L’amnistia escapa del Senat
La llei rep el vet de la majoria absoluta del PP i de l’absència teatral del socialista Lambán i s’aprovarà al Congrés el 30-M
Fi del filibusterisme amb Bailac (ERC) assumint “les esgarrinxades d’obrir pas” i Cleries (Junts) lloant el retorn a la política
El PP recula ara en el conflicte contra el Congrés i es guarda el recurs al Constitucional fins a tenir l’aprovació final de la llei
Després de dos mesos de segrest en una gàbia construïda ad hoc amb els barrots d’una reforma exprés del reglament del Senat –ara sota la lupa del Tribunal Constitucional per la dubtosa constitucionalitat de dilatar el termini d’urgència del Congrés al gust del PP, crític al seu dia amb els plens del Parlament del 6 i 7 de setembre del 2017–, la llei d’amnistia continuava allà i, al final, va escapar del Senat. Gràcies a la majoria absoluta del PP, el Senat va aprovar ahir el vet a la llei que vertebra la legislatura i ho va fer amb 149 vots a favor (PP, Vox, UPN i Agrupació d’El Hierro) i 113 en contra, en una votació feta per crida en què els senadors eren anomenats un a un a votar de viva veu i que va tenir l’absència teatral de l’actual senador del PSOE i expresident d’Aragó Javier Lambán. “No puc votar a favor perquè incorreria en una insuportable deslleialtat amb mi mateix, perquè entraria en contradicció flagrant amb les meves conviccions ètiques i polítiques i perquè estic convençut que no prestaria cap servei ni al meu país ni al meu partit”, es justificava Lambán en una carta al portaveu del PSOE al Senat, Juan Espadas. El filibusterisme de dos mesos en què el PP ha arribat a obrir la comissió de comunitats per invitar els presidents autonòmics a detallar el pretès impacte que la llei tindrà des de Fraga fins a Palos de la Frontera arriba a la seva fi, i l’amnistia viatja de retorn al Congrés, on el vet serà aixecat i la llei serà aprovada definitivament el 30 de maig en el ple per ser publicada al BOE i entrar en vigor. “Hem aconseguit l’amnistia, i anem cap al referèndum d’autodeterminació”, va advertir la portaveu d’ERC al Senat, Sara Bailac. “Vull deixar molt clar, i especialment al PSOE, que l’única cosa que deixem enrere és la repressió i la injustícia, la resta segueix present”, va subratllar el portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries.
Amb una tramitació insòlita, amb un tràfic de lletrats afins mai vist i sota circumstàncies excepcionals com ara que un text que va ser debatut en la comissió de Justícia del Congrés fos tramitat a la cambra alta en una comissió Constitucional-Justícia creada ad hoc i que tenia només un precedent (l’aplicació de l’article 155 l’octubre del 2017), el Senat va abaixar ahir el teló en un debat que el PP va convertir en una pintura negra de Goya tot barrejant l’amnistia i la llei amb què la ministra Irene Montero va respondre a la indulgència judicial amb la violació de La Manada. “Pensàvem que la barbaritat de la llei del “només sí és sí” era insuperable, i han superat aquell disbarat. És un intercanvi d’impunitat per poder, la pitjor corrupció política de la democràcia. Per quan el referèndum d’autodeterminació?”, va etzibar la portaveu del PP al Senat, Alicia García.
Del gest de Xirinacs a Txiki Benegas
En el mateix hemicicle on 47 anys abans el senador independent per Barcelona Lluís Maria Xirinacs es va mantenir dempeus al seu escó com a protesta indefinida en cada ple des de la constitució de les Corts i fins a veure aprovada l’amnistia del 1977, la popular Alicia García es va apropiar d’un altre històric, el socialista basc Txiki Benegas, per denunciar que “aquesta suposada amnistia negociada en una mansió de Waterloo no té res a veure amb la del 77, que ens va conduir modèlicament d’una dictadura a una democràcia”. “És el primer pas de la deriva populista del senyor Sánchez cap a una adulteració il·liberal de la nostra democràcia”, va reblar. El PP, no obstant això, al final ha reculat amb el pla de portar al Tribunal Constitucional el seu conflicte d’atribucions contra el Congrés i es guarda la bala del recurs al TC fins a tenir l’aprovació final de la llei. El govern que ja treballa en la redacció del recurs al TC és l’aragonès presidit pel popular Jorge Azcón, que ahir es va carregar de raons amb un informe ad hoc del seu consell consultiu. En la rèplica, el senador Txema Oleaga (PSOE) va rebatre que la política exigeix “mirada llarga” i va recordar al PP anteriors vots en contra de l’avortament, del matrimoni homosexual i del carnet per punts.
Amb la digestió de les urnes del 12-M encara pendent, la republicana Bailac va voler reivindicar: “ERC ha obert camí i qui va al davant s’emporta les esgarrinxades.” “Una fita que retornarà a la política el que mai hauria d’haver sortit de la política”, es va vantar. Per Cleries (Junts), que va ironitzar amb sarcasme sobre la “sensibilitat sobrevinguda del PP amb l’estat de dret” en un país que ha tingut policia patriòtica i informes falsos ad personam sota el seu govern, l’amnistia és el retorn de la política, però això no significa “abaixar la persiana de la nació i de les reivindicacions”.
