Una travessa oberta al país de l'aigua calenta
Sis candidatures basteixen un escenari polític on, al marge d'intencions i valoracions, el resultat obtingut pel PIC el 2007 pot marcar notablement
Amb sis candidatures en joc a Caldes, si bé una de residual, com és el cas del PP –més que res perquè no ha tingut mai representació–, l'escenari és obert. Amb tot, i a l'hora de fer un anàlisi, el que segurament pot tenir una notable incidència són el sis regidors que va treure el PIC el 2007. És cert que han governat amb minoria, però el resultat de sis regidors, sent una força independent desmarcada dels partits majoritaris i/o tradicionals, obre si més no el debat sobre un possible manteniment d'aquest statu quo. Això o fer cas de les previsions de creixement del candidat del PIC.
Colomer no s'amaga de dir que treballa per a la majoria. En tot cas, el resultat final pot estar encara obert. I més quan, tot i la relació tempestuosa que han mantingut, malgrat les trobades i separacions, CiU i ERC no han tingut problemes a l'hora d'anar pactant. Aquest és un efecte que s'ha de tenir en compte. Per tant, i a banda de relleus i cares noves, que tot compta, Caldes al llarg d'aquest mandat ha demostrat un establiment notable d'un cert sentit de responsabilitat entre totes les forces; és a dir, al marge del debat polític i la discrepància, del trencament d'un pacte abans de l'arribada a l'alcaldia del PIC, el 2007, no hi ha hagut picabaralles polítiques ni polèmiques; és més, molts temes s'han aprovat per unanimitat.
Independents
El recorregut polític en democràcia de Caldes ens pot indicar algunes coses; durant els principis de democràcia i al llarg de setze anys, el govern va estar liderat per una agrupació d'electors, Independents per Caldes, que van anant assolint majories, passant per davant d'UCD i CiU. Es va arribar al punt que els independents van acabar el seu recorregut en solitari, amb onze regidors, sense cap rival. Després els independents van desaparèixer i els següents mandats es van presentar CiU i ERC, i van assolir l'alcaldia els convergents amb un pacte amb ERC. No va acabar bé. La picabaralla entre les dues formacions va deixar ERC a l'oposició. La introducció del PSC no va variar gaire l'escenari. CiU i ERC van tornar a formar govern, si bé al final va ser ERC qui es va quedar a l'alcaldia i CiU a l'oposició –s'havien de repartir dos anys cadascun l'alcaldia.
Ara es plantegen dos escenaris, dos models. Un, l'actual –sense descartar pactes, evidentment–, que passa pel PIC, fins i tot revalidant una minoria còmode per governar, o bé recompondre les relacions entre CiU i ERC en funció del resultat. Experiència en això en tenen.
