Rècord històric
HORTA-GUINARDÓ · El districte ha rebut una inversió rècord de 250 milions d'euros que han desencallat temes històricament pendents. Queden per fer, però, grans projectes i actuacions en barris determinats
A Horta-Guinardó s'hi ha fet en els darrers quatre anys una inversió de 250 milions d'euros. La gran amplitud del territori ha implicat grans necessitats i grans inversions, tal com en altres moments s'havia fet en zones com Nou Barris, segons explica la regidora del districte, Elsa Blasco. Aquesta inversió, diu, es pot qualificar de rècord, i significa “haver posat al dia” el districte: “Hem fet coses que podria haver fet qualsevol equip de govern perquè tocava fer-les, però també hem desencallat temes històrics, com l'enderroc del viaducte de la ronda del Guinardó, o la rehabilitació de les bateries antiaèries del Turó de la Rovira”. El Mas Guinardó o el Dipòsit d'aigües pluvials de l'avinguda de l'Estatut, són altres exemples, segons la regidora, que hi afegeix l'illa d'equipaments del mercat del Guinardó o l'expropiació de la masia de Can Fargas. En aquest emplaçament està previst situar-hi l'escola de música, projecte que haurà de passar al següent mandat, degut a l'elevat cost que representa. El Casal de la Font d'en Fargas, en canvi, podrà ser inaugurat per la festa major.
Per a Blasco, una de les característiques d'aquest mandat ha estat com s'han repartit les citades inversions. Reconeix que alguns barris han rebut, però, menys atenció, com és el de La Clota o el de Sant Genís. En aquest darrer, ho justifica adduint que s'esperava la injecció de capital de la llei de barris, que no va acabar d'arribar.
Opina l'oposició
Precisament, la desigualtat en el repartiment de les inversions és una de les principals crítiques que es fa a Blasco des del grup de CiU. Així, Maite Fandos, reconeix que en aquest mandat s'han fet grans obres, però segons opina, també “s'han perdut grans oportunitats”. Entre aquestes, Fandos destaca els dos plans de La Teixonera, els quals, assegura “han quedat al calaix”, el citat barri de Sant Genís, Montbau o La Llosa. “Mentre esperem que arribi la llei de barris, no arreglem Sant Genís, i mentre esperem les inversions no hem pogut arreglar La Llosa, i així es perd molt de temps”. També Esther Capella, d'ERC, considera que han quedat parts del districte per cobrir i que, tot i haver solucionat dèficits històrics, a l'equip de govern li ha quedat pendent el diàleg amb els portaveus veïnals, així com el funcionament dels òrgans de participació. Capella cita com a exemple el cas de la modificació del PGM del Carmel on, segons recorda, el seu partit va tenir un paper determinant, en aconseguir que de 700 afectats, es passés a 400.
El pla del Carmel
La modificació del PGM del Carmel ha estat un dels temes més polèmics del mandat, i al principi va desembocar amb grans protestes dels afectats i amb plens de districte molt moguts. Darrerament les coses s'han anat calmant. Segons Blasco, es deu a què la remodelació global s'està tirant endavant a poc a poc i abastant peces que són necessàries per desencallar altres projectes, com una escola bressol o un aparcament.
Per Fandos, en canvi, la crisi ha frenat les intervencions que hi havia planificades i això ha paralitzat la reconversió. Aquesta frenada repercuteix, segons la representant de CiU, en els veïns afectats. També el seu representant, Pere Ferrer, ha insistit en diverses ocasions en què no reben prou informació de com s'està desenvolupant el pla i de com es portaran a terme les negociacions per a futures expropiacions o per calcular el preu del pis o per com es financen els pisos pont, entre moltes altres qüestions.
En una situació semblant es troben els veïns implicats en la reforma del parc dels Tres Turons. Segons Blasco, molts veïns ja han demanat ser expropiats. Altres, en canvi, no han modificat la seva oposició. També des de CiU s'ha criticat el fet d'haver optat per convertir el parc en una gran zona verda, i no haver estudiat la possibilitat de mantenir-hi els veïns: “De nou, mentre esperem expropiar, hem perdut quatre anys sense arreglar el parc”, conclou Fandos.
La crisi fa aturar la llosa de la Vall d'Hebron
clara ribasUna de les gran obres previstes que ha quedat aturada, sobretot pels efectes de la crisi econòmica és la llosa de la Vall d'Hebron, on els plans MPGM incloïen la transformació de la Llosa, una gran superfície de formigó que recobreix les cotxeres del metro i el dipòsit municipal de cotxes, en un illa multiequipaments, entre els quals hi havia d'haver l'àrea de consultes externes de l'hospital.
Blasco assegura que s'ha avançat en el terreny administratiu, però avança que no està clar que l'hospital finalment s'hi pugui traslladar. Mentrestant, el districte ha optat per rehabilitar l'actual mercat mentre s'espera que arribin millors temps per afrontar la gran transformació, que preveia col·locar una superfície de supermercat de mida mitjana i nous equipaments que tinguessin un efecte de crida sobretot dirigit al gran nombre de vehicles que circulen per la ronda. Segons Blasco, els projectes a curt termini preveuen fer més visible l'actual mercat i seguir avançant en la tramitació administrativa dels projectes, amb vista a tenir-ho a punt quan la situació econòmica ho permeti.
