Política

memòria democràtica

Les Illes denuncien crims contra la humanitat després d’exhumar 196 executats pel franquisme

“Quan obrim fosses, trobam víctimes amb les mans lligades a l’esquena i dos forats de bala al cap. Això són assassinats” que serien investigats si no fossin del franquisme, diu el vicepresident balear

El govern de les Illes ha denunciat a la fiscalia com a possibles crims contra la humanitat les restes exhumades en fosses comunes de 196 executats extrajudicialment durant la Guerra Civil i la repressió franquista. La denúncia presentada per l’Advocacia del govern davant del fiscal en cap de les Illes Balears es fonamenta en les últimes modificacions de l’ordenament jurídic en matèria de drets humans i memòria històrica i en les conclusions antropològiques sobre les causes de la mort de les restes humanes recuperades des del 2014 que certifiquen la mort violenta.

Ho han explicat el vicepresident del govern i conseller de Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i la consellera de Presidència, Mercedes Garrido, que han recordat que la nova Llei de memòria democràtica i la creació el passat 25 d’abril de la nova figura del fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica obren la possibilitat que prosperi la denúncia. El govern balear ja va denunciar el 2018 davant la fiscalia possibles crims contra la humanitat contra les víctimes exhumades a les fosses dels cementiris de Sant Joan i Porreres pels indicis que els crims s’havien produït entre l’agost del 1936 i el març del 1937. El fiscal superior de les Illes, però, va arxivar la denúncia “a causa de la impossibilitat d’exigir responsabilitats criminals per uns fets perpetrats en el període a què es refereix la denúncia, que no solament es troben prescrits sinó que, a més, s’han de considerar amnistiats en virtut de la Llei de 15 d’octubre de 1977, aprovada per un Parlament democràtic en ple procés de Transició”.

Els responsables del govern de les Illes, tanmateix, recorden que posteriorment el Parlament autonòmic i el Congrés dels Diputats han introduït a l’ordenament jurídic noves normes i principis generals que formen part del dret internacional humanitari. De fet, la memòria justificativa aportada per la Direcció General de Memòria Democràtica aprovada en el darrer Consell de Govern aconsella a l’executiu exercir de nou la seva responsabilitat de posar els fets en coneixement de la Fiscalia. Garrido sosté que el nou ordenament jurídic garanteix “el dret a la investigació” de possibles crims i que la nova llei estatal especifica que “els crims contra la humanitat no prescriuen i que la Llei d’amnistia s’ha d’interpretar conforme al Dret internacional dels drets humans”.

Les anàlisis antropològiques de les restes humanes exhumades de les fosses han pogut certificar la mort violenta d’almenys 196 víctimes d’entre les 301 recuperades fins avui a les Illes. Després de les intervencions a les fosses de Sant Joan i Porreres de 2014 i 2016, les intervencions han continuat amb noves exhumacions de 2018 a 2022 a Calvià, Inca, Llucmajor, Marratxí, el Pou de s’Àguila (Llucmajor), Porreres i Son Coletes (Manacor), a Mallorca; així com als cementiris de ses Figueretes d’Eivissa, i de Sant Francesc de Formentera, on les anàlisis antropològiques corresponents també han determinat que hi ha cossos exhumats que presenten evidències de mort violenta. Si la resta de víctimes fins aquelles 301 no s’inclouen en la denúncia és perquè en les restes no s’han certificar signes evidents de violència però Yllanes recorda que, en molts casos, només es disposa de fragments.

«Quan obrim fosses, trobam víctimes amb les mans lligades a l’esquena i dos forats de bala al cap. Això són assassinats, desaparicions que en qualsevol altre context serien investigats per les forces de seguretat i pel poder judicial, excepte quan es tracta de víctimes del franquisme. Això és una anomalia democràtica que no pot continuar succeint en el nostre país. Impulsam aquesta denúncia i demanam al poder judicial que assumeixi la seva responsabilitat cap a les famílies de les víctimes, que també són víctimes elles mateixes», ha conclòs el vicepresident Yllanes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

regne unit

Carles III reprendrà aquest dimarts l’agenda pública

barcelona
unió europea

La CE posa objeccions a la fusió entre Iberia i Air Europa

barcelona
Política

Mor Frank Field, ministre de la Seguretat Social en el primer govern de Tony Blair

Albiach alerta que es disputen l’escó de Girona amb Aliança Catalana

girona

Paneque: “El projecte clau és la construcció del nou Trueta”

salt
Regne Unit

Cinc acusats per atacs contra negocis vinculats amb Ucraïna

Barcelona

Vergés reivindica un Govern que gestioni el territori atenent a la seva diversitat

ripoll
Àsia-Pacífic

La Xina i els EUA es retreuen el respectiu suport a Rússia i Taiwan

Barcelona
estat francès

Universitaris francesos se sumen a les protestes propalestines

barcelona