Cap a un govern de capital
Els candidats mostren la voluntat d'aconseguir el reconeixement definitiu de capitalitat a la comarca, discutit des d'alguns sectors, i estan oberts a negociar pactes que puguin fer realitat els seus programes
L'Ajuntament de la Bisbal tindrà els pròxims quatre anys disset regidors, quatre més que fins ara. L'augment de població –ara hi ha uns 11.000 habitants– ha permès que s'ampliïn les possibilitats de representació al consistori i seran cinc les candidatures que es disputaran els llocs disponibles. Dos dels candidats repeteixen com a caps de llista –Pere Teixidor (ICV-EUiA-E) i Lluís Sais (ERC), actual alcalde–, mentre que els altres tres s'estrenen en aquest repte: Òscar Aparicio (PSC), Núria Anglada (CiU) i Andrés Cano (PP). Tant Aparicio com Anglada, però, ja són ara regidors.
És difícil, a hores d'ara, establir una direcció o una altra del vot dels bisbalencs, feu socialista entre el 1991 (el PSC va prendre llavors el relleu del domini a CiU, que havia governat del 1983 al 1991) i el 2007. Moltes coses han canviat i molts factors poden influir en els resultats. La composició de l'Ajuntament ja va variar notablement el 2007, amb el trencament de la majoria absoluta del PSC i la seva relegació a la banqueta de l'oposició, a causa del pacte de govern entre ERC i CiU. El PSC havia guanyat en vots, però havia empatat en nombre de regidors (cinc) amb ERC, que havia experimentat una pujada important respecte del 2003 (tres). Aquest fet i el lleuger augment de CiU (d'un regidor a dos) va deixar servit en safata el pacte que havia de fer fora del govern els socialistes. Així doncs, i després de conèixer les valoracions favorables de CiU i ERC sobre els anys de govern conjunt, no seria estrany que, si els resultats els ho permeten, es reedités l'acord.
Relació difícil entre ERC i el PSC
I per què no un gran pacte entre ERC i el PSC? El 2007 era pràcticament inviable, bàsicament per les eternes desavinences personals entre els dos caps de llista, Lluís Sais (ERC) i Ramon Romaguera (PSC). Però aquesta vegada el candidat dels socialistes és Òscar Aparicio, que és regidor de l'equip de Romaguera i que té un tarannà potser més obert al diàleg amb els republicans que no pas el seu antecessor. Malgrat això, ara mateix els separen la baralla i el ball de xifres sobre les finances locals, que han portat, fins i tot, l'equip de govern a amenaçar els socialistes de dur-los als tribunals per haver fet “afirmacions falses”. És, doncs, un obstacle difícil de superar i les coses no sembla que vagin pel camí de solucionar-se, almenys de manera immediata.
Els de CiU, que fa onze anys que obtenen mals resultats a la Bisbal, valoren de manera molt positiva el que s'ha fet aquests quatre anys en virtut del pacte de govern i no s'amaguen que, si cal, es pot renegociar l'acord, tot i que tampoc no tanquen la porta a cap altra possibilitat.
I falta situar els dos candidats de formacions menys afavorides: Pere Teixidor, d'ICV-EUiA, i Andrés Cano, del PP. Teixidor ja és veterà a l'Ajuntament. Ja es va presentar el 2003 com a cap de llista i des de llavors és regidor, l'únic del seu grup. I Cano fa la seva primera incursió en política municipal, amb l'esperança d'aconseguir representació en un municipi que sempre s'ha resistit al seu partit.
Un repte rere l'altre
La Bisbal ha tingut en els últims deu anys un creixement notable, acompanyat d'un nivell d'exigència més elevat per part dels ciutadans en relació amb els serveis públics. Són aquests serveis els que haurà de continuar garantint l'equip de govern que entri, malgrat que la situació econòmica general i els problemes de finançament dels ajuntaments no hi acompanyin. Però, a més, les accions s'hauran d'encaminar a mantenir una capitalitat del Baix Empordà que ha estat posada en qüestió moltes vegades –a la comarca hi ha tres municipis que li doblen la població–, però que la Bisbal es resisteix a traspassar perquè considera que té prou elements per exercir aquesta denominació.
