Política

Portugal

Portugal desencalla el Tractat de Lisboa

Després que la presidència de torn alemanya de la UE hagués impulsat una solució al punt mort en què es trobava la Constitució Europea, Portugal va agafar-ne el relleu l'1 de juliol del 2007. La seva presidència semestral es va centrar a aconseguir un tractat que substituís la fracassada Carta Magna europea –els ciutadans d'Holanda i de l'Estat francès havien votat «no» en referèndum el 2005– i que fos acceptada per tots els estats membres amb l'objectiu d'agilitar el funcionament de les institucions comunitàries després de l'ampliació.

Després de dures negociacions, el 13 de desembre del mateix any els líder de la UE van firmar a Lisboa en una cerimònia solemne el nou Tractat de reforma, en el qual es van eliminar les denominacions i apartats conflictius inclosos en el projecte de Constitució.

El text, anomenat Tractat de Lisboa, va tornar a topar amb el mateix escull. Els ciutadans d'Irlanda hi van votar en contra en un referèndum. Aquest fet va provocar que els presidents de Polònia i la República Txeca es neguessin a ratificar el tractat. Malgrat el tràmit parlamentari a la República Txeca, un grup de crítics del partit del fins fa poc primer ministre Mirek Topolanek ha plantejat presentar un nou recurs davant el Tribunal Constitucional, que ja va dictaminar que el Tractat no és incompatible amb la legislació txeca.

A banda d'aquests dos països, el president d'Alemanya, que va firmar la llei de ratificació, no ha firmat l'instrument de ratificació, i no ho farà fins que el Tribunal Constitucional Federal es pronunciï sobre la incompatibilitat del tractat amb la Constitució alemanya.

Així, el gran èxit de la presidència portuguesa ha quedat deslluït, i el Tractat de Lisboa també sembla condemnat al fracàs.

El primer ministre portuguès, el socialista José Sócrates, que va guanyar les eleccions del febrer del 2005 i cohabita amb el conservador Aníbal Cavaco Silva, que va guanyar les presidencials portugueses un any després, també ha d'afrontar la crisi econòmica que des de fa anys es viu al país. Fa dos mesos, unes 200.000 persones es van manifestar, en la protesta més gran feta al país, contra el govern i la crisi capitalista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
opinió

25 anys de la mort de Francesc Manunta i de ‘Tintín’ en alguerès

Professor de la Universitat de Barcelona i alcalde de Teià

Un judici polític per a la història

Washington

Merkel arrenca un pla per aturar la guerra a Líbia

Berlín

Govern i comuns presenten avui l’acord definitiu dels comptes

barcelona

Trapero ja es pot defensar, tot i la soga del Suprem

barcelona

Junqueras recorre al tribunal europeu contra la decisió de Sassoli

barcelona

El nou enllumenat del Llac del Cigne i el porta a porta centren la despesa a Caldes

caldes de malavella

El Govern i els comuns tanquen l’acord pels pressupostos

barcelona

Puigdemont, a Casado: “En les democràcies serioses són els ciutadans amb els seus vots els qui decideixen qui té escó”

barcelona