La progressió perfecta del PSC, a prova
L'ascensió imparable dels socialistes, que des del 1995 han passat de tenir cinc regidors a vorejar la majoria absoluta, podria arribar als seus límits i es podria donar un escenari de pacte menys còmode que l'actual amb Esquerra
La progressió del PSC a Rubí des dels comicis de 1995 ha estat imparable. En vuit anys ja havia doblat la seva representació de cinc regidors, cosa que el 2003 ja li va donar l'alcaldia, i en les últimes eleccions va quedar a un sol edil de la majoria absoluta. A través de pactes estables amb CiU i ERC, primer, i amb Esquerra en solitari, durant l'últim mandat, ha pogut governar amb relativa tranquil·litat, tot deixant enrere la històrica vinculació de la ciutat amb el PSUC i amb Iniciativa per Catalunya –va dominar el consistori des del 1979 fins al 2003–. Però el desgast de la marca socialista tant a nivell nacional com estatal, els efectes de la crisi econòmica i alguns projectes de ciutat no culminats –com ara la no-aprovació del POUM per part de la Generalitat– podrien complicar-los l'escenari. Segons una enquesta publicada pel Diari de Rubí, el PP i CiU tindrien un avenç espectacular, amb la qual cosa no seria descartable que els dos grans rivals tradicionals d'esquerres es veiessin obligats a forçar un pacte per garantir un govern d'estabilitat, si les circumstàncies així ho requerissin.
La cap de llista d'ICV-EUiA, Marta Ribas, ho té molt clar: “Sigui amb qui sigui, no pactarem si no és per dur a terme el nostre programa i el model de ciutat”; i l'actual alcaldessa i candidata del PSC, Carme García, tampoc no està disposada a cedir en els punts programàtics més importants. En aquest sentit, seria molt més natural una reedició de l'actual acord dels socialistes amb ERC, sobretot si aquests últims són capaços d'obtenir un tercer regidor que fa quatre anys va quedar a només 97 vots. Seria en el cas de no abastar l'aritmètica dels 13 edils que haurien d'arribar les converses i, en conseqüència, l'eliminació de les diferències dels últims anys.
L'ambició de CiU
Pel que fa al PP, també afronta els comicis amb optimisme, ja que té un electorat molt fidel –manté els tres regidors des de 1995– i és conscient que pot esgarrapar vots arran del descontentament general amb les altres administracions encapçalades pels socialistes. El seu perill rau en la hipotètica dispersió del vot cap a Ciutadans i, en menys mesura, cap a Plataforma per Catalunya, que en les eleccions catalanes van obtenir uns resultats acceptables. Tot i això, confia en el seu arrelament a la ciutat, i en el fet que C's, l'any 2003, ja va quedar molt lluny de l'objectiu. Un possible pacte, atesa la seva línia dels últims quatre anys, seria altament improbable, de la mateixa manera que en el cas d'ACR. D'estructura rígidament assembleària, la candidatura alternativa aposta per una altra manera de fer política: dóna prioritat a la transparència i fa gala del seu allunyament de l'actual sistema de partits. Finalment, la Federació d'Alternatives Veïnals de Rubí aspira a millorar els 317 vots de 2007.
Les polítiques socials, a debat
Per ICV-EUiA, però, els recursos destinats al pla d'acompanyament de la crisi van ser insuficients, i creu que encara s'ha de donar més prioritat a l'atenció als col·lectius desafavorits. “També s'ha de mantenir la ciutat econòmicament activa”, puntualitza García que, sigui com sigui, en cas de repetir, haurà de fer molts equilibris per arribar a tot arreu. Un dels seus punts forts, així com en el cas d'ERC, serà la posada en marxa de l'Acord pel Desenvolupament Econòmic i Social, que té el suport de totes les forces. CiU i el PP, però, voldran posar especial èmfasi en la transformació integral dels polígons industrials. Quant al POUM, serà un dels primers tràmits que haurà de superar el nou govern, després que la Generalitat l'aturés. Una mostra que la necessitat de consens serà immediata.
R
Q
