RAMON FARRÉ
DELEGAT DEL GOVERN A LES TERRES DE LLEIDA
“Primer de tot, cal tancar el conflicte amb la UE pel Segarra-Garrigues”
“El canal està en risc si no es tanca el procés sancionador, que no està tancat. I no és un tema de més o menys ZEPA. El que demana Europa és la protecció de les aus. Això és el que hem de demostrar. Això s'ha de fer, i s'ha de fer bé. I punt.”
“Treballem perquè Alguaire sigui un aeroport d'èxit i no subvencionat”
A
Potser hi ha un sentiment, just o injust, en això ja no hi entro, que estem aturats per culpa de l'estat de les finances públiques. Però el primer que hem de fer nosaltres és generar confiança. Cal tenir confiança que hi ha un bon govern que se n'ocupa. Malgrat que no és còmode ni agradable fer el que es fa, la contenció d'ara és necessària perquè després es pugui tornar a remuntar el vol. A una persona que té una hemorràgia, el primer que cal fer és estabilitzar-la. Ara hem d'estabilitzar financerament la Generalitat. Primer cal que les obligacions de la Generalitat es puguin satisfer. La remuntada econòmica també comença per aquí. És normal que l'opinió pública se centri en allò que no es fa. Però hi haurà moltíssimes coses que es continuaran fent. Aquest 2011 per primer cop el pressupost serà inferior al de l'any anterior. Però el del 2011 serà equivalent al del 2008. I se'n van fer moltes, de coses, llavors.
Què és el que sí es farà a Lleida?
El que es farà segur són les escoles que s'estan fent, els centres de salut, l'hospital de proximitat de Balaguer, el Segarra-Garrigues... Hi haurà moltes coses que es faran, però no totes. Ens preocupa, en termes genèrics, com farem funcionar l'aeroport. Dimarts [avui] constituïm la taula estratègica de l'aeroport d'Alguaire amb la Diputació, l'Ajuntament de Lleida, el d'Alguaire, el Consell Comarcal, la Cambra de Comerç, per posar en comú les idees que tenim per tirar endavant aquest equipament. El sector del transport passa per un moment difícil a tot Europa, i és un moment en què les subvencions públiques tampoc no hi poden ajudar gaire. Però cal treballar perquè Alguaire sigui un aeroport que funcioni amb èxit i que ho faci sense ser un aeroport subvencionat.
No tothom hi ajuda. Si Foment hagués donat llum verda a volar fora de l'espai Schengen, ara hi haurà a Alguaire connexions en marxa que encara no s'han pogut fer.
Sí. Foment ha de fer la seva feina. I nosaltres la nostra. Creiem que aquest tema està ben encarrilat. Enguany ha d'estar disponible el permís per volar fora de l'espai Schengen, s'hi han compromès i ho han de complir.
En campanya i els primers dies, el nou govern defensava que el Segarra-Garrigues havia de ser tal i com es va dissenyar originalment. Ara sembla que s'estigui modulant el missatge.
Que el canal ha de servir per allò que es va dissenyar en el seu moment, no vol dir que hagi de ser exactament igual al que es preveia el 2003. No pot ser exactament igual. Però ha de servir als objectius pel qual va ser creat: per crear riquesa, per fixar gent al territori, per dinamitzar l'economia de les terres de Lleida. Això és el que hem de mirar de preservar. Ningú no pot ignorar les sentències de la Unió Europa ni l'existència d'una directiva d'aus ni d'una directiva marc de l'aigua. En aquest sentit, més que modular el discurs, el que fem és concretar-ho una mica més tenint en compte tot el que ha passat des de llavors. Ara l'objectiu primer és no pertorbar res perquè encara no estan tancats els procediments sancionadors amb Europa. Hem de tancar amb Europa tots els conflictes que hi puguin haver. Perquè, si no ho fem, el canal pot estar en crisi.
Què vol dir?
Si no tanquem els conflictes amb Europa, tenim dos riscos: que ens aturin les obres del canal, i que imposin sancions milionàries que hauria d'afrontar la Generalitat. Per tant, primer de tot hem de tancar el conflicte. Que ningú digui que estem dient que reduirem les ZEPA o que no farem cas de les sentències, perquè això no ho estem dient.
Com es tanca, aquest conflicte? Amb més ZEPA?
Tancar el conflicte no passa per dir si cal més ZEPA o menys ZEPA. El que demana Europa és la protecció de les aus. I nosaltres el que hem de demostrar a Europa és que complim amb la directiva d'aus i la d'aigua. Això és el que hem de fer: demostrar que protegim les aus. Això s'ha de fer, i s'ha de fer bé. I punt.
El director general de Comerç va visitar Lleida la setmana passada i va dir que no pot haver una gran àrea comercial a les Basses. Per què no?
Hem de procurar que les grans superfícies dinamitzin el comerç urbà. I per fer això convé que estiguin implicades en la trama urbana consolidada. Si no, es produeix un allunyament de la gent de les ciutats. Ha passat als Estats Units, i ho veiem també a França. No volem que a Catalunya es produeixi aquest fenomen. Volem grans superfície que enforteixin la trama urbana. Però no que desagreguin. D'aquí ve la posició del director general.
Què pensa fer el nou govern amb el litigi de les obres d'art religiós de la Franja?
La directora territorial i el conseller en parlen i n'estan parlant. I parlen de diàleg. Els conflictes es poden tacar amb diàleg, però també reconeixent el que és l'estricta veritat. Però l'estricta veritat no sempre és fàcilment objectivable, i cada part creu que només ella la té tota. I l'estricta veritat comença per dir que són obres eclesiàstiques. Són obres de l'Església que estan dipositades en el Museu de Lleida. I això s'ha de reconèixer. I també que estan sotmeses a una llei de patrimoni de Catalunya i a un ordenament civil que ha de prevaldre en un país democràtic. Dit això, cal buscar tota l'entesa possible, cosa difícil perquè les posicions estan molt confrontades, i per fer això cal fer pocs pronunciaments públics i molt de diàleg tranquil.
Caldrà esperar al pròxim govern d'Aragó?
Sí, ara hi ha eleccions i és molt mala època. Després, amb les institucions ja consolidades, caldrà treballar perquè aquest diàleg es pugui dur a terme. Tot i les dificultats per la confrontació existent, que és molt forta i que arriba al punt que lamento molt en què el mateix bisbe Joan Piris ha de fer front a querelles personals com si ell tingués cap responsabilitat, quan no en té pas.
