Els minuts que deia Warhol
Tremosa s'asseu al piano i interpreta cançons de Llach en un acte de CiU en defensa del català
«En el futur, tothom serà famós durant 15 minuts.» Per si algú dubtava de la veracitat d'aquesta frase visionària del polifacètic Andy Warhol, el candidat de CiU a les europees Ramon Tremosa va tenir ahir els seus. Amb un aire desenfadat, sense corbata i havent-se desprès de la rigidesa que regna en tots els participants en aquesta campanya, Tremosa va agafar el micròfon per cantar. Sí, per cantar: no va parlar del corredor ferroviari mediterrani, ni de la revolució logística del segle XXI, ni tan sols de la gastada crisi. Només va fer una referència obligada –en un matí de ressaca del debat de candidats a TV3– a la voluntat de socialistes i populars de polaritzar la campanya. I, després de tornar a reclamar l'oficialitat del català al Parlament Europeu, es va asseure davant del piano. Va ser la cirera del pastís d'un acte que l'escriptor Vicenç Villatoro va batejar com un «homenatge» a la llengua que pretenia «reivindicar i emocionar». Tremosa s'hi va submergir en cos i ànima amb dues peces imprescindibles en qualsevol cançoner català: Viatge a Ítaca i Abril 74. Una cançó, la darrera, que va confessar que cantava en els anys d'esplai a l'autocar, on preguntava al monitor per la «lluna blanca», i que el públic va taral·lejar, també, abans d'aplaudir-lo efusivament i aturar el rellotge de Warhol. No va arribar als quinze minuts. «La mica de literatura i de música que he après em fan millor persona», va al·legar Tremosa. I és que l'economista, que acostuma a filar els discursos amb un marcat to acadèmic, també es va definir com un apassionat de la lletra. Va arrodonir la confessió amb dues cites. L'una, de Màrius Torres: «Cada pas que fem és un pas més cap a la solitud.» L'altra, per reblar el clau, del simbolista Charles Baudelaire: «Qui no sap estar sol i en solitud després no sap ser ell mateix enmig de la multitud.» Així es va destapar Tremosa davant de les càmeres. «Avui s'ha demostrat que és un artista tocant i cantant», va comentar Artur Mas. Però el candidat, intèrpret de gospel en les estones lliures, no va ser l'únic que va marcar l'entonació en un acte atípic ple d'actuacions i lectures de textos escollits per quatre escriptors d'arreu del territori, començant per un fragment d'Oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, tria de Villatoro. I tot plegat, en un espai que hi acompanyava: la biblioteca barcelonina Francesca Bonnemaison.
Mas reclama la «sobirania cultural»
Perquè «només depèn del nostre enginy», el líder de CiU, Artur Mas, va fer una crida perquè Catalunya assoleixi la «sobirania cultural». El president de la federació nacionalista va defensar la necessitat de combinar el progrés econòmic i cultural del país, perquè això pot deslligar Catalunya «de les amarres de Madrid». Mentre que «altres tipus de sobiranies poden ser més complicades en el moment present», va argumentar Mas, la cultural està «a l'abast». El líder de CiU va afegir-hi que «es pot aspirar a la unitat europea mantenint un clar respecte per la diferència dins d'Europa» al·legant que «la diferència no vol dir necessàriament separació».
