política
Aragonès mou fitxa: eleccions el 12 de maig
Acció i reacció. El president de la Generalitat va anunciar ahir l’avançament de les eleccions al Parlament de Catalunya al proper diumenge 12 de maig com a resposta al fracàs del pressupost al Parlament després que la cambra rebutgés tramitar els comptes pactats entre el govern i el PSC. Va ser tan sols per un únic vot: 68 a favor de les esmenes a la totalitat davant de 67 en contra. El vet dels comuns al macroprojecte del Hard Rock va fer de detonant.
Aragonès –i també ERC–sempre havia mantingut que esgotaria la legislatura fins al febrer del 2025, però el rebuig al pressupost el va forçar a fer un gir de guió i posar fi a un mandat que, finalment, serà de tres anys. En solitari al govern des que Junts en va sortir l’octubre del 2022, els republicans van poder salvar els números del 2023 gràcies a una entesa a tres bandes amb el PSC i els comuns que aquest 2024 no s’ha aconseguit reproduir. En una compareixença solemne al Palau de la Generalitat amb tots els membres del seu executiu a primera fila, Aragonès va denunciar la “irresponsabilitat” dels partits –sense esmentar-ne cap– per no donar llum verd als “millors pressupostos” amb les “seves línies vermelles i els seus vets”. “Per no dependre de la irresponsabilitat dels que posen al davant del país els interessos del partit, he decidit convocar eleccions per al 12 de maig, amb l’objectiu de dotar-nos d’un govern amb molta més força per fer avançar el país i accelerar les transformacions, sense dependència dels immobilistes”, anunciava des de la galeria gòtica del Palau de la Generalitat.
“Aquests eren uns bons pressupostos”, lamentava el president de la Generalitat, deixant clar que la no aprovació dels comptes del 2024, que pujaven a més de 43.600 milions d’euros, va sobretot “en contra dels ciutadans de Catalunya”. “Les línies vermelles i el bloqueig entre uns i altres han comportat que el pressupost amb més recursos de la història hagi estat rebutjat”, insistia.
La intervenció del president de la Generalitat era, probablement, el primer acte d’una campanya cap al 12-M que aixecava el teló per sorpresa ahir mateix. En aquest sentit, Aragonès avisava que en els comicis els ciutadans hauran de triar entre “una visió conformista i ancorada en el passat” o “una visió netament republicana que mira al futur amb ambició”.
Aragonès signarà dilluns el decret de convocatòria i el calendari començarà a córrer. L’avançament farà que les eleccions al Parlament se celebrin abans de les europees, previstes per al 9 de juny. Els més preparats per a les catalanes són, per descomptat, Esquerra, però també el PSC, les dues forces que havien pactat el pressupost fallit. De fet, ERC és l’única formació que ja va designar al gener Aragonès com a cap de llista per a les catalanes, malgrat que es dona per fet que Salvador Illa també serà el del PSC i Jéssica Albiach la dels comuns. Més incertesa hi ha al PP i Ciutadans i, sobretot, a Junts.
Mig o poc embastat
Davant la impossibilitat d’acabar la legislatura com volia, Aragonès ha optat pel caixa o faixa com Pedro Sánchez, conscient que la resta de forces independentistes ho tenen tot mig embastat electoralment. El seu principal rival entre les bases sobiranistes, Junts per Catalunya, no té encara candidat, si bé el secretari general de la formació, Jordi Turull, no dubtava ahir a afirmar que serà l’expresident Carles Puigdemont. “Tots saben qui volem que sigui el candidat de JxCat”, afirmava des del Parlament en resposta a l’anunci d’avançament electoral i en al·lusió velada a Puigdemont. Turull sosté que Aragonès ha avançat les eleccions pensant que Puigdemont no podria ser el cap de llista efectiu, però el secretari general de Junts considera que la previsible aprovació avui de la llei d’amnistia al Congrés permetria que l’expresident de la Generalitat fos al Parlament de manera presencial el dia de la investidura, a finals de maig o principis de juny.
Per la seva banda, la CUP haurà d’aturar el seu debat intern sobre l’orientació de futur i accelerar una candidatura electoral, i fora del Parlament, caldrà veure si l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) té temps de presentar quatre agrupacions d’electors a les quatre demarcacions si les seves bases acaben aprovant la presentació de la llista cívica, en una decisió que es farà pública aquest dissabte. Encara més a contrapeu agafa l’avançament electoral a la proposta política Alhora, que impulsen l’exconsellera Clara Ponsatí i el periodista Jordi Graupera. Tenien previst presentar públicament Alhora el proper 23 d’abril, però si volen ser el 12 de maig a les urnes hauran de saltar-se passes i organitzar-se a cuitacorrents.
