CiU se sent forta per aspirar a la majoria

Els primers dies de Fires, a la terrassa de la recentment estrenada coberta de la plaça Catalunya de Figueres, el candidat del PSC, Pere Casellas, demanava al d'ERC, Francesc Canet, si podia fer-li una foto acompanyat d'altres membres de la candidatura. Canet retratava, i Casellas i els seus companys de llista s'hi posaven bé. Els portaveus i candidats de PSC i ERC han estat figurants destacats en aquest mandat i també són els que les anàlisis electorals situen com els que en poden sortir més malparats el 22 de maig. Tots dos han patit un revés en clau interna, encara que tots dos se n'han sortit prou bé. Pere Casellas va ser molt qüestionat com a responsable del PSC a Figueres i es va haver d'enfrontar, en la primera meitat d'aquest mandat, amb el sector del partit afí a l'exalcalde, Joan Armangué, amb qui va tenir una dura polèmica a partir de la baixada que va experimentar el partit en els darrers comicis electorals. La conseqüència final és que Armangué va posar fi a més de trenta anys de militància i ha abjurat de la línia del PSC a Figueres, mentre que Casellas en va sortir victoriós, es va saber envoltar d'afinitats, formar una candidatura unida i oblidar els conflictes interns que va viure. El procés de Canet ha estat a l'inversa en el temps i en les raons, però també n'ha sortit victoriós. Els problemes per al candidat republicà han arribat en aquests darrers mesos, en el procés de confecció de la llista, especialment amb la inclusió de l'exregidor d'ERC i del PSC Esteve Gratacós. Aquest fet va suposar veus discrepants en el si del partit i que dos regidors, amb qui Canet no comptava perquè tornessin a repetir a les llistes en els primers llocs, abandonessin el grup municipal amb quinze dies de diferència. El cap de llista, però, ho ha pogut reconduir i ha afrontat la cita electoral amb l'executiva local plenament convençuda dels seus plantejaments. Ara s'haurà de veure si aquests episodis han tingut efecte entre els electorats respectius.

A Figueres, pocs qüestionen un segon triomf de Santi Vila (CiU) i la incògnita és saber si serà capaç d'obtenir la majoria absoluta, fet que fins ara no s'ha produït mai a la ciutat. Aquest ha estat sempre un repte d'extrema dificultat amb què han topat candidatures que semblava que ho tenien tot a favor per aconseguir-ho, especialment a l'època de l'anterior alcalde convergent, Marià Lorca, que el 1991 es va quedar a un regidor de la majoria absoluta, com també li va passar al PSC, el 1983, aleshores liderat per Emili Pallach, que també va obtenir deu regidors.

Ara, Santi Vila està ben situat. La transformació que s'ha començat a generar en aquests quatre anys, tot i el duríssim context econòmic, ha estat ben rebuda per la ciutadania, que veu com, al marge de canvis urbans significatius, com ara la plaça Catalunya, l'avinguda Vilallonga o la plaça Tramuntana –davant la Torre Galatea–, s'ha posat fil a l'agulla per dotar la ciutat d'equipaments llargament reclamats i, al mateix temps, resoldre el futur d'edificis que feia anys que estaven en desús, com ara l'antic Escorxador, la casa natal de Salvador Dalí, el convent dels Caputxins o la plaça de braus. En tots aquests espais, aquest any està previst que comencin les obres per tornar-los a dotar d'utilitat. L'impuls a equipaments de tot tipus i la proximitat de l'alcalde amb els problemes dels ciutadans són dos dels aspectes més ben valorats en aquest mandat.

Els adversaris de Vila intenten trobar forat en temes més de caràcter intern per devaluar la feina feta. Els més bel·ligerant és el PSC, que ha triat la situació econòmica municipal, que presenta com apocalíptica, per mirar de desgastar CiU. Repetint episodis que el mateix Armangué, quan era a l'oposició, havia utilitzat per atacar el govern de Lorca. I és que la política figuerenca, tot i el relleu generacional que s'està produint, s'encalla en vicis i actituds que ja hi eren fa vint anys.

La situació financera és precària, però, tot i així, la majoria de candidats escampen promeses electorals com si l'estat de la caixa fos òptim, en un nou episodi de construcció d'una “ciutat virtual”.

El fet que el PSC ha estat tres anys en el govern amb CiU i ICV, i ERC, un –el darrer– és utilitzat pel PP, que es vol presentar com a alternativa de govern. De fet, és l'únic grup dels que hi ha actualment en el consistori que, ni en aquest mandat, ni en l'anterior, no ha participat del govern municipal. Les propostes, però, que fan els populars parteixen d'una homogeneïtzació d'una línia discursiva fixada des de la direcció catalana del partit amb qüestions com ara la seguretat, la immigració i l'economia com a pals de paller de la seva campanya electoral. A Figueres, el PP també arriba a les eleccions amb un desgast intern producte d'un procés tumultuós d'elecció de candidat i de confecció de les llistes. La candidata, Maria Àngels Olmedo, avalada per la direcció gironina, ha portat a terme una renovació amb l'objectiu d'aconseguir quatre regidors, el doble dels que va obtenir el 2007.

Les altres tres formacions, ICV, CUP i SI, disputen espais electorals comuns, i això pot acabar frenant les seves expectatives. ICV va recuperar fa quatre anys la representativitat en el consistori i el seu regidor ha governat tot el mandat amb CiU. Amb un nou candidat, Iniciativa vol repetir presència però li han sortit competidors, especialment la CUP i el seu candidat, Joan Font, que fa temps que treballen per estrenar-se a l'Ajuntament. Per això aspiren a treure un pòsit de vots que restaran d'altres formacions d'esquerres i independentistes. En aquest escenari també s'hi i mou Solidaritat per la Independència, l'últim d'afegir-se a la pugna electoral.