions o mala administració en l’aplicació del Dret de la Unió en relació amb l’ús i el comerç de programes espia”.
L’informe assenyala que el marc regulatori espanyol sobre espionatge “sembla estar en línia amb els requisits” dels tractats i la jurisprudència, però adverteix que la seva implementació en la pràctica “suscita preguntes”, ja que els seus objectius han estat eurodiputats, advocats, polítics o activistes “quan no hi havia càrrecs criminals ni amenaces imminents i evidents contra la seguretat nacional.
