El dictamen de la Comissió de Venècia va desencadenar l’acord

Després que el 30 de gener Junts tombés el primer intent d’aprovar la llei d’amnistia al Congrés, van caldre uns dies de dol per apaivagar els ànims. Segons el relat que fan ara fonts del partit, el PSOE es va indignar molt, i va costar reprendre els contactes. I quan ho van fer, sorprenentment, els socialistes van continuar donant allargues a les propostes de millora de Junts, si bé adduïen que era ERC qui les vetava. Van haver de passar força dies més, encara, perquè els dos grups independentistes es posessin en contacte entre ells i descobrissin que l’excusa el PSOE també la donava, en sentit contrari, a les propostes d’ERC. I és en aquest moment que els de Pedro Sánchez adoptarien el compromís que acceptaran qualsevol acord a què arribessin Junts i ERC. Diumenge a la tarda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va reprendre el contacte amb la seva homònima a ERC, Marta Rovira, amb qui manté una bona relació des de l’època de Junts pel Sí, i dilluns passat al matí ho van acabar de desencallar en una conversa «molt ràpida». Van decidir deixar la qüestió en mans estrictes dels seus respectius experts i juristes, ja que entenien que l’objectiu era el mateix, i es tractava simplement de punts de caràcter tècnic. «En van parlar i en dos dies vam tancar un acord», certifiquen. Dilluns i dimarts. Després van passar el text als seus respectius interlocutors al PSOE, que hi van fer algunes «precisions gramaticals i de vocabulari» que els partits catalans van acceptar sense majors problemes. «L’objectiu polític era compartit, i s’assoleix amb el nou text: que agafi tothom», asseveren des de Junts, on proclamen: «si ara hi ha algun problema serà perquè el jutge hi vol fer una aplicació esbiaixada, perquè la llei és molt clara». «S’ha blindat de tal manera que l’intent de boicotejar-ho ara serà prevaricar», apunten, si bé admeten que en cas de denúncia per prevaricació contra un jutge, tampoc se l’apartaria ni s’aturaria a l’instant el cas que instrueix.

Els grups independentistes admeten que van tenir la «sort» de comptar amb un aliat inesperat per desbloquejar el text, el dictamen de la Comissió de Venècia divendres passat que, pendent de ser aprovat oficialment, avala la pràctica totalitat de la llei. Aquest va ser el detonant de l’acord final, perquè abona les tesis que els independentistes havien defensat des del principi i suposava alhora la «pista d’aterratge» perfecta perquè el PSOE acceptés els canvis proposats, i finalment consensuats. Junts diu que són «substancials», i ERC en rebaixa la dimensió, si bé també hi dona importància, especialment pel que fa als retocs en la malversació, que ara es blinda més indicant que hi ha d’haver enriquiment patrimonial personal en un acte per tal que pugui ser exclòs de l’amnistia. I és que els negociadors tenien «gravat a foc» el que va passar amb la reforma del codi penal aprovada el desembre del 2022, la que va permetre la derogació de la sedició, que setmanes després va ser interpretada «de manera totalment contrària al que diu la llei» per part del Tribunal Suprem, que va seguir acusant de malversació agreujada els dirigents de l’1-O com Carles Puigdemont.

Amb el redactat final, Junts presumeix que ha aconseguit també que per tal que una acció sigui considerada terrorisme, i per tan quedar exclosa dels efectes de l’amnistia, ha de respondre a la definició que en fa el dret internacional —en aquest cas, una directiva europea del 2017— i no a la que descriu el codi penal del 2015, que és molt menys clara i més oberta a interpretacions malicioses, com ha estat el cas de diversos jutges espanyols. En aquest cas, els republicans asseguren que el text inicial ja feia referència al fet que s’havien d’atenir també a la definició del Conveni Europeu dels Drets Humans, de rang fins i tot superior a la directiva, per la qual cosa minimitzen els canvis en aquest aspecte. En sentit contrari, ERC aconsegueix ara que la llei també inclogui el retorn de les multes imposades per l’aplicació de la llei mordassa en les manifestacions arran de la sentència del procés, fet que Junts no veu clar que superi el filtre del Tribunal Constitucional, però que ha acabat acceptant, i fins i tot lamenta que no s’hagi estès al retorn d’altres administracions.

Pel que fa a la definició de traïció, Junts presumeix que en el text del 30 de gener remetia de forma genèrica a la definició del codi penal espanyol, i ara aquests mateixos actes haurien de complir, per quedar exclosos de l’amnistia, dues condicions molt més clares: que s’hagi produït una amenaça «efectiva i real» contra la integritat territorial de l’Estat i que hagi hagut també «un ús efectiu de la força», fet que asseguren que lliguen de peus i mans els jutges bel·ligerants amb l’aplicació de la nova llei.

A Junts admeten que l’acord final ajudarà a aplanar al camí per a la negociació dels pressupostos generals de l’Estat, ja que en cas contrari la legislatura se n’anava a fer punyetes. «La predisposició d’arribar a un acord hi és», asseguren. Falta veure si la declaració també és vàlida per als comptes de la Generalitat, ara que han tornat a negociar plegats amb ERC