Amb el panorama molt més desbrossat, el candidat del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, responia pocs minuts després de l’anunci d’Aragonès llançant el seu primer discurs com a presidenciable: “Estic preparat. Catalunya necessita un president.” Reivindicant el PSC com el partit que pot garantir un “govern fort per prosperar i avançar”, Illa rebutjava sense esmentar-la i implícitament l’etapa immediata del govern d’Aragonès: “Catalunya no necessita inseguretat, ziga-zagues, desgovern i inconsistència.” Més enllà de les declaracions, s’haurà de veure el possible efecte del cas Koldo que afecta el PSOE en la campanya del PSC.
Igualment tranquil·la sembla que hauria de ser la repetició d’Albiach com a cap de llista dels comuns. La portaveu d’En Comú Podem veia ahir “coherent” que Aragonès hagi optat per l’avançament dels comicis perquè el d’ERC, va dir, era un executiu “feble, de final d’etapa, sense capacitat de teixir majories, sense lideratge ni projecte de país”.
Pel que fa a les anomenades forces constitucionalistes, tampoc tenen la feina feta de cara als comicis. És dubte el candidat del PP i més quan el president del partit a Catalunya, Alejandro Fernández, s’ha distanciat obertament de la cúpula presidida per Alberto Núñez Feijóo, discrepant obertament d’ell, per exemple, en la negociació amb Junts.
Tampoc és clar què acabarà passarà a Ciutadans, partit en extinció tret de Catalunya. El seu portaveu, Carlos Carrizosa, assegurava que concorreran als comicis. El líder del grup parlamentari de Cs, a més, aprofitava per postular-se com a candidat, per bé que afegia que el partit ha de seguir els tràmits establerts per designar cap de llista. “Jo hi estic disposat i estic per allò que em digui el partit. Si vol que sigui candidat, ho seré. Si vol una altra candidatura, li donaré suport”, deixava clar Carrizosa.
El PSOE es resigna
Els moviments en política catalana tenen rèpliques en la política espanyola. La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, admetia que l’avançament pot “alterar el tauler polític”. En aquest sentit, des de l’executiu estatal ja renuncien a presentar el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2024 i es concentren en l’elaboració dels de l’any vinent. Montero, però, va assegurar que no han rebut cap missatge per part de Junts i ERC en aquest sentit.
Amb tot, fonts de La Moncloa es mostraven optimistes a l’ACN respecte al suport d’ERC a la continuïtat de la legislatura espanyola. L’equip de Pedro Sánchez no creu que els republicans mantinguin una dinàmica de trencament de la majoria del bloc de la investidura. “No ha canviat res substancialment i creiem que els interessa que la legislatura segueixi”, asseguraven. Entre altres coses, assenyalaven, perquè ERC i Junts necessiten que prosperi la llei d’amnistia. “Nosaltres seguirem treballant i buscant la complicitat de la majoria de la investidura”, sostenien.
Es dona la circumstància que les eleccions al Parlament coincidiran, amb tota probabilitat, amb la recta final de la tramitació de la llei de la mesura de gràcia, que, si no hi ha entrebancs ni imprevistos, es calcula que podria estar en vigor a finals del mateix mes de maig després del seu pas pel Senat i l’aprovació definitiva al Congrés.
LA DATA
Junts s’encomana a Puigdemont, que ja es veu al debat d’investidura
f.espigaLa convocatòria abrupta d’eleccions ha agafat Junts amb el peu canviat, ja que la formació encara estava perfilant qui havia de ser cap de llista per a uns comicis que es veien a un any vista. La primera opció era Carles Puigdemont, amb la perspectiva que la llei d’amnistia li obria aquesta possibilitat de bat a bat, tot i que les últimes maniobres del jutge García-Castellón havien refredat, i molt, aquestes expectatives. Davant d’això, la formació ja havia activat dos plans B simultanis, Miriam Nogueras i Josep Rull, amb prou temps al davant per poder foguejar-los. Ahir, però, tot aquest preparat se’n va anar a can Pistraus, i el nom de Puigdemont ja va començar a circular com a primera opció per encapçalar la llista entre els quadres del partit, començant pel seu secretari general, Jordi Turull. Una estona més tard, era el mateix expresident català qui era més que explícit amb la seva voluntat de, com a mínim, ser a la llista, quan exposava que “amb el calendari que proposa el president Aragonès és evident que podré ser present en el debat d’investidura i em faria molta il·lusió”. En una intervenció també de pressa i corrents des d’Estrasburg, l’expresident català va recalcar que, si això fos possible, suposaria tornar al Parlament català “més de 6 anys i 4 mesos després de mantenir la presidència malgrat el 155 a l’exili”, malgrat que no va voler confirmar, encara, si serà candidat. “Tot és molt recent i hem d’asseure’ns i analitzar-ho bé tot”, va afegir, recordant que el fet de ser presidenciable el 12 de maig “afectaria” la seva previsió inicial de ser candidat al Parlament Europeu, a la qual no vol renunciar ja que, entre d’altres, hi ha una immunitat en joc.
