Vint anys dels atacs de l’11-M

Faltaven només tres dies per a les eleccions espanyoles que, segons els pronòstics, havia de guanyar el candidat del PP, Mariano Rajoy, contra l’aspirant socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, quan una sèrie d’explosions a l’estació d’Atocha de Madrid van tenyir de sang la campanya electoral i van canviar el rumb polític de l’Estat espanyol.

Tot va començar a les 7.39 hores de l’11 de març del 2004, quan tres bombes van esclatar en un tren que arribava a l’estació d’Atocha des de Guadalajara. Tres minuts després, esclataven quatre bombes més en un comboi que circulava a 500 metres d’aquesta estació, a l’altura del carrer Téllez. Simultàniament, es produïen dues explosions més a l’estació d’El Pozo del Tío Raimundo, i una última a la de Santa Eugenia. Deu bombes en quatre trens que circulaven en hora punta, amb centenars de treballadors i estudiants procedents d’Alcalá de Henares i de barris perifèrics de Madrid.

L’explosió simultània de deu motxilles bomba als quatre trens va causar la mort de 192 persones, l’última va ser reconeguda el 2014 després d’haver estat una dècada en coma. Les explosions van provocar ferides a 2.084 viatgers i gairebé un centenar de persones van quedar amb un alt grau d’incapacitat física.

A la commoció per aquella matança, l’atemptat més sagnant de la història d’Europa, s’hi va afegir, inicialment, la indignació per la falta d’escrúpols i de mesura que, suposadament, havia tingut ETA, a qui es va atribuir l’autoria dels atacs. El mateix lehendakari basc d’aleshores, Juan José Ibarretxe, va comparèixer consternat per demanar al grup armat basc que “desaparegués”. Poc després, Arnaldo Otegi va esmenar el president basc assenyalant que “ni pels objectius, ni pel modus operandi” es podia concloure que ETA hagués comès la matança.

Al cap d’unes hores, i abans que ETA es desmarqués dels atemptats, la teoria del grup armat basc com a autor de l’atac es va desfer. El mateix dia 11 es va trobar, a la furgoneta que van utilitzar els autors de la massacre, una cinta amb versicles de l’Alcorà. A la tarda, un grup vinculat a Al-Qaida, la xarxa d’Ossama bin Laden que dos anys i mig abans havia fet esclatar les Torres Bessones de Nova York, reivindicava l’acció.

El mòbil gihadista de l’atemptat era un míssil en la línia de flotació del govern d’Aznar. L’aleshores president del govern espanyol havia situat l’Estat espanyol com un dels actors més entusiastes en la guerra a l’Iraq que va liderar el president nord-americà d’aleshores, George W. Bush, i l’atac gihadista a Madrid era fàcilment interpretable com una represàlia de la xarxa de Bin Laden al suport incondicional espanyol als Estats Units.

És per això que el govern espanyol va fer mans i mànigues per mantenir viva la teoria que ETA havia estat l’autora de la matança, i el ministre de l’Interior, Ángel Acebes, va insistir en les “dues línies d’investigació”, una frase que es va convertir, posteriorment, en motiu de befa per l’intent matusser de negar el que era evident.

Rajoy va perdre les eleccions contra Zapatero, però, tot i no poder revertir ja el resultat dels comicis, el Partit Popular va mantenir, durant anys, que ETA havia participat en aquells atemptats. Va tenir el suport d’un grapat de mitjans de comunicació de dretes, especialment del diari El Mundo, que insistia a publicar tot de suposades proves del mòbil del grup armat basc dels atacs.

En el judici dels atemptats es van processar 116 investigats, dels quals en van ser jutjats 29, per als quals la fiscalia va demanar un total de 270.885 anys de presó. El 2 de juliol del 2007 va quedar vist per a sentència i el 31 d’octubre d’aquell mateix any l’Audiència Nacional va dictar una sentència que deixava clar que l’atemptat va ser obra de cèl·lules o grups de tipus gihadista.

Durant tots aquests anys, una bona part de les víctimes dels atacs es van sentir instrumentalitzades políticament. Vint anys després, la Comunitat de Madrid ha inaugurat un nou espai d’homenatge a les víctimes, que té 2.000 metres quadrats i quadruplica l’espai anterior. Ahir al vespre es va encendre un feix de llum blava que es va projectar cap al cel per homenatjar els 192 morts i més de 2.000 ferits. A més, hi ha instal·lats 193 punts d’il·luminació al sostre que representen tots els qui van perdre la vida com a conseqüència dels atacs, incloent-hi el GEO Francisco Javier Torronteras, mort a causa de les ferides que li van provocar set autors dels atemptats que es van suïcidar amb bombes el 3 d’abril del 2004 a Leganés.

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va inaugurar dimecres l’exposició 20 anys de l’11-M. Memòria de dolor i solidaritat, organitzada per la Fundació Víctimes del Terrorisme i el Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme, composta per 67 fotografies de l’arxiu gràfic d’Efe.