El nou govern de Catalunya
La consellera de Justícia
Bozal i la unitat d'Espanya
La nova consellera de Justícia va signar dos dels recursos presentats davant el jutjat contenciós administratiu número 14 contra la consulta sobiranista d'Arenys
L'aleshores màxima responsable de l'advocacia de l'Estat a Catalunya va voler evitar el referèndum per “no comprometre la integritat del territori nacional”
Els tribunalsencara tenen pendent emetre la sentència definitiva sobre el cas de la consulta d'Arenys
El litigi promogut per l'advocacia de l'Estat contra el referèndum sobiranista d'Arenys de Munt va tenir com a protagonista destacada Pilar Fernández Bozal, aleshores màxima representant dels cos de lletrats de l'administració espanyola, i ara consellera de Justícia del govern d'Artur Mas. La implicació de Fernández Bozal en l'afer de la consulta d'Arenys va anar més enllà de la tasca de coordinació pròpia de la responsable d'uns serveis jurídics d'aquest nivell, ja que va ser ella mateixa la que va firmar els dos escrits presentats al jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona contra l'acord del ple en què es va decidir fer costat a la consulta.
L'estratègia legal de l'Estat va aconseguir una resolució cautelar que anul·lava aquell acord. La consulta, però, va tirar endavant i es va fer el 13 de setembre del 2009, amb un gran èxit de participació. La via judicial del cas es mantenia, però, oberta, perquè l'Ajuntament havia presentat un recurs contra la suspensió cautelar de l'acord de ple. Va ser aleshores que Fernández Bozal va intervenir, presentant els dos escrits, en una estratègia que perseguia aconseguir una sentència favorable als interessos de l'Estat que servís per frenar altres possibles consultes. La sentència definitiva del cas encara no s'ha dictat. El primer escrit signat per Fernández Bozal té data de 7 d'octubre del 2009 i inclou, com un dels elements del seu argumentari, l'afirmació següent: “Una consulta relativa a la secessió d'una comunitat autònoma de l'Estat espanyol i la seva integració com a estat independent dins de la Unió Europea entenem que excedeix àmpliament la competència pròpia municipal i el caràcter local, a més de ser un afer d'especial rellevància no per als veïns del municipi concret sinó, segons el nostre criteri, de tot l'Estat espanyol, perquè compromet la integritat del territori nacional”.
Fernández Bozal va ampliar aquesta línia argumental en el segon escrit, del 20 d'octubre del 2009, en què subratllava: “Estimem que plantejar una consulta popular en termes que afecten la integritat territorial de l'Estat i la seva sobirania nacional sí que és una qüestió que afecta l'interès general, i genera un perjudici per a l'estabilitat social i política”.
Com els pobles “proetarres”
Els arguments que l'advocada de l'Estat Fernández Bozal va posar damunt la taula feien una especial incidència en el fet que un ajuntament no té les competències necessàries per organitzar un referèndum d'aquestes característiques. Bozal entenia que, amb l'acord del ple, Arenys de Munt assumia com a pròpia la consulta i es col·locava fora de la llei. “Autonomia no equival a sobirania, tal com ha indicat el Tribunal Constitucional, ni pot vulnerar els àmbits competencials d'altres administracions públiques”, va escriure.
Fernández Bozal va cloure el seu argumentari exposant que un ajuntament no pot donar “cobertura legal a una activitat que l'ordenament jurídic prohibeix”. Va complementar l'argument amb referències de jurisprudència sobre diversos casos d'ajuntaments del País Basc que havien organitzat actes “proetarres”, com ara el de Gatika, i les sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que els prohibien.
Mas, Puig, Tura i l'hemeroteca
La contundent actuació de l'advocacia de l'Estat va comportar una resolució judicial que prohibia de dret, i no de fet, el referèndum. Tot plegat va encendre, i molt, el debat polític aquella tardor. L'hemeroteca és testimoni de les moltes reaccions que aleshores es van produir entre la classe política del país.
El que era cap de l'oposició, Artur Mas, va qualificar l'actitud de l'Estat de “ridícula i desproporcionada”, i Felip Puig, ara conseller d'Interior, va dir: “Si fos veí d'Arenys, no hauria dubtat a votar que sí a la independència”. En canvi, Montserrat Tura, que dimecres va donar el relleu a Fernández, en el rol de consellera va contemporitzar: “La llibertat no és el que ens agradaria fer, sinó el que la llei ens deixa fer”.
