La família creix

Quant més serem més riurem, diu la dita. Però els partits que volen governar Montgat els propers quatre anys no estan per festes ni relaxacions. Com a molts municipis de Catalunya, l'economia no està per fer promeses de grans projectes. I en clau local, els sis partits que es presenten a la cita del 22-M engreixen aquests dies la maquinària per convèncer els electors i aconseguir els quatre nous llocs de regidor que sortiran d'aquesta cita amb les urnes. El creixement de població a la vila ha culminat en aquests quatre anys amb la superació de la barrera dels 10.000 habitants, que per llei suposa incrementar el nombre de representants al ple municipal fins a arribar als 17. Així, a una setmana de l'inici de la campanya, en la cursa per aconseguir la major part del pastís de la sala de plens es prem una mica més l'accelerador.

Com passa des del 1995, són dos els favorits per creuar en primera posició la meta montgatina. Des de llavors, en les quatre últimes consultes municipals, el PSC i CiU s'han repartit dues vegades cadascun l'honor de ser la llista més votada. Sempre, això sí, amb pocs vots de diferència, fins al punt que a les conteses de 1999 i de 2003 tots dos partits van assolir cinc representants cadascun. Fa quatre anys, aquest empat es va trencar lleugerament a favor dels socialistes, que finalment van aconseguir liderar el govern gràcies al suport de l'única regidora d'ICV-EUiA i, sobretot, dels dos d'ERC.

Ara, a pocs dies d'acabar aquest mandat, el panorama electoral no divergeix gaire d'aquesta lluita aferrissada entre socialistes i convergents. Pel que fa al PSC, l'avala la inèrcia de presentar-se amb l'alcalde Jordi Ràmia com a cap de llista, que en aquests quatre anys ha viscut un govern tripartit d'esquerres plàcid si es compara amb el convuls mandat anterior. CiU, però, s'ha sabut rejovenir –l'exbatlle i alcaldable de fa quatre anys, Alfred Matamala, va plegar de regidor el 2008–, i se situa com a cap de llista un nouvingut a la política: Francesc Garcia. Prometent una gestió municipal eficient i professional, i amb una posada en escena adaptada als temps, Garcia ven il·lusió i convicció d'obtenir grans resultats a les urnes, fins i tot la majoria absoluta.

En cas que això no succeeixi i que el bipartidisme continuï, per segon mandat consecutiu tornarà a ser clau el paper d'ERC, liderat novament per Rosa Funtané, cobejada per Ràmia i per Garcia i avalada per una tasca força reconeguda a la seva regidoria. Catalana i progressista, la posició d'ERC és frontissa entre CiU i el PSC, i tot i que Funtané aprova satisfactòriament el tripartit d'esquerres, ja ha matisat que la formació republicana estarà oberta a escoltar els cants de sirena convergents. Pel que fa a ICV-EUiA, amb poc que creixi en suports podria aconseguir el seu segon representant. Per acabar, molts donen per fet que a la festa es colarà un darrer convidat: de nom, Ciutadans. Però, l'entrada del seu cap de llista, l'exregidor Paco Rodríguez, no serà pas casual, ja que el 2007 es va quedar a molts pocs sufragis d'obtenir representació.

Tornant al frec a frec sociovergent, uns i altres tenen motius per, respectivament, vantar-se de la feina feta i denunciar les errades del mandat. Així, la balança es desequilibraria a favor del PSC –i per extensió, a favor dels seus socis, ERC i ICV-EUiA– si es considera la realització d'alguns projectes i fites històricament reivindicades, com el cobriment i urbanització de la riera Sant Jordi o l'aturada de tots els trens a les dues estacions que hi ha al poble. La punxada del boom immobiliari ha frenat en sec els ingressos municipals, els números dels quals s'han acabat quadrant amb el milió d'euros que una societat educativa privada ha invertit per fer una escola d'elit en terreny municipal.

Segons l'alcalde, la crisi econòmica també ha estat la causant que el poble segueixi somiant amb la idea de gaudir d'una piscina municipal a la façana marítima o la necessitat de tenir un geriàtric. Aquestes dues mancances són algunes de les raons de CiU per exigir un canvi de govern. Però n'hi ha més. L'augment del 34% en l'impost de l'IBI –que va motivar una concentració davant de l'ajuntament i la posterior suspensió del ple, en el que ha estat el moment més tens del mandat–, o la pèrdua de teixit empresarial –Farggi, Ceràmica Industrial Montgatina– i el conseqüent impacte laboral són l'altra cara de la moneda.