Els tractors de l’economia
El pes que ha de tenir el turisme en l’economia gironina és valorat de manera diversa pels partits polítics
La majoria defensen que hi hagi diferents motors econòmics i la importància de la indústria
La situació que pateix el sector primari, agreujada per la sequera, es tradueix en propostes concretes
La indústria turística a la Costa Brava representa el 20% del producte interior brut
L’Enquesta de Població Activa feta pública ahir mateix posa en relleu que en el primer trimestre de l’any la taxa d’atur a les comarques gironines es va enfilar fins al 12,47%, amb 14.400 desocupats més, i que, sobretot, això es nota en el sector dels serveis, en què es van perdre fins a 10.800 llocs de treball. I tot i que la indústria, la construcció i l’agricultura han creat ocupació, el saldo és negatiu perquè entre totes tres no eixuguen els llocs de treball destruïts al tercer sector. Més dades: el darrer anuari econòmic del BBVA presentat al novembre destacava que el valor afegit brut –un indicador que mesura la riquesa generada– a la vegueria de Girona va créixer el 2022 un 6,5%, gairebé un punt per sobre de la mitjana catalana, i que va ser el sector dels serveis el tractor d’aquest creixement, especialment el comerç, l’hostaleria i el transport.
Motors econòmics
Quan es pregunta als partits que concorren al 12-M quin creuen que és el motor econòmic a la demarcació, el PSC ho diu clar: “El turisme és el motor més important i necessita el suport d’un govern fort i seriós.” Destaca que entre els reptes en aquest sector hi ha treballar amb renovables, un baix consum hídric, la desestacionalització i la màxima rendibilitat, i conclou que és necessari “un pacte nacional pel turisme sostenible i socialment responsable”.
A diferència dels socialistes, Junts creu que hi ha “més d’un motor econòmic al territori” i que “no en podem tenir un de sol”. Així, defensen “un model híbrid, simbiòtic, que potenciï tant la indústria com el turisme de valor afegit amb l’agricultura i el sector agroalimentari gironí”. Pel que fa a la qüestió de si veuen compatible turisme i sostenibilitat, Junts assegura que el turisme a la demarcació ja està demostrant que ho és “aplicant mesures per millorar l’eficiència energètica o la de l’ús de l’aigua”, per exemple.
ERC respon que no és necessari “un únic motor econòmic”, i que “l’important és garantir que l’economia gironina generi més llocs de treball, que n’hi hagi per a tothom i que siguin de qualitat”. Llocs de treball no precaris és, de fet, una llarga reivindicació del sector sindical gironí, que reiteradament ha criticat la precarització en el sector dels serveis: feines temporals, mals horaris i salaris baixos. De fet, l’exlíder de la UGT a les comarques gironines i exconsellera de Treball, Dolors Bassa, sempre ho havia tingut clar quan defensava la indústria com a font de llocs de treball estables a la demarcació enfront del sector dels serveis.
Molt haurien de canviar les coses, però, perquè el turisme no sigui el principal motor a la demarcació. “És cert que el pes del sector terciari és molt gran, però això també té a veure amb la forta implantació de la indústria turística, que a la Costa Brava representa el 20% del PIB”, recull el PP. Pels populars, però, el debat no és prioritzar una indústria concreta o una altra sinó “la promoció d’infraestructures”, “apostar per clústers estratègics”, “modernitzar polígons industrials i després permetre que el mateix mercat ens vagi dient com es va organitzant i implantant a la província”, conclouen el PP. És a dir, que decideixi el mercat.
La CUP, crítica amb un turisme massificat que “ha sobrepassat els límits” i que “ha generat greus problemes de país”, també insisteix en la necessitat de diversificar l’economia a les comarques gironines, amb una “reindustrialització” dels polígons en funcionament i el desplegament d’un “mapa d’indústria bàsica” que es necessiti com a territori i que en l’actualitat ja no existeixi o tingui una producció insuficient. A més, defensa “un model d’indústria sostenible que garanteixi llocs de feina dignes i estabilitat”.
Els Comuns Sumar veuen el turisme com “un dels motors” si és “responsable” i sempre que baixi “el volum de dependència del turista internacional”. “Però amb un monocultiu econòmic no fem; ens cal donar impuls a la indústria”, diuen. Una indústria, insisteixen, verda. “És imprescindible un impuls per arribar al 25% del PIB en indústria verda”, reitera aquest partit.
La importància de la indústria en el teixit econòmic gironí no genera dubtes entre els partits. El PSC dona xifres: “El pes percentual de la indústria a comarques gironines està situat al voltant del 19% i el govern dels socialistes vol fer un autèntic esforç per situar el sector industrial a comarques gironines i a Catalunya amb un pes estratègic al voltant del 25%.” Tant ells com Junts, ERC i el PP reconeixen que a la demarcació hi ha una indústria diversificada, en què destaca la química o el sector agroalimentari. Però, a més, remarquen sectors estratègics com a pols d’atracció d’activitat econòmica, com per exemple al voltant del nou campus de salut Trueta. Les infraestructures, amb la logística al capdavant, són altres punts assenyalats a tenir en compte per al desenvolupament econòmic. En definitiva, sembla que els tractors per fer circular l’economia gironina hi són; veurem si hi ha bons conductors.
Suport al sector primari i reducció de la burocràcia
Si hi ha algun punt en què coincideixen la majoria dels partits és en la situació problemàtica que es viu al sector primari, i no només a causa de la sequera. “Moltes polítiques en matèria del primer sector venen determinades des de l’Estat espanyol i des d’Europa i el que s’ha de fer és ser conseqüent amb el que es vota a un lloc i es diu a l’altre”, afirmen des d’ERC, i des del PSC es reconeixen com a demandes justes del sector la simplificació dels tràmits administratius, unificar les condicions que es demanin a tots els productes, contribuir a implantar sistemes de reg d’alta eficiència amb energia renovable o la revisió de tributs per mantenir la competitivitat. “La situació del primer sector a les nostres comarques ens preocupa i ens ocupa especialment”, diuen des de Junts, que destaquen la situació crítica per als arrossaries de Pals o els productors de poma de Girona. La CUP, que recorda que han anat plegant petites i mitjanes explotacions per falta de polítiques clares per protegir el sector, vol, entre altres coses, que les ajudes es paguin aviat, que es garanteixi aigua al sector ramader i que es creï “una distribuïdora pública per garantir un preu just per a la pagesia”. Els Comuns insisteixen en un sector primari “més proper, més sostenible i més ecològic”, i el PP afirma que cal indemnitzar “el 100% de les pèrdues del sector agrícola i ramader generades per les restriccions d’aigua”. Els partits també esmenten la necessitat de reduir la burocràcia per facilitar la gestió empresarial –les pimes també han posat el crit al cel sobre aquest aspecte–, tant de les indústries com del sector primari. “La simplificació administrativa ha de ser un dels principals objectius per a la propera legislatura, sens dubte”, afirmen des de Junts. Ho comparteixen clarament el PSC, la CUP i ERC, que recorda: “Ja s’està treballant per a la creació d’una finestreta única de relació del sector primari amb la Generalitat.”
