ICV s'ofereix a acollir la gent d'esquerres desencisada
Anuncia que es convertirà en el referent de les polítiques d'esquerres i que vol capitalitzar l'oposició al Parlament
Tot i perdre dos escons, Herrera manté que la coalició ha sortit reforçada
ICV-EUiA vol aprofitar que tant el PSC com ERC han entrat en un profund procés de reflexió per convertir-se en el partit d'esquerres de l'oposició en majúscules. Tot i perdre dos escons i més de 50.000 vots, són la formació del tripartit que més bé aguanta el xàfec i consideren que tenen prou força per reivindicar la “fermesa” del seu projecte.
A diferència dels altres dos socis del tripartit, tampoc no estan immersos en debats interns ni hi ha veus crítiques dins de la formació. Al contrari. S'erigeixen en el “referent” de la gent d'esquerres, però sense fer llenya dels arbres caiguts. Ahir el líder d'Iniciativa, Joan Herrera, va evitar furgar obertament en la ferida del PSC i Esquerra. Simplement, es va oferir com la casa d'acollida per als votants desencisats. Això sí, va retreure la “desafecció” que ha provocat José Luis Rodríguez Zapatero, un clàssic en el discurs d'Herrera, i que José Montilla hagués donat la batalla per “perduda” quan va decidir no repetir el tripartit. També va anunciar que tindran una ronda de contactes amb organitzacions socials perquè l'esquerra “s'aixequi” i es pugui definir una sortida “equitativa” de la crisi.
Aturar la “dreta”
L'altre gran objectiu és fer front a un Parlament “hegemonitzat pels valors de la dreta” amb 80 diputats de CiU i el PP. És per això que Joan Herrera ja va deixar clar que no votaran a favor d'Artur Mas en la seva investidura. També va demanar al líder nacionalista que “estigui a l'alçada” i que no elimini algunes mesures que va impulsar Iniciativa com ara la limitació dels 80 km/h i la política de l'aigua. Tot i el fracàs electoral de la marca tripartit i reconèixer que no hi ha hagut un relat compartit de l'obra de govern, els ecosocialistes volen continuar estenent els “avenços” que hi ha hagut aquests set anys.
Una de les espines clavades és la pèrdua del diputat lleidatà, Francesc Pané. Era una de les demarcacions més complicades i Herrera va anar-hi tres cops durant la campanya per conservar-lo, però al final no se'n va sortir. A Girona, Joan Boada va mantenir l'escó per poc, mentre que a Tarragona el marge va ser més folgat.
LA FRASE
Enllaços relacionats
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 30-11-2010, Pàgina 32
- El Punt. Barcelona 30-11-2010, Pàgina 32
- El Punt. Camp de Tarragona 30-11-2010, Pàgina 32
- El Punt. Comarques Gironines 30-11-2010, Pàgina 30
- El Punt. Penedès 30-11-2010, Pàgina 32
- El Punt. Maresme 30-11-2010, Pàgina 32
- El Punt. Vallès Occidental 30-11-2010, Pàgina 32
- Avui 30-11-2010, Pàgina 22
