Política

opinió

Comença el futur

Les eleccions anteriors ja van deixar indicis que l'etapa del PP s'acaba a València

El PP valencià ha estat, els darrers anys, una màquina implacable a l'hora de crear un relat sobre el que és el País Valencià. Han aconseguit que la imatge segons la qual el meu país és del PP i no hi ha força humana que ho aconseguisca canviar això semble creïble. Però els esdeveniments es van precipitant i la dimissió del president Camps és un fet que podria canviar radicalment el futur immediat.

No és l'únic, però sí el més important. Les eleccions anteriors ja van deixar indicis que l'etapa del PP s'acaba a València. D'una banda, per la pèrdua de vots, especialment en les àrees urbanes, però també en aquelles comarques on fa anys que Zaplana va inaugurar el model que tants èxits els ha donat i que combina de forma fina l'especulació, el clientelisme i la censura.

D'una altra, però, hi ha també l'evidència indiscutible que les tensions dins el partit arriben a límits gairebé d'escissió. A Castelló la protesta per la discriminació a favor de València l'encapçala el mateix batlle de la ciutat, candidat a ser el nou president, mentre que a Alacant l'ara caigut Camps ha apartat amb males maneres el batlle d'Alacant de la presidència de la Diputació. Ripollistes, fabristes, zaplanistes (que en queden encara i són molt venjatius) cauran ara com uns llops sobre el cadàver de Camps i sobre la seua cúpula de poder. Amb el rerefons enorme de la batalla per saber qui serà el pròxim president de la Generalitat i amb la mala sort per ells que Rita Barberà no pot ser-ho (no és diputada a les Corts) i que, per tant, trien a qui trien obriran una nova guerra per la successió.

I per si no fos prou, queda encara l'enorme impacte emocional de la dimissió de Camps. Ha dimitit demostrant que al final el seu país no li importa gens i que simplement és un sucursalista menor; cosa que molts, però no tots, ja sabíem. Ha dimitit pensant que així podrà defensar una innocència que ningú no sap veure com podrà demostrar. I ha dimitit, amb vergonya, després de dir que no passava res i mantenint com un boig que no hi ha motius. L'impacte psicològic d'aquesta dimissió, la corrua dels judicis per altres casos de corrupció que encara esperen Camps i tants dirigents populars i el desànim i la decepció de les seues bases promet un canvi notable en la vida política valenciana, amb el PP acorralat i a la defensiva.

El problema, a l'altra banda, és si l'oposició serà capaç d'aprofitar aquest moment de trencament del mirall. Però en això hi ha canvis també, per la fulgurant entrada a les Corts de Compromís i la configuració, també amb EUPV, d'un bloc plural de partits que podria ser molt més eficaç que no l'anul·lat Partit Socialista d'Alarte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Estat espanyol

Dirigents i militants socialistes demanen a Sánchez que no plegui

Barcelona
Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona