Lituània

Lituània tancarà l'últim «Txernòbil»

La UE sembla que ha guanyat l'estira-i-arronsa amb Lituània, i el país bàltic haurà de desmantellar, a partir de l'1 de gener del 2010, l'últim reactor que queda semblant al que va provocar el desastre nuclear més gran de la història a la central ucraïnesa de Txernòbil, el 26 d'abril de 1986. Malgrat que Lituània quan va entrar a la UE el 2004 es va comprometre a clausurar la planta d'Ignalina, al nord-est del país, els missatges contradictoris del govern en els darrers mesos, en els quals anunciava situacions dramàtiques a causa del desproveïment energètic, van fer dubtar del tancament. El 12 d'octubre passat l'executiu va desafiar la UE convocant un referèndum sobre la conveniència de tancar Ignalina. La majoria dels votants van optar per mantenir les operacions, però la consulta no va ser vàlida, ja que només van acudir a les urnes el 48 per cent dels votants. El govern ha continuat defensant la perpetuació de la planta pel seu paper essencial en el proveïment energètic del país, però sap que si a final d'any no la tanca s'arrisca a ser expulsat de la UE, ja que els 27 no volen sota cap concepte un reactor que consideren insegur.

Aquest no és l'únic problema que afronta Lituània. El país bàltic, considerat el centre geogràfic d'Europa, havia travessat èpoques de bonança econòmica gràcies a préstecs del Fons Monetari Internacional (FMI), però el fet que els seus bancs prenguessin dipòsits de l'estranger i els invertissin en el sector hipotecari, el més afectat per la crisi, va provocar que no poguessin continuar pagant deutes. Això ha causat una inflació que supera el deu per cent. Els lituans van començar a mostrar la seva preocupació al gener, quan es van produir els disturbis més importants des que la petita república va recuperar la independència, el 1991, en les protestes contra les severes retallades en el sector públic i el sistema de seguretat social, i també en els subsidis per a medicines aprovades pel govern conservador d'Andrius Kubilius. El govern del primer ministre va assumir el càrrec el 9 de desembre havent guanyat les eleccions de l'octubre. Els socialdemòcrates de Gediminas Kirkilas, que havien governat des del 2001, van ser els grans perdedors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
guerra a gaza

Els bombardejos israelians colpegen Rafah abans de l’anunciada ofensiva

barcelona
Portugal

El creixement de la ultradreta marca el 50 aniversari de la Revolució

Barcelona
política

Aragonès “celebra” que Puigdemont posi “ara” en valor una taula entre governs

barcelona

Entitats ecologistes insten el PSC, ERC i Junts a renunciar als macroprojectes turístics

barcelona
política

Barcelona donarà suport a la creació d’un estat palestí

barcelona
política

Puigdemont proposa la cancel·lació del deute amb l’Estat

barcelona
Estat espanyol

Presenten una altra querella contra Begoña Gómez

Barcelona
política

Illa descarta fer “un Collboni” i ser investit amb els vots del PP

barcelona
política

El PSC es dispara en l’enquesta del CEO i ERC i Junts es disputen el segon lloc

barcelona