Política
El Parlament tomba els pressupostos i posa en qüestió la legislatura
Aragonès convoca un consell executiu extraordinari per decidir els passos a fer
-
El president, Pere Aragonès ACN. -
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, consulta el document del projecte de llei dels pressupostos 2024 durant el debat al Parlament EFE/QUIQUE GARCÍA. -
La consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, dona la mà al president, Pere Aragonès, després de defensar els pressupostos al ple del Parlament EFE.
El ple del Parlament ha tombat el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2024, que només ha obtingut els vots d’ERC, el PSC i l’exdiputada de Junts Cristina Casol, 67 en total, insuficients per continuar la seva tramitació, ja que hi ha hagut 68 vots a favor de les esmenes a la totalitat. El govern de Pere Aragonès no ha aconseguit arribar a acords amb els comuns, Junts i la CUP, que haurien permès a l’executiu d’ERC aprovar els comptes. El fet que els comptes no segueixin la seva tramitació parlamentària deixa en l’aire la legislatura.
De fet, en acabar la votació, el president ha comunicat a la presidenta del Parlament, Anna Erra, que retirava el projecte de llei i, per tant, ha convocat un consell executiu extraordinari a les 16.30h de la tarda. Després, compareixerà davant els mitjans de comunicació per donar explicacions i concretar els passos a seguir després de no haver aconseguit els suports suficients als pressupostos.
La votació dels pressupostos ha estat acompanyada de polèmica quan aquest migdia, després del debat, la presidenta del Parlament, Anna Erra (de Junts), ha decidit suspendre el ple fins després de dinar, just després de saber-se que l’exdiputada de Junts i ara no adscrita Cristina Casol votaria a favor dels pressupostos. A més, a l’hemicicle faltava la presència d’un diputat de Vox. Si la votació s’hagués fet al migdia, doncs, s’hagués produït un empat de vots, a 67, que hagués permès al govern tirar endavant amb la tramitació parlamentària dels comptes del 2024. La normativa del Parlament estableix que davant un empat, les esmenes decaurien i, per tant, els pressupostos haurien quedat aprovats.
A part, Ciutadans ha registrat una petició de reconsideració sobre la delegació de vot del diputat de Junts Lluís Puig, que també ha fet endarrerir una mica la votació, prevista inicialment per les 15.30h. Segons Cs, Puig no pot votar perquè, segons diuen, si no assisteix als plens no és per cap causa major, i ha esgrimit una sentència del Tribunal Constitucional del 2022 que va en aquesta línia. Carrizosa ha subratllat que si es comptabilitza el vot de Puig “s’alteraria les majories”. La Mesa s’ha reunit i ha decidit inadmetre la petició.
Un precedent
El Parlament només ha rebutjat un projecte de llei de pressupostos, el corresponent al 2016, que va ser el primer presentat pel govern encapçalat per Carles Puigdemont i que no va superar el debat de totalitat el juny d’aquell any.
El Projecte de pressupostos per al 2024, que la consellera Mas va lliurar al Parlament el 28 de febrer, és el tercer que presenta el govern de Pere Aragonès. El primer va ser el del 2022, que el Ple va aprovar el 23 de desembre de 2021 amb els vots a favor d’ERC i JxCat i l’abstenció d’ECP, i el segon, el del 2023, comptes actualment prorrogats, que la cambra va aprovar el 10 de març de 2023 amb els vots a favor del PSC-Units, ERC i ECP.
I ara, què?
Un cop rebutjats els pressupostos, el govern haurà de tornar a iniciar el procés d’elaboració del projecte per tornar-los a presentar a la cambra. Amb tot, des de l’1 de gener es va prorrogar de forma automàtica els comptes de l’any passat, que seguiran vigents fins que s’aprovin els pressupostos del 2024. Amb tot, hi ha hagut alguns anys que no els pressupostos no s’han arribat a presentar al Parlament, el 2018, el 2019 i el 2021.
