Política

Tots contra la majoria de Parlon

El PSC de Núria Parlon aspira a revalidar la majoria absoluta i la resta de partits, amb ERC jugant la carta de Gabriel Rufián, volen liquidar l’hegemonia socialista per no passar desapercebuts

Després de dos mandats consecutius en què les urnes han marcat el camí de la majoria absoluta al PSC de Núria Parlon, les eleccions arriben a Santa Coloma de Gramenet amb un únic gran interrogant de fons que determinarà el futur de la política en aquest municipi del Barcelonès Nord: aconseguiran els socialistes mantenir la majoria folgada dels darrers anys –amb els 17 dels 27 regidors actuals– o entre la resta de formacions que hi concorren podran esquerdar l’actual solidesa de Parlon? Hi ha més d’una enquesta que assenyala que el peix està gairebé venut, almenys pel que fa a la part de dalt, i que els socialistes repetiran un triomf similar al del 2019. En aquest supòsit, podrien governar quatre anys més sense necessitat de teixir, per obligació aritmètica, cap mena d’aliança. I és que la realitat és que el PSC té marge per perdre fins a tres dels actuals regidors i encara mantindria la majoria absoluta. A la línia de sortida, si més no, sembla que parteix amb uns quants metres d’avantatge respecte a tota la resta. Si es confirmen els bons auguris per al PSC, les altres formacions, o millor dit les que aconsegueixin fer-se un lloc al consistori, saben que el mandat seria per a elles el més similar a una travessia en el desert.

De moment, les forces que aspiren a ocupar alguns dels seients de la sala de plens són conscients de l’hiperlideratge de Núria Parlon i que el tros de pastís que s’hauran de repartir no serà prou gran per satisfer tots els paladars. És per aquest motiu que ERC fa una aposta revolucionària duent a Santa Coloma una primera espasa de la política catalana i espanyola com és Gabriel Rufián. Esquerra té ara tres regidors i no va ser fins al 2019 que es va estrenar al consistori, si s’analitzen només els anys des de la recuperació de la democràcia. Esquerra sap que per molt candidat conegut que presenti no pot competir de tu a tu amb l’actual alcaldessa, però confia que l’aposta per un diputat mediàtic pot catapultar el partit fins al segon lloc i, sobretot, permet albirar la possibilitat d’erosionar el plàcid regnat de Parlon.

Aquesta és, de fet, la voluntat perseguida per totes les forces, moltes de les quals comparteixen ara per ara una altra preocupació: saber si els electors els duran a l’Ajuntament o els deixaran amb un pam de nas i ni tan sols aconseguiran representació. Les eleccions del 2019 ja van esborrar del mapa Junts –CiU ja va desaparèixer el 2015–, el PP i Som Gramenet, confluència de la qual també formava part la CUP i que el 2015 va ser la gran sorpresa dels comicis en irrompre amb sis regidors. En aquestes eleccions, diferents partits tenen l’esperança de recuperar l’espai perdut, o fins i tot confien a estrenar-se, com és el cas de Vox –es desconeix si podrà heretar suports que el 2011 van donar tres regidors a Plataforma per Catalunya– o de l’escissió sorgida de l’espai dels comuns.

Anem a pams. O partit a partit. El PSC s’ho juga tot a la carta de Núria Parlon, que enguany compleix catorze anys al capdavant de la institució. L’alcaldessa socialista ha aconseguit deixar enrere el passat fosc del partit, quan la corrupció va atiar el govern de Bartomeu Muñoz, i ja fa temps que els colomencs han fet foc nou i vida nova. La llista socialista no presenta grans sorpreses i Parlon ho fia tot a la seva gent de confiança. La gestió dels socialistes va ser molt aplaudida a les urnes fa quatre anys. El 28 de maig serà el moment de saber si els electors li revaliden la confiança i si l’efecte esgotament que en política pot generar una etapa llarga de qualsevol formació al capdavant d’un executiu comença o no a fer efecte. El PSC té l’alcaldia a les seves mans des del 1991.

Ciutadans, encapçalat de nou pel diputat Dimas Gragera, ha gastat sola de sabata amb la voluntat d’escapar de la davallada que totes les enquestes reserven a la formació taronja. Mentre que a altres municipis el grup patirà per no esfumar-se, a Santa Coloma és probable que Cs mantingui part dels suports aconseguits el 2019, sobretot perquè en aquest municipi la competència és escassa, amb un Partit Popular reduït a la mínima expressió.

En Comú Podem Santa Coloma estrena candidat. El periodista de formació Antonio Molina encapçala una llista que parteix amb tres regidors però arrossega friccions internes que han dut a una nova escissió en l’espai de l’esquerra i a l’aparició d’Unidas Sí se Puede. El cantant colomenc José Luis Lozano lidera la candidatura. El quart grup que actualment té representació a l’Ajuntament de Santa Coloma és Esquerra Republicana. La trajectòria a la institució és encara breu però ERC, que sap que a l’àrea metropolitana pot disputar vot al PSC, posa tota la llenya al foc i personalitza la campanya en la figura de Gabriel Rufián. El diputat ha optat per un to agressiu i de confrontació directa amb Núria Parlon, mentre que l’actual alcaldessa, en espera de saber com afrontarà la campanya, sembla que aposta per la ignorància gairebé absoluta i per no entrar en la provocació. Hi ha una única excepció, en espera de saber com transcorreran els dies de campanya: la residència de la gent gran que està compromesa però que no ha traspassat la discussió política. Rufián, acompanyat del conseller Carles Campuzano, va prometre que la Generalitat la construiria si ERC tenia poder de decisió a Santa Coloma i va culpar els socialistes de desinterès pel projecte. L’anunci va encendre Núria Parlon, que assegura que persegueix la Generalitat des de fa anys, sense èxit. La polèmica va saltar fins i tot al Parlament i a les xarxes socials dels candidats. És l’enfrontament més contundent que se’ls coneix.

