La nau insígnia, a port

Ningú no podrà retreure a l'actual consellera de Salut, Marina Geli, que, en aquests darrers quatre anys, no hagi reforçat la xarxa de serveis sanitaris de la regió sanitària de Girona amb la construcció de consultoris, centres d'atenció primària i invertint en els hospitals comarcals i en centres sociosanitaris i de salut mental. Des del 2007 fins al 2010, a la demarcació han entrat en funcionament 41 equipaments per un import total de 95.338.606 euros. També se li ha de reconèixer el mèrit d'haver impulsat el disseny de projectes ambiciosos com ho és l'hospital transfronterer de Puigcerdà i, sobretot, i no exempta de polèmica, la substitució de l'hospital de referència de la demarcació, el Josep Trueta, per un de nou de trinca. Aquest era el vaixell insígnia del mandat de Geli a les comarques gironines, un projecte que, ja d'entrada, va haver de superar les reticències de diferents sectors de la societat gironina contraris que el nou Trueta hagués de representar l'enderrocament de l'hospital actual, amb més de 50 anys d'història. Amb tot, i després d'aconseguir silenciar, en part, el mar de fons, la nau si bé ja té un full de ruta per navegar –el projecte bàsic de construcció està enllestit–, encara no ha sortit de port. D'acord amb el calendari inicial, les obres havien de començar a finals del 2007 i estar acabades el 2011. Les últimes previsions –donades a conèixer un mes i mig abans de les eleccions– situen els primers enderrocaments d'equipaments a finals del 2011 i l'acabament de les noves instal·lacions, el 2015-2016. A pesar que la nau es manté en dic sec, el Trueta ha rebut en aquest mandat una injecció econòmica que ha permès adaptar l'hospital de referència de la demarcació a les necessitats actuals i posar en marxa serveis nous, com per exemple la cirurgia cardíaca.

Amb el projecte de la Facultat de Medicina, va haver-hi un abans i un després. Geli era contrària a crear una facultat a la demarcació, però la pressió que va exercir la societat civil, promoguda i canalitzada a través del Col·legi Oficial de Metges de Girona, van fer-la canviar d'opinió i es va acabar convertint en una realitat. La Facultat de Ciències de la Salut ha començat el seu rodatge, però necessita d'unes instal·lacions adequades ja previstes a tocar del nou Trueta.

La demarcació de Girona va servir de laboratori per experimentar la implementació de la recepta electrònica a tot Catalunya. I com tot pla pilot va tenir diverses fallades que van afectar, principalment, farmacèutics i pacients fins que no es agafar un cert rodatge.

Una de les iniciatives amb què més dificultat ha tirat endavant per l'oposició d'algunes de les poblacions i del personal sanitari implicat va ser l'entrada en funcionament les unitats d'atenció continuada. El rebuig d'aquesta nova fórmula, pensada per optimitzar recursos i millorar la qualitat del servei, va venir donada pel tancament, a les nits, de CAPs perifèrics i per la reestructuració del personal que hi treballava. La ubicació que es va triar per posar en marxa aquests dispositius –inicialment de caràcter extrahospitalari– tampoc no ha acabat de satisfer els professionals. Un cas molt clar és el del Pla de l'Estany, on per raons encara avui poc clares es va triar la clínica Salus Infirmorum en lloc del CAP de Banyoles per col·locar-hi aquesta unitat.

Així, si bé a nivell d'infraestructures, la xarxa pública de salut de les comarques gironines ha millorat substancialment respecte a la situació de què es partia, un dels punts febles del mandat ha estat no disposar de prou recursos humans –metges, infermeres, zeladors i personal administratiu– per atendre la demanda creixent d'atenció assistencial per part de la població, que alhora, en aquests darrers anys, ha experimentat un notable increment. La dotació de personal no ha crescut en la mateixa proporció que ho han fet els equipaments i els serveis.