Després de Medir
L'absència de Lluís Medir a la carrera electoral obre una nova situació política al municipi que afecta tant els seus, Entesa, com els seus socis, ERC i CiU, i fins i tot els principals opositors, el PSC
El dia 2 de desembre del 2009 va plegar Lluís Medir com a alcalde de Palafrugell, coneguda com la vila del Peix Fregit. Amb la seva renúncia, Medir, un líder polític carismàtic al municipi, deia adéu a 14 anys i mig al capdavant de l'Ajuntament. Ell va ser alcalde entre els anys 1983 i 1991, i després des del 2003. Amb la seva marxa de la primera línia política, obre una nova situació política que afecta tot el panorama electoral, tant els seus, Entesa Junts per Palafrugell, com els companys de l'actual govern, ERC i CiU, i també la principal força de l'oposició, el PSC.
Medir, junt amb més gent del municipi, amb qui fins i tot s'havia barallat políticament, com ara Josep Esteba, va crear una nova formació per acabar el 2003 amb el tàndem CiU-AMC, personalitzats per Frederic Suñer i Josep Maria Reguant, respectivament. I els van deixar sols i abandonats a l'oposició. Però, al mateix temps, Medir ja va començar a dissenyar el futur de la formació sense ell, amb Núria Rivas. Primer la va posar de quatre, després de dos i ara és la nova líder. Rivas presenta un bagatge de vuit anys, tots al govern.
A Medir ja li hauria agradat traspassar la vara d'alcalde a la seva substituta, però, per un pacte de govern, va haver de cedir-la al candidat republicà, Sergi Sabrià, que, com Rivas, representen un canvi generacional en la política palafrugellenca. Sabrià és actualment l'alcalde de Palafrugell. Per tant, el candidat a batre, amb el permís d'Entesa, per les altres formacions. Sabrià, amb la resta de jovent d'esquerra, ha intentat donar un altre aire a l'Ajuntament, encara que l'ombra de Medir ha estat present.
Pel que fa a CiU, l'altra formació de l'actual govern tripartit, hi ha una renovació important de la llista i, per tant, comencen des de zero, amb un intent de recuperar els molts vots de la federació nacionalista que van anar a parar, sobretot, a Entesa. Albert Gómez intenta representar una altra manera de fer de CiU, deslligat totalment de l'exalcalde convergent Frederic Suñer, que ara reconeix que potser va estar massa anys en la política local, però també per no estar gaire vinculat a l'actual govern.
Els socialistes
El que no està gens relacionat amb l'actual tripartit és el PSC, que, tot i que va ser la formació més votada en les passades eleccions, no va aconseguir l'alcaldia, ni tan sols governar. Medir, la seva bèstia negra, els ho va impedir després d'aconseguir pactar amb ERC, que s'asseguraven tenir l'alcaldia durant un temps, i CiU, amb una portaveu, Carme Bonal, propera a Medir.
La guitza de Medir als socialistes ja va començar el 1991, quan, després de dir que encapçalaria la candidatura, va decidir no fer-ho. I es va retirar temporalment fins al 2003, any en què, ara sí, va pactar amb el PSC un gran govern majoritari amb 13 dels 17 regidors. Va ser un govern estable, encara que al llarg del mandat es van visualitzar les tibantors existents.
Ara, després de superar la síndrome Medir el 2007 i sabent que en aquestes no hi serà –només tanca la llista d'Entesa–, els socialistes confien aconseguir finalment l'alcaldia de Palafrugell. Per fer-ho, tenen el vot fidel dels seus militants i simpatitzants i també la tasca d'oposició feta durant aquests quatre anys. Així mateix, volen veure si esgarrapen vots d'Acció Municipal de Palafrugell, després d'haver incorporat la regidora i alcaldable de fa quatre anys, Margarita Mauri.
La dreta
Fora de l'àmbit de Medir queden els partits de dreta. Trobem el PP, que torna a tenir Laura Galiana per mantenir l'escó al consistori. Amb Galiana es va recuperar la presència popular a Palafrugell, cosa que es va estroncar l'any 1999. El PP només va aconseguir una altra representació l'any 1999, amb un regidor, i l'any 1983, en què en va aconseguir tres. Aquesta vegada, però, el PP, gran defensor de la seguretat ciutadana, té dos contrincants extrems, Plataforma per Catalunya i Moviment Social Republicà per Palafrugell. Les dues formacions, qualificades ideològicament d'extrema dreta, utilitzen la immigració, que sempre relacionen amb la inseguretat, com a pal de paller per obrir-se pas.
