Política

PILAR DÍAZ ROMERO

ALCALDESSA D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT (PSC)

“És un clam a la ciutat que l’edifici d’El Barco s’ha d’enderrocar”

“Hem de vetllar pels inquilins, hem de treballar per complir i satisfer els drets que tenen”

“És un edifici que pràcticament es troba en una situació de ruïna; no compleix, en molts casos, els mínims d’habitabilitat”

“Necessitem que el metro arribi a Esplugues”

L’Espai Corberó l’hem de mantenir, protegir i utilitzar d’una manera molt racional
Estem construint més de 1.200 habitatges protegits, bona part delsquals, de lloguer
Venim de fer molta feina. En diem «la quarta transformació» de la ciutat

La socialista Pilar Díaz va obtenir majoria absoluta (11 regidors) en les municipals del 2019 a Esplugues de Llobregat. Enginyera de telecomunicacions de formació, confessa que li agrada estudiar i considera que, a l’examen del maig, hi arriba amb molta feina i molts deures fets.

Quin balanç fa d’un mandat marcat per la pandèmia i, ara, per la crisi per la guerra d’Ucraïna. Com s’ha viscut?
Ha estat un mandat molt singular, excepcional. Vam començar amb creixement econòmic, pensant que tindríem pressupostos expansius i amb moltes ganes de tirar endavant projectes. Va esclatar la pandèmia i vam haver de redefinir-ho tot. La bona notícia ara que s’està acabant el mandat és que molts dels projectes que havíem inclòs en el pla d’actuació municipal s’han anat desenvolupant i, en aquest moment, tenim un grau d’execució que supera el 90%. Però, aleshores, no ens ho imaginàvem; era inici de mandat i, és clar, vam girar cua i ens vam dedicar a aturar la pandèmia. Vam implementar algunes ajudes en l’àmbit de l’emprenedoria, i diria que vam ser el número u de Catalunya. L’esforç va ser majúscul. La situació del 2022 és molt complexa, perquè sortíem de l’òmicron i ja esclatava la guerra a Ucraïna. El que comporta una guerra ja sabem el que és, no? El dolor, la pèrdua de vides, la destrucció... Però, una miqueta més enllà, a Europa, també hi ha un impacte. I això és el que ha passat amb aquesta pujada per la crisi energètica i per la mateixa situació, que és molt complexa.
Una de les fites del mandat ha estat la compra per part de l’Ajuntament del característic Espai Corberó per tres milions. Quins usos s’hi donarà?
És una de les grans notícies del mandat. Per a nosaltres és molt especial, molt emblemàtic, molt singular. Hi ha consens tant entre totes les forces polítiques com entre la ciutadania. Arran de la bona relació que teníem amb les hereves de l’artista Xavier Corberó, vam veure la possibilitat de comprar-ne una part, ja que és més gran. Té diverses peces i hem adquirit la Casa dels Cecs. És un espai que et permet donar cabuda a actes de ciutat rellevants. A la part subterrània, hi tenim també un auditori, amb una capacitat d’entre 300 i 400 persones. Quins usos tindrà? Encara hi estem treballant amb una comissió, perquè pensem que l’hem d’aprofitar al màxim i els usos s’han de definir, sobretot, per intentar complir amb una sèrie d’elements, i el manteniment n’és un. L’altre és com a espai molt reservat a tot el que sigui de ciutat per poder mantenir i protegir un actiu tan important. El que no podem fer és obrir-lo cada dia i no tenir cura d’aquest manteniment. I, dins dels usos, també preveurem la possibilitat que en puguem treure una rendibilitat econòmica que ens permeti treballar en el manteniment i, fins i tot, tenir ingressos per poder fer polítiques a la ciutat. És una obra arquitectònica de primer ordre. El que hem de fer és: primer, mantenir-lo, tenir-ne cura, protegir-lo, i, després, utilitzar-lo d’una manera molt racional.
Durant aquest mandat també s’han renovat dos mercats municipals, Can Vidalet i La Plana, amb Lidl. Com valoren aquesta remodelació?
