Política

CATALUNYA CENTRAL

CiU governarà les quatre capitals de la Catalunya central 19 anys després

No ho feia des del 1992, any en què va perdre Igualada per primer cop

Té una seixantena d'alcaldies garantides i podria guanyar-ne més gràcies als pactes

Els resultats que el 22-M va deixar a les comarques barcelonines de la Catalunya central –el Berguedà, Osona, el Bages i l'Anoia– són una evidència més de l'hegemonia de CiU al nou mapa municipalista català. La federació manté les alcaldies de Berga i Vic –la primera amb majoria absoluta– i recupera les de Manresa i Igualada, la qual cosa vol dir que a partir de l'11 de juny governarà a les quatre capitals de manera simultània. Una situació que no s'havia repetit des del 1992 –fa 19 anys–, quan una moció de censura va fer que perdés per primera vegada l'alcaldia d'Igualada. Llavors, el beneficiari va ser el PSC. A CiU només se li ha escapat l'alcaldia de Solsona (Solsonès) –capital de la Catalunya central situada a la demarcació de Lleida–, on ERC té majoria absoluta.

La cara i la creu

L'onada amb què ha avançat la federació nacionalista li ha permès assegurar-se 65 alcaldies de les 150 que, en total, hi ha en disputa a l'Anoia, el Berguedà, Osona i el Bages. CiU, a més, és la llista més votada en una quinzena de municipis en què el panorama encara està obert i, per tant, té opcions de governar si aconsegueix pactar. En altres ciutats, tot i no haver guanyat, també ha tingut la possibilitat d'entrar al govern. És el cas de Manlleu –a Osona–, on CiU ha esdevingut la segona força. ERC va oferir un pacte als convergents, que finalment han decidit quedar-se a l'oposició. Els republicans governaran la ciutat en minoria, amb el suport d'ICV-EUiA.

Cal dir, però, que no tot han estat bones notícies per a CiU. Al Bages, ha registrat davallades importants en municipis com ara Moià, Avinyó i Sant Fruitós, en què ha perdut la majoria absoluta. I a l'Anoia, no ha pogut desbancar el PSC a Vilanova del Camí, Òdena o Santa Margarida de Montbui, els feus socialistes de la Conca d'Òdena (que comprèn els municipis propers a Igualada). En aquest últim consistori, de fet, la federació ha tornat a quedar-se sense representació.

Allau de renúncies

L'enfortiment de CiU i la davallada del PSC s'ha visualitzat especialment a les capitals barcelonines de la Catalunya central, fins al punt que els alcaldables socialistes de Berga, Manresa, Igualada i Vic han plegat arran dels mals resultats. La federació ha assolit la majoria absoluta a la capital del Berguedà i la voreja a Igualada i Manresa, per la qual cosa té les mans lliures per governar. A la capital del Bages, a més, ha enfonsat el tripartit (PSC, ICV-EUiA i ERC), que hi ha governat els últims 16 anys.

El cas de Vic, bressol de PxC, és un capítol a part. CiU ha mantingut els seus vuit regidors i pot formar una majoria estable amb els actuals socis de govern: el PSC –que ha perdut dos dels quatre edils que tenia– i ERC-Som Vic –que es manté amb dos regidors–. Tot i així, l'alcalde en funcions, Josep Maria Vila d'Abadal, va sospesar plegar després del 22-M, una renúncia que la número 2 d'ERC ja ha fet efectiva. Aquest desànim s'explica pel creixement de PxC, que ha guanyat un regidor i –amb cinc edils– es consolida com la primera força de l'oposició, la qual cosa fa preveure un mandat complicat per la pressió del partit xenòfob. Vila d'Abadal es va sentir dolgut pels resultats electorals, ja que va veure frustrats dos reptes: frenar l'avenç de PxC i obtenir un suport més ampli. Finalment, però, ha decidit continuar al capdavant del consistori i aposta per un pacte de govern sòlid que s'haurà de materialitzar en els pròxims dies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona