CiU i PSC: el matx final
CASTELL- PLATJA D'ARO · CiU prepara l'assetjament per recuperar el seu feu, en el que es preveu un matx final amb el PSC, el qual veu que, en poc temps –massa poc–, se l'ha de valorar comparant-lo amb el llegat Giraut
L'excel·lent fotografia de Lluís Serrat que il·lustra aquesta anàlisi de Castell-Platja d'Aro no deixa de tenir un punt de premonició notable. Si més no ens ofereix una de les possibles sortides. Sobretot si hi ha un empat entre PSC i CiU, opció que alguns analistes de poble veuen possible. Per tant, i si mirem la imatge, a baix, i d'esquerra a dreta, Estel Rodríguez (ERC) i Joan Giraut (CiU) ja es col·loquen junts, tot fent parella. Coincidència? Per descomptat. Però és una possibilitat. De tota manera, ERC predica que no vol tancar cap porta i pactarà programa en mà. Molt lloable. ERC és va quedar a les portes del segon regidor i, ara, amb Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que capitaneja el seu anterior regidor i cap de llista, David Puig, segurament, l'afectarà. I el PP? Què en fem del PP? Peter Kolidlo, l'alcaldable popular, representa la cara més amable que ara mateix pot aportar. I més, quan els populars han fet una notable purga interna, que –tot s'ha de dir– els ha deixat un bloc de dissidents que, diuen, els faran campanya en contra. De tota manera, el vot del PP és picapedrer... vull dir fidel, i el regidor segurament el tindran.
Per tant, i tenint en compte sintonies personals, i al marge de bonics partidismes, no es pot descartar un possible pacte entre CiU i ERC i, qui sap, amb el suport del PP. De fet aquest ja va pactar amb ICV per fer la moció de censura i formar govern. Més rar que això...
Equadors i meridians
Hi ha dues variables molt contundents que es creuen notablement. La més important, i que es converteix en l'equador i meridià del mandat, és la moció de censura que impulsen el PSC, ICV i el PP, i que fa CiU fora de l'alcaldia, després de 18 anys. Això va tenir lloc el 17 de setembre del 2009. Una moció que tindrà, més enllà d'haver assolit l'alcaldia pel PSC, clars guanyadors i vençuts. Per destronar un rei, i dispenseu la comparació, millor enterrar-lo i, si és possible, davant notari. En el cas de Giraut, el van exiliar a l'oposició, però no el van enterrar en cap panteó. Error.
La moció, en tot cas, el que ha fet ha estat reforçar-lo, en tots els sentits. Ara, d'aquí que es recuperi l'alcaldia ja es veurà. També caldrà veure si el PSC ha convençut en aquest temps; d'això, i de possibles pactes, dependrà tot.
La moció va permetre, això sí, assolir tres objectius clars, quatre si tenim el de fer fora CiU, però aquest ja l'hem dit. Aquest bloc seria la segona variable, el dels resultats. El primer va permetre que Dolors Padilla aconseguís l'alcaldia per poder exemplificar el que havia predicat des de l'oposició: que el govern de CiU estava totalment esgotat. I no oblidem que Padilla va treure un excel·lent resultat. La pregunta és: haurà tingut temps de provar-ho? La pregunta del milió. A Antonio Cano, del PP, i després del pacte i les picabaralles amb CiU, la jugada li ha sortit força bé: va continuar mantenint l'àrea d'Urbanisme, va fer-hi el que hi volia i se n'ha anat cap a casa. Pedro Torres, d'ICV, per la seva part, va optar per pagar el peatge de pactar amb el PP més que res per agafar finalment unes àrees, com Joventut i Ensenyament, que li poden permetre demostrar que no és un partit només d'oposició, sinó que pot governar. Ara bé, i de com la ciutadania valorarà el pacte, en sortirà un resultat o un altre. S'entendran motivacions i es valoraran resultats?
Nous jugadors
L'entrada d'UPD i SI serà significativa? David Puig (SI) és evident que desapercebut no ha passat. Des d'ERC ha donat suport a CiU, però ha volat massa al seu aire. Veurem si el carisma li serà suficient. Per la seva part, Antoni Navarro és una persona molt coneguda, havia estat al PP, i ara aborda aquest nou projecte amb molta il·lusió. Però, segurament, li caldrà més que il·lusió per fer-se escoltar.