D’altra banda, sobre Gabriel Rufián i el seu futur plana precisament un dels grans interrogants d’aquestes eleccions, tenint en compte que no té cap intenció d’abandonar la política a Madrid –o això és el que fins ara ha donat a entendre– i que no se li coneixen plans d’instal·lar-se a viure a Santa Coloma. Resistirà quatre anys a l’oposició, en cas que ERC hi tingui poca cosa a dir, dins el govern?

Més enllà dels partits que actualment tenen representació al ple municipal, hi ha les forces que sospiren per entrar-hi. La CUP es presenta acompanyada de la marca Gent de Gramenet i liderada per l’exregidor Aitor Blanc. Junts per Catalunya presenta Gemma López. El 2019, el partit només va obtenir el 2% dels vots. El repte d’arribar al 5% que es requereix per entrar-hi no sembla fàcil d’aconseguir. Pel que fa al PP, l’elecció de candidat ha estat força rocambolesca. Es presenta Miguel Jurado, un badaloní i home de confiança de Xavier García Albiol. La junta del PP a Santa Coloma va dimitir en bloc en no acceptar que se’ls imposés un candidat elegit a dit. També hi concorre Vox. El diputat al Congrés del partit, Juan Carlos Segura, condemnat fa anys quan formava part de grups d’extrema dreta, es presenta a Santa Coloma “per frenar Rufián”. Malgrat la voluntat d’alguns de traslladar al món local la política catalana o espanyola, les municipals acostumen a destacar perquè els electors voten sobretot en clau local.

Sense pactes a la vista

Les darreres dues majories absolutes del PSC han evitat als de Núria Parlon asseure’s a negociar, si més no per obligació, amb altres forces polítiques. S’han pactat projectes o els comptes municipals de forma puntual, però més aviat per mantenir una certa harmonia política, més que no pas perquè els socialistes no poguessin tirar pel dret. En el cas que el PSC no revalidés la majoria absoluta, a hores d’ara és molt difícil preveure quina mena d’aliances aflorarien. Els socialistes tenen tradició de pactar governs municipals fins i tot quan no tenien la necessitat de fer-ho (sobretot en l’època d’ICV i CiU), però massa anys anant sols pel món municipal poden dur-los a preferir descartar companys de viatge i anar buscant suports puntuals entre l’oposició. A més, ni l’espai dels comuns es posaria a un cop de pedra per pactar ni ara per ara sembla que l’entesa entre Parlon i Rufián sigui la somiada.

En qualsevol cas, seria un error descartar d’entrada qualsevol escenari, sobretot tenint en compte que la política es juga en un tauler nacional, amb moltes peces, i que l’intercanvi de favors forma part de l’estratègia de totes les formacions, malgrat que les agrupacions locals han anat guanyant independència amb el pas dels anys.

Els candidats

El 5% cotitza molt alt.
Les eleccions municipals del 2019 només van permetre entrar a l’Ajuntament a quatre formacions polítiques. Si el PSC torna a acaparar la majoria de vots, la resta de forces saben que no ho tindran fàcil per aconseguir representació.
Núria Parlon
PSC.
Encapçala la llista per quart cop. Va arribar a l’alcaldia de retruc després de l’operació Pretòria i fa anys que ningú qüestiona el seu lideratge.
Dimas Gragera
Cs.
Repeteix com a alcaldable després que els colomencs situessin Cs, el 2019, com a primer partit de l’oposició a la ciutat.
Antonio Molina En Comú Podem. S’estrena en una llista en què no repeteix cap dels tres regidors que hi van entrar el 2019 i que ha tingut una escissió.
Gabriel Rufián ERC. Nascut a Santa Coloma, la carrera política l’ha fet fora. ERC intenta fer ombra a Parlon amb un perfil mediàtic.
Aitor Blanc CUP-GdG. Un exregidor encapçala la llista. Miguel Jurado PP. Un badaloní de confiança d’Albiol. J. Luis Lozano UNIDES SÍ SE PUEDE. Sorgida del trencament d’ECP.

LES CLAUS

La majoria absoluta del PSC.
Molts vots ha de perdre el PSC per no mantenir la majoria absoluta que fa quatre anys li va donar 17 regidors. Si repeteix una majoria folgada, serà molt difícil que la resta de formacions puguin projectar les seves polítiques des del consistori.
Cap pacte és clar.
En el supòsit que els socialistes no renovessin la majoria absoluta –les enquestes no preveuen cap gran sorpresa–, s’hauran de teixir aliances. Les més naturals són les del front d’esquerres, però la campanya liderada des de fa setmanes per Gabriel Rufián està lluny d’establir ponts amb el PSC.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona