Política

Anàlisi

La ultradreta de Milei revoluciona l’Argentina

L’ultra­dretà Javier Milei ha com­plert la pro­mesa de dina­mi­tar-ho tot. El pre­si­dent de l’Argen­tina ha sig­nat aquesta set­mana un decret amb més de 300 refor­mes que afec­ten de soca-rel l’ordre jurídic, econòmic i social al país. No és la pri­mera vegada que un govern intenta reduir al mínim l’estat, reta­llar drets labo­rals, obrir l’eco­no­mia, pri­va­tit­zar ser­veis públics i pro­moure la cir­cu­lació de dòlars. Ja ho va fer el pero­nista Car­los Menem als noranta, amb un ambiciós pro­grama de refor­mes que es va aca­bar abrup­ta­ment el 2001 amb la crisi del cor­ra­lito. La nove­tat és que Milei ha deci­dit fer-ho tot de cop, sense suport polític i pas­sant per alt el Congrés. L’Argen­tina ini­cia ara un any tur­bu­lent, amb la inflació dis­pa­rada i l’opo­sició dis­po­sada a lliu­rar bata­lla, no tant per la qüestió de fons, sinó pel mètode.

Al crit de “Viva la liber­tad, carajo”, Milei va vèncer el pero­nisme i el 10 de desem­bre es va con­ver­tir en pre­si­dent. Va pro­me­tre dola­rit­zar l’eco­no­mia, tan­car el Banc Cen­tral, eli­mi­nar les aju­des soci­als i les apor­ta­ci­ons de l’estat a l’edu­cació i la salut públi­ques. Després d’un començament en què es va cen­trar a tan­car ali­an­ces polítiques –el seu par­tit, La Lli­ber­tat Avanza, està en mino­ria al Congrés i no té ni un gover­na­dor–, dijous va aban­do­nar la mode­ració. D’un cop de ploma, va eli­mi­nar cen­te­nars de regu­la­ci­ons esta­tals i va dero­gar una dot­zena de lleis amb un decret que entrarà en vigència el 8 de gener. Es va empa­rar en la gra­ve­tat de la crisi que tra­vessa l’Argen­tina, amb una inflació de més del 140% i les reser­ves del Banc Cen­tral en ver­mell. Milei va recórrer a l’argu­ment de “la neces­si­tat i la urgència” per sal­tar el llarg camí de les lleis i va sig­nar un únic decret que el Congrés haurà d’apro­var o rebut­jar sense modi­fi­ca­ci­ons, sense pos­si­bi­li­tat de dis­cus­si­ons par­ci­als.

“Els opo­si­tors que no l’acom­pa­nyin hau­ran de donar expli­ca­ci­ons al 56% dels argen­tins que vol ser lliure”, va dir Milei, des­a­fi­ant, davant les crítiques a un decret que es fica de ple en atri­bu­ci­ons que no són del poder exe­cu­tiu. El 56% al qual es refe­ria són els vots que va rebre a la segona volta elec­to­ral de novem­bre. Milei està con­vençut que el poder dels sufra­gis l’exi­meix dels límits que la Cons­ti­tució posa als decrets pre­si­den­ci­als. Dero­gar lleis, can­viar els codis civil i comer­cial i modi­fi­car impos­tos són potes­tats del poder legis­la­tiu. La jugada li pot sor­tir molt cara. Els dipu­tats i sena­dors que no el seguei­xen tenen prou vots per tom­bar el decret. En aquest bloc hi ha els pero­nis­tes, però també par­tits de cen­tre, com la Unió Cívica Radi­cal (UCR), i els sec­tors mode­rats que havien fet cos­tat a l’expre­si­dent Mau­ri­cio Macri, avui un aliat incon­di­ci­o­nal de Milei. També està a l’aguait la justícia, que espera una allau de recur­sos dels grups afec­tats. En qual­se­vol cas, Milei ha avi­sat que no cedirà a les pres­si­ons. No tocarà ni una coma del seu decret, ha dit, i en cas que el Congrés es posi ferm està dis­po­sat a anar a una con­sulta popu­lar. El tor­ce­braç de Milei con­tra tot allò esta­blert tot just comença.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.