SECTORS (V)
Empreses i ocupació
Aguantant el cop
Barcelona ha perdut teixit productiu en els últims quatre anys i ha destruït un 10% dels llocs de treball
El 22@ ha crescut malgrat les circumstàncies i es confirma com a districte del coneixement
Tot i la nova terminal, l'aeroport encara està lluny de ser un ‘hub' mentre el port creix, però no pot aprofitar el seu potencial
Aquesta legislatura ha estat marcada per una crisi econòmica de la qual Barcelona no ha sortit il·lesa. La capital catalana, però, ha resistit millor gràcies al turisme i als serveis i a l'aposta per la nova economia del coneixement, concentrada sobretot al 22@.
Manuel Royes
Delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca
Miquel Valls
president de la cambra de Comerç
Josep Maria Rañé
President del Consell de Treball, econòmic i social de Catalunya
Albert Recio
professor d'Economia Aplicada UAB
“La crisi també té impacte a la ciutat de Barcelona, malgrat que concentra activitats menys cícliques que la seva àrea metropolitana. I malgrat, també, que el turisme ha mantingut un elevat nivell d'activitat. Des de l'inici de la crisi el nombre de persones enregistrades com aturades a les oficines del SOC s'ha multiplicat per dos. L'impacte real és segurament més fort, ja que molts aturats de la construcció i de la indústria resideixen fora de la ciutat. Estem davant d'un desastre social de notable magnitud. El més preocupant, però, és que els discursos econòmics dominants continuen entestats en les mateixes velles idees que ens han portat fins aquí: privatitzar, liberalitzar, rebaixar impostos. Ningú no ens explica com reorientar l'activitat, com reduir l'insuportable nivell de desigualtats, com farem front a la crisi ambiental. Continuem en crisi i presoners de velles idees i interessos. És hora que comencem a pensar com canviar de model”.
L'impacte de la recessió
A Barcelona hi ha inscrites a la Seguretat Social 72.000 empreses i comerços i uns 114.000 autònoms. La crisi s'ha deixat notar aquesta legislatura amb un descens del 8,9% i del 6,6%, que també s'ha traslladat al mercat de treball: hi ha 668.000 ocupats, un 10% menys que el 2007, segons les dades del Consell Econòmic i Social de Barcelona. Naturalment, la construcció és el sector més afectat (46%) i ha destruït un de cada tres llocs de treball. L'ocupació industrial ha baixat un 22% i els serveis han aguantat, amb un descens del 4%. En conseqüència, l'atur s'ha més que doblat en aquest període i afecta uns 108.000 barcelonins.
El teixit empresarial que ha viscut una transformació més important és el del Poblenou, que en els darrers quatre anys ha accelerat la concentració de companyies relacionades amb el coneixement, el disseny, la biotecnologia i les TIC. L'objectiu del projecte municipal nascut el 2000 era transformar 4 milions de metres quadrats. El 70% de l'espai està ja planificat i actualment hi ha instal·lades al 22@ més de 7.000 empreses i comerços i uns 4.400 autònoms.
Pel que fa a infraestructures, Barcelona ha agafat volada amb la inauguració, el 16 de juny del 2009, de la nova terminal de l'aeroport. L'any passat, el Prat va transportar poc més de 29 milions de passatgers, un 6% més que el 2009, però una xifra encara lluny dels gairebé 33 milions de visitants del 2007. Malgrat l'oxigen que proporcionen la T-1 i la recuperació del turisme, continua sobre la taula el debat de la falta de vols intercontinentals i la manca de connexió directa de la nova terminal amb el metro i el tren. Connexió amb la xarxa ferroviària també li fa falta al port, que limita el seu potencial tot i que està guanyant mercaderies i passatgers. La Fira ha hagut d'empetitir salons, però ha aconseguit mantenir certàmens de referència com el Saló de l'Automòbil i Construmat, que obren portes en deu dies.