Molt positivament, tot i que ens hem trobat amb alguns entrebancs, com és lògic, per la pandèmia. No des del punt de vista de la construcció dels mercats, ja que, en aquests moments, els edificis estan acabats, a punt de rebre els paradistes. Però els paradistes hi havien d’adaptar les seves parades i això ha requerit més temps del que ens imaginàvem. Les parts dels paradistes s’obriran, totes dues, aquest primer semestre. És molt positiu poder renovar els mercats amb una fórmula que és molt innovadora. Tenir mercats és vida per al barri i el que fa és fomentar el comerç a l’entorn d’aquestes zones, i això sempre és bo, perquè volem ser una ciutat residencial tranquil·la i segura, però també tenir serveis i comerç i, per descomptat, els nostres polígons industrials, que és aquella part que també genera ingressos, però que, sobretot, crea llocs de treball, i volem que siguin de qualitat.
Parla de ser una ciutat residencial. També han tirat endavant el projecte de pacificació viària.
Sí, sembla mentida en un mandat de pandèmia..., però els projectes no s’han aturat. De fet, ara tenim algun gran eix, com l’avinguda Països Catalans, que ja vam dir que era una obra que duraria de catorze a quinze mesos, perquè no volíem tallar-la al trànsit. Però no és l’únic: hem treballat en altres zones i barris per pacificar-los, amb el desplegament i la implantació de carrils bici i intentant sempre trobar un punt d’equilibri. Hem d’intentar conjugar els drets i els interessos de les persones vianants amb els de les que van amb vehicles de mobilitat personal. I veiem com, dins de tot això, també hi circulen vehicles, perquè aquesta és una ciutat que, en alguns casos, és d’arribada, però, en d’altres, és cruïlla de pas. És important que facilitem aquest trànsit, això sí, amb una reducció de velocitat, que és el que pertoca quan passes per una ciutat com la nostra. Cada vegada veiem que més gent es passa a aquests vehicles de mobilitat personal, si no és que camina. Ho té fàcil. Aquí es tracta que la gent no tingui por d’agafar-los i que pugui tenir una via segregada del trànsit de vehicles motoritzats.
Un dels grans problemes de Barcelona és l’alt preu de l’habitatge, que expulsa moltes persones de la capital catalana... Quines són les polítiques d’Esplugues en aquest sentit?
És difícil d’abordar perquè els preus de Barcelona són similars als d’Esplugues, Sant Cugat i Sant Just. Se situen a la part alta del rànquing. A banda d’això, a nosaltres ens preocupa que el jovent d’Esplugues marxi. Som una ciutat relativament petita, 4,6 quilòmetres quadrats, un terç és Collserola i amb una trama de ciutat força acabada, i això no dona marge per poder actuar de manera fàcil. És veritat que, amb una mica d’imaginació i amb una llei que en aquest cas sí que ens ajuda a tenir reserves per fer habitatge social, en aquests moments estem treballant per acabar de construir-ne. Ja hem començat amb els primers sortejos d’habitatge públic. En tenim 132 a Ca n’Oliveres, cinquanta al planejament de Can Clota Sud, i més de 1.100 a l’àrea Montesa. Estem parlant de més de 1.200 habitatges protegits, una bona part dels quals, de lloguer, perquè a l’àrea Montesa uns 750 seran en règim de lloguer. Ara sí, podem oferir una sèrie de promocions, un habitatge social, amb el qual crec que podrem satisfer la demanda, perquè en el passat no havíem pogut fer-ho. Al llarg del 2023 tindrem diversos moments en què podrem sortejar aquests habitatges.
Parlem de la situació de l’edifici El Barco. Està situat en una zona qualificada com a verda i l’han hagut d’expropiar. Són partidaris d’enderrocar-lo, però hi viuen una quarantena de famílies. Quina és la situació?
