Un nou impuls per als nacionalistes

Nicola Sturgeon va substituir Alex Salmond el novembre del 2014 després que aquest perdés el referèndum d’independència. En els vuit anys que fa que és al poder, ha guanyat de manera clara totes les eleccions a les quals s’ha presentat a Escòcia amb un programa progressista. Dues autonòmiques i tres generals, incloent-hi les del 2015, en què va obtenir 56 dels 59 diputats escocesos a Londres i va posar fi a un segle de domini laborista a Escòcia.

El seu mandat, però, ha estat marcat per dues decisions externes. La primera va ser el referèndum del Brexit del 2016, que va ser aprovat al Regne Unit i rebutjat a Escòcia. La segona, la sentència del Suprem del novembre que dicta que el Parlament escocès no té autoritat per decidir el seu futur.

El referèndum del Brexit va tornar a posar el debat sobre la sobirania d’Escòcia sobre la taula perquè la continuïtat a la Unió Europea (UE) havia esta un factor decisiu en la consulta independentista perduda dos anys abans. El Brexit va obligar Sturgeon a demanar un nou referèndum, tot i que havia dit dos anys abans que la qüestió de la independència havia quedat enterrada. El suport a la independència va créixer després del Brexit i després de l’arribada de Johnson el 2019 fins al 55%. Ara es manté en el 50%.

Des del 2016 en tots els comicis la qüestió independentista estava a dalt de tot del programa electoral i va continuar guanyant. El seu moment de màxima popularitat va ser durant la pandèmia per la seva bona gestió, que contrastava amb el desastrós lideratge de Johnson. El govern escocès volia fer una consulta, però el govern central no ho permetia. Sturgeon va convocar la consulta per a l’octubre d’aquest any. Els nacionalistes es van dividir entre els que volien fer un referèndum il·legal i els que, com Sturgeon, el volien legal.

Sturgeon va optar per portar la legalitat al Suprem i va perdre. Aquest va ser el seu final. Queda el dubte ara sobre què passarà amb el pla B de Sturgeon: convertir les eleccions generals del desembre del 2024 en plebiscitàries. “El moviment independentista s’ha quedat sense una estratègia clara”, va declarar ahir Alex Salmond, exlíder de l’SNP. “Des del 2016 fins ara hem perdut sis anys perseguint una cosa (la consulta) que no podia passar, Sturgeon va tirar un ou a la cara de l’SNP”, va afirmar Jim Sillars, exvicelíder del partit.

Acaba el recorregut de Sturgeon al capdavant del moviment independentista com va acabar el de Salmond el 2014 amb la derrota plebiscitària. El partit ha de debatre ara la nova direcció a seguir i ha d’escollir un nou líder, sense un clar favorit, tenint en compte que el mandat electoral és convocar un referèndum d’independència.