Oposició frontal dels inspectors d’hisenda a un finançament singular

L’Associació d’Inspectors d’Hisenda de l’Estat (IHE) ha qualificat aquest matí d’“independència fiscal” la proposta d’un finançament singular per a Catalunya que ha fet el govern, i s’hi ha posicionat frontalment en contra. Per a l’entitat, cedir a la Generalitat la plena sobirania en la recaptació i gestió dels impostos generats al país, com reclama, crearia una situació de “privilegi” que restaria recursos a les comunitats del règim comú per via del fons de cohesió social de l’Estat i faria que Catalunya tingués millors serveis que la resta. “Aquesta pretesa independència fiscal no està contemplada ni a la Constitució, ni al mateix Estatut”, argumenten, ja que segons ells conculcaria els principis “d’igualtat, solidaritat i justícia”, en paraules de la presidenta, Ana de la Herrán. La cessió de la gestió i la recaptació de la totalitat dels tributs “no té cap cobertura legal ni en la Constitució, ni en la Lofca (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) ni en les lleis de desenvolupament”, ha insistit el vocal de l’associació José María Peláez. De la Herrán, a més, ja ha advertit que si, per superar-ho, s’optés per reformar la Lofca per donar una “especialitat” al finançament català, això constituiria “un frau de llei”, ja que donaria un “privilegi” prohibit per la Constitució a una comunitat del règim comú.

De fet, segons els inspectors, tampoc tindria empara constitucional una eventual translació a la Generalitat de la gestió o recaptació d’impostos no cedits a través d’un consorci amb l’Estat, figura que asseguren que només està prevista per a casos concrets “quan es cregui convenient i la naturalesa del tribut ho exigeixi”, tot i que està explícitament recollida en l’actual Estatut. Segons els inspectors, el document presentat per Aragonès reclama la singularitat a partir d’un greuge que en realitat prové del retard en la revisió del sistema de finançament, i que afecta més altres comunitats com el País Valencià, per la qual cosa no veuen justificable la petició.

En tot cas, l’IHE observa “amb enorme preocupació” els “perills” que, a parer seu, pot comportar l’aplicació de la proposta d’Aragonès. “Som plenament conscients de les conseqüències negatives que implicaria la fragmentació de l’AEAT en la gestió i recaptació dels impostos, en la lluita contra el frau fiscal, i en la seva funció com a òrgan vertebrador de determinats ajuts socials de l’Estat”, conclouen. Per a l’entitat, el model proposat només es pot desplegar si es traspassen tots els mitjans materials i humans des d’Hisenda (AEAT) a l’Agència Tributària Catalana (ATC). En aquest sentit, alerten que el fraccionament de l’AEAT posaria en qüestió el futur dels 5.000 treballadors actualment destinats a Catalunya -que ja estan mostrant “nerviosisme”, segons l’associació- i dificultaria la lluita contra un frau fiscal cada cop més globalitzat, ja que es perdria el sistema d’informació únic. En aquest sentit, els règims forals del País Basc i Navarra, previstos en la Constitució, ja suposen un “forat negre” en matèria d’informació a efectes de lluita contra el frau, ha subratllat Peláez, una deficiència que se soluciona perquè suposen al voltant del 6 o el 7 % del PIB. Però Catalunya suposa el 20 %, de manera que la seva sortida del règim comú tindria “una repercussió molt més gran”. Comptat i debatut, segons ells, la sortida del règim comú suposaria una “conculcació dels principis tributaris fonamentals sobre els quals s’assenta el sistema tributari espanyol actual, fonamentalment la generalitat, la capacitat econòmica, la igualtat, la justícia i l’eficiència tributària”.

De la Herrán, a banda, ha aprofitat la roda de premsa per carregar contra el “silenci rotund” del Ministeri d’Hisenda davant les peticions de l’associació per abordar la reforma de la funció pública, que, segons el seu parer, donarà accés a funcionaris no preparats, cosa que “acabarà sent un sistema clientelar”.