Aquest és un edifici que hem expropiat perquè se’ns va exigir. L’anterior propietari va exercir el seu dret a través de la llei aprovada pel govern de José María Aznar. Es va acabar de pagar l’últim termini pactat a finals del 2022. En aquest moment, és de titularitat nostra, l’hem hagut d’adquirir perquè és zona verda. Per tant, si és zona verda i es troba en un parc, el més lògic és que l’hi integrem. Després, és un edifici que pràcticament es troba en una situació de ruïna; no compleix, en molts casos, els mínims d’habitabilitat. El propietari era un privat i tenia uns llogaters, però algunes inspeccions de disciplina urbanística ens havien fet notar que les característiques d’habitabilitat dins d’aquest estat de ruïna en què l’havia deixat feien difícil poder-hi viure. Crec que és un clam a la ciutat que aquest edifici ha d’anar a terra, s’ha d’enderrocar; ho tenim molt clar. Això no vol dir que no hàgim de vetllar pels inquilins: hem de treballar per complir i satisfer els drets que tenen. Fa mesos que hi ha contactes permanents, perquè hi ha situacions diferents: gent que fa molts anys que hi és i gent que fa poc que hi ha entrat. Abans parlava d’aquestes possibilitats de construcció d’habitatge de protecció social i crec que podem tenir possibilitats, en els casos que així hagi de ser, que es puguin reallotjar, i en els casos en què hagi de ser una altra sortida, se’n parlarà, es pactarà i es respectaran els drets que tenen. I no només els drets, fins i tot l’acompanyament.
Hi ha data per a l’enderrocament?
S’està parlant amb els inquilins ara, això és el més important. Quan estigui resolt, ja parlarem d’enderrocament.
Són un dels municipis on l’empresa Visoren, que gestiona habitatge social, vol fer uns cobraments retroactius pels serveis als inquilins de tres edificis que gestiona. S’han coordinat amb altres municipis afectats com ara Tiana i Bigues i Riells. Què han decidit?
El que s’ha decidit és fer un front comú i evitar que es puguin fer cobraments que siguin abusius. S’ha intentat fer un cobrament amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener d’unes tarifes de subministrament i de consum i, ràpidament, aquí ens vam posar en marxa per poder tenir un informe que pogués frenar-ho. L’informe diu que és il·legal: tu no pots comunicar o acordar unes tarifes i, quan ha passat un any, dir: “Això ha pujat molt i t’he de cobrar, perquè aquí es produeix una pèrdua per a l’empresa.” I l’altra cosa és aquest intent de fixar unes tarifes per al 2023 que semblen abusives. El que és molt clar en aquests contractes és que, de la part de subministraments, l’empresa no pot tenir lucre. Ho estem estudiant. Fa uns dies ens vam reunir els municipis afectats i les decisions van ser: fer un front comú, frenar –l’empresa s’hi ha compromès– i suspendre durant tres mesos aquests cobraments i treballar aquestes tarifes del 2023 a partir d’una auditoria de gestió que no només parlarà dels preus del subministrament, sinó també d’altres temes del manteniment d’aquests edificis. També, de manera complementària, vam decidir mantenir reunió conjunta amb l’Agència Catalana de l’Habitatge i amb l’Agència Catalana de Consum, que, per les seves competències, ens poden ajudar a frenar el que pensem que podria ser una situació d’abús de l’empresa cap als inquilins.
L’acord de pressupost entre ERC i el PSC consigna mig milió per a l’actualització del projecte d’allargament de l’L3 des de Zona Universitària fins a Esplugues. Com ho valoren?
