Les opcions independents es multipliquen al territori
Malgrat la reiterada cantarella de la desafecció política dels ciutadans, la gran majoria de les poblacions afegeixen a les candidatures tradicionals grups sorgits de la societat civil
L'any 2003 el Maresme va viure una autèntica eclosió dels grups independents; en alguns municipis van fer capgirar els resultats electorals i la seva presència en l'escenari polític va obligar els grups tradicionals a replantejar les estratègies per fer arribar a la ciutadania el seu missatge. Vuit anys després, sembla que la història es repeteix, i segons les llistes aparegudes ahir al Butlletí Oficial de la Província, només sis pobles no tenen entre l'oferta de candidatures una que no estigui sota el paraigua de les sigles d'un partit polític. Es tracta de Caldes, Òrrius, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera. La resta presenten opcions inicialment allunyades de les directrius de les grans formacions i defensen “una altra manera de gestionar allò que és públic”.
Interessos diversos
Els grups independents tenen naixements molt diversos. Alguns sorgeixen com a resultat de la preocupació d'uns quants veïns pel que consideren una amenaça per al municipi. És el cas, per exemple, de SOS Llavaneres, creat com a resposta al boom immobiliari que finalment va destapar el cas Pretòria. D'altres irrompen en l'escenari polític local després de considerar que les seves peticions particulars, o col·lectives, no obtenen la resposta adequada. Aquí trobem, entre d'altres, Tots per Sant Cebrià, que aglutina gent diversa, però amb un fort component de les urbanitzacions; l'Alternativa Independent de Cabrera, amb gent del Pla de l'Avellà, i els Vilatans d'Arenys de Munt, que recullen també les inquietuds dels nuclis més allunyats del centre del poble.
Al mateix temps, altres formacions independents es nodreixen de gent no satisfeta amb la manera de fer política, i impulsora de camins alternatius que impliquin més participació dels ciutadans i, alhora, més compromís amb la seva població. L'Entesa per Calella s'emmarcaria en aquest sector, segons defensen ells mateixos. Finalment, també trobem agrupacions encapçalades per antics candidats de partits clàssics. És el cas de Gent de Teià: té com a cap de llista Joan Castan, que va ser alcalde del municipi per CiU durant dotze anys i que encara conserva el carnet de militant.
AM2000: la fi d'un grup que va governar
El cas d'Arenys de Munt 2000 és un clar exemple d'èxit per a les formacions independents. L'any 1995 va irrompre en la política local sorgit de l'associacionisme. Liderat per Andreu Majó, va aconseguir després de quatre anys a l'oposició passar a ser la força més votada el 1999 i aconseguir l'alcaldia. Quatre anys després, el 2003, revalidava la confiança amb una majoria absoluta i el 2007 es va produir el relleu amb el nou cap de llista, Carles Móra. A final del 2010 els seus representants van anunciar que el projecte estava esgotat i que no es tornarien a presentar a les eleccions. Un altre cas d'independents que no poden resoldre el relleu ha estat el del Moviment Alternatiu de Tordera (MAT), que ara ho deixa, però avisa que tornarà.
El BOP s'oblida de la llista de CiU de Caldes d'Estrac
Sorpresa majúscula i neguit va sentir ahir l'alcalde i cap de llista de CiU de Caldes d'Estrac, Joaquim Arnó, quan va comprovar que en les llistes provisionals amb les candidatures municipals pel 22 de maig publicades en el Butlletí Oficial de la Província no hi sortia la seva. La federació nacionalista ja ha presentat una esmena per resoldre l'error. També van obviar la llista d'ERC d'Òrrius i la del PP a Cabrera de Mar.
PxC multiplica per dos les candidatures
Plataforma per Catalunya puja també significativament pel que fa a municipis on presenta llista. Si fa quatre anys només va ser present a Mataró i Malgrat de Mar, en aquests comicis tindrà llista a Cabrils, Palafolls, Calella i Pineda. A Palafolls serà la segona vegada que prova sort, perquè la primera va ser el 2003, quan el partit tenia molt pocs mesos de vida, i només va obtenir 19 vots. L'objectiu: aconseguir representació.
Ciutadans queda a la mínima expressió
Ciutadans experimenta la davallada més sonada a la comarca pel que fa a nombre de candidatures. De les nou que va aconseguir el 2007 (Arenys de Mar, Cabrera, el Masnou, Mataró, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de Vallata i Vilassar de Mar) passa a només dues (Vilassar de Mar i Malgrat de Mar). El partit d'Albert Ribera sembla que no té gaires seguidors al Maresme.
Cabrils, al capdavant en nombre de llistes
Després de Mataró, amb tretze grups que presenten candidatura, Cabrils torna a ser el municipi de la comarca que reuneix un nombre més elevat d'opcions electorals. No en va, aquesta petita població té cada quatre anys moltes dificultats a l'hora de formar govern en vista d'un vot tan dispers. Segueixen Cabrils els municipis d'Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Malgrat de Mar i Pineda, amb vuit grups cadascun.
