Política

Herències

En qüestions de supervivència nacional, la força no ve només del govern, també de l'oposició lleial

Pot­ser perquè em sento devot de Teresa de Cal­cuta, bé que en versió atea, vol­dria recor­dar que no tot ha estat nega­tiu, en la gestió del tri­par­tit. I que seria bo que els nous ges­tors de la política cata­lana se'n sen­tis­sin hereus, i no liqui­da­dors, de les apor­ta­ci­ons en matèria de política ecològica, de sen­si­bi­li­tat social, de recu­pe­ració de la memòria, de plan­te­ja­ments posi­tius amb relació al procés migra­tori, tan genuí i tan con­ti­nuat a Cata­lu­nya, al llarg de la seva història con­tem­porània. És curiós que un dels grans nyaps del govern que fa mutis hagi estat l'apro­vació d'una llei aber­rant per ges­ti­o­nar l'ense­nya­ment a Cata­lu­nya... sense suport d'una de les bran­ques del tri­par­tit i amb el suport, en canvi, de CiU.

Crec que l'herència comuna que hau­ria de mar­car els futurs iti­ne­ra­ris del nou govern no va tenir imatge emblemàtica ni a les urnes ni a l'hemi­ci­cle del Par­la­ment. Em refe­reixo a la mani­fes­tació del 10 de juliol del 2010, con­tra una sentència gro­llera d'un Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal il·legítim. Serà feina d'Artur Mas, a qui conec i a qui feli­cito avui de tot cor, encapçalar la política cata­lana pels camins fres­sats d'aquest 10 de juliol. A Cata­lu­nya i a Madrid, com a repre­sen­tació de la resta del dit Reino de España. Bo i recor­dant tot­hora que hi ha un seg­ment dels votants de Cata­lu­nya que juguen la carta del sí a l'esmen­tada sentència humi­li­ant, fins al punt que han fet créixer el vot del PP a Cata­lu­nya. El debat, per tant, ha de ser cohe­rent i per­ma­nent, dins i fora de la nació cata­lana. Debat que implica la resta de for­ma­ci­ons polítiques de l'arc par­la­men­tari català: en qüesti­ons de super­vivència naci­o­nal, la força no ve només dels ren­gles dels que donen suport al govern, sinó també de la majo­ria de grups que prac­ti­quen una opo­sició lle­ial. I, en aquest punt, sé de què parlo.

Com que ho dic, a més, de Madrid estant, goso dema­nar al nou molt hono­ra­ble que designi un bon dele­gat del govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya a Madrid. La feina feta per dos dels dar­rers dele­gats, els doc­tors Santi de Tor­res i José Cuervo, puc cer­ti­fi­car que ha estat justa, eficaç i ben allu­nyada de sec­ta­ris­mes polítics. El dia a dia d'aquesta presència esta­ble del govern de Cata­lu­nya a Madrid pot lubri­fi­car la presència ins­ti­tu­ci­o­nal cata­lana a Madrid i pot aju­dar el govern que neix aquests dies a esta­blir punts per­ma­nents, i no con­jun­tu­rals, de diàleg, no limi­tat única­ment a l'acció política sinó també a les polítiques cul­tu­rals d'aquesta estesa “pell de brau”, per dir-ho amb Sal­va­dor Espriu, que ens va dei­xar ara fa un quart de segle i de qui seria estúpid obli­dar obra i mis­sat­ges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.