Ho celebrem, però també és veritat que en aquests moments es donen una sèrie d’elements que fan que els pressupostos continguin aquesta quantitat per redefinir un projecte. El projecte executiu està fet, estàvem en espera de consignació per fer l’obra. I aquesta obra preveia el perllongament i la primera fase, que era arribar a Esplugues i, per tant, fer la parada de l’hospital, de la zona de Finestrelles i la segona parada per poder arribar a la zona del centre, a la zona de la plaça Santa Magdalena de l’ajuntament. Estem esperant un perllongament que és imprescindible. Hi ha un greuge molt important de tot el país amb la nostra ciutat i amb aquesta zona del Baix Llobregat. Entenem que aquest mig milió serà per acabar de modificar el projecte executiu de l’L3 i ara el que cal és que s’executi. Necessitem que el metro arribi a Esplugues. També tenim pendent amb el Departament de Salut la construcció del nou CAP, això és un compromís de la llavors consellera Alba Vergés enmig de la pandèmia: poder ampliar l’ambulatori Lluís Millet amb uns mòduls robustos. Van dir que estarien a punt la primavera del 2022 i ara d’aquí a poc entrarem en la primavera del 2023. Però, sobretot, mentrestant, per això es posen els mòduls, necessitem fer el nou ambulatori. Tenim uns espais meravellosos per cedir, dels quals estem desenvolupant el pla especial perquè no se’ns escapi cap dels paràmetres que ha de tenir tot. Hi estem treballant, però necessitem també que posin en aquests pressupostos una partida molt clara per redactar el projecte executiu per construir el nou ambulatori Lluís Millet a la zona de Pou d’en Fèlix, que és l’espai que hem acordat amb el departament.
Se senten ben tractats per la Generalitat?
Nosaltres intentem treballar sempre per cooperar, però, amb aquests greuges que tenim, Esplugues se sent una mica maltractada. Tenim greuges en coses incomprensibles. Per a mi, la queixa és l’opacitat. El que m’agradaria és que em diguessin: “A veure, alcaldessa, això de moment és impossible, però es farà en aquesta data.” I que m’ho expliquin.
Fa poc ha estat reelegida com a candidata del PSC per a les municipals. L’objectiu és revalidar la majoria absoluta?
L’objectiu és tenir el màxim suport de la ciutadania, com qualsevol formació política que es presenta a unes eleccions. Venim de fer molta feina. Nosaltres la denominem “la quarta transformació” de la ciutat. Han passat moltes coses tot i la pandèmia, no només en l’espai públic, sinó també en un altre tipus de servei que de vegades és menys palpable, però que, des del punt de vista de l’atenció de les persones o de l’acompanyament, és important. Per posar-ne un exemple, tenim un tipus de servei d’atenció domiciliària que anomenem “social” i que no tenen la resta de municipis. I també vam posar en marxa l’any passat un servei d’atenció psicològica a joves. Són transformacions i és avançar, juntament amb la ciutadania, d’una manera transparent i compartida, amb participació. I ara arriba el moment de l’examen. L’expectativa és revalidar la confiança de la ciutadania en una ciutat que experimenta canvis, que està transformant-se i avançant, i que és referent en moltes coses a Catalunya i a la resta de l’Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estat espanyol

Sánchez exigeix a Milei una rectificació pública de les seves paraules

barcelona
regne unit

La justícia britànica frena l’extradició d’Assange als EUA

barcelona
guerra a gaza

El fiscal del TPI demana ordres de detenció contra Netanyahu, Gallant i tres líders de Hamàs

barcelona
política

Ajornen la declaració pel Tsunami a Barcelona a Rovira, Soler i Alay

barcelona

Absolt l'acusat de calumniar l’expresident del Consell Comarcal de la Garrotxa

sant jaume de llierca
estat espanyol

Espanya amenaça de trencar relacions amb l’Argentina

barcelona
àfrica

Intent de cop d’estat a la República Democràtica del Congo

Iran

Confirmen la mort del president iranià en l'accident d'helicòpter

barcelona
CARLES RUIZ
Alcalde de Viladecans

“Viladecans té el repte de ser neutra en emissions el 2030”

Viladecans