conflicte bèl·lic al pròxim orient
Guterres exigeix la fi d’un dels bombardejos més grans de la història de la humanitat
La persona més poderosa de les Nacions Unides, aquell organisme sorgit entre les cendres de l’horror de la Segona Guerra Mundial, va recórrer ahir a la que es considera la seva eina diplomàtica més poderosa. “Invoco l’article 99 de la Carta de l’ONU per alertar el Consell de Seguretat d’un assumpte que, en la meva opinió, pot agreujar amenaces existents al manteniment de la pau internacional.”
El secretari general de l’organització, António Guterres, al·legava que l’ofensiva que castiga la Franja de Gaza evoluciona “cap a una catàstrofe amb implicacions potencialment irreversibles tant pels palestins com per tota la regió”, i concloïa amb un prec dirigit als membres més influents de la comunitat internacional: “Reitero la meva demanda d’un alto el foc humanitari. S’ha de salvar la població civil d’un dany encara més gran.”
Guterres, que fa setmanes va caure en desgràcia a Israel en indicar que l’atac perpetrat per Hamas a l’octubre no sortia del buit, sinó del patiment que condemna milions de palestins des de fa generacions, posava el focus en la urgència sanitària. Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS, seguia el camí de Guterres: “Gaza no es pot permetre perdre més hospitals, i tot i així veiem com n’hi ha un altre que tanca.” Es referia al de Kamal Adwan, al nord de la franja, que ha deixat d’atendre pacients. Una vintena de centres mèdics han fet el mateix. Els motius: “Els intensos combats i la manca de subministraments bàsics: aigua, menjar, medicines i combustible.”
Les paraules de l’etíop Ghebreyesus, un dels líders globals més actius en la denúncia de la situació a Gaza, van més enllà dels hospitals: “Aquesta insensibilitat s’ha d’acabar.” Nebal Farsakh, portaveu de la Mitja Lluna Roja Palestina, lamentava ahir que “tenir menjar per a la teva família ha esdevingut un miracle”. La distribució d’ajuda fa dies que està molt limitada a la ciutat de Rafah, mentre que la major part de la Franja ha quedat desconnectada del flux humanitari a causa de les hostilitats.
Més de 16.000 morts
Els líders israelians es mostren convençuts de la seva campanya militar, que deixa més de 16.000 persones mortes a la Franja de Gaza sense comptar quasi 8.000 desapareguts sota la runa. El primer ministre Benjamin Netanyahu va celebrar que les tropes israelianes encerclin ja l’habitatge a Khan Yunis de Yehya Sinwar, líder de Hamàs a la franja: “Potser casa seva no és el seu bastió, però és només qüestió de temps que el capturem.” Sinwar, vist com un dels autors intel·lectuals de l’atemptat del 7 d’octubre, va sortir de les presons israelianes el 2011 a causa d’un intercanvi entre ostatges israelians i presos palestins. Aquest fet porta avui molts israelians a oposar-se a l’alliberament de presos palestins, als quals veuen com una amenaça.
El president israelià, Isaac Herzog, a qui molts veien moderat, va repetir ahir que “aquesta no es una guerra entre Israel i Hamàs, sinó per salvar la civilització occidental i els seus valors”. El Financial Times revelava ahir que els míssils israelians contra la Franja de Gaza han provocat en menys de set setmanes un nivell de destrucció similar al que anys de bombardejos massius van causar contra ciutats alemanyes en la Segona Guerra Mundial. Segons Robert Pape, historiador militar, Gaza pateix “una de els campanyes de bombardejos més intenses de la història